Erasmus + a Dinamarca d'alumnes del Banús: "podem viure d’una manera diferent"

L’estada d’un grup d’alumnes d’ESO de l’institut Banús a la ciutat danesa d’Esberj dins del programa Erasmus + ha provocat la reflexió entre els joves cerdanyolencs de la necessitat d’apostar per un estil de vida “molt més sostenible, renovable i natural”. Els joves han fet un reportatge que reflecteix la seva presa de consciència que “podem viure d’una manera diferent”.

El grup d’alumnes, 10 joves que estudien segon, tercer i quart d’ESO a l’institut Banús, va viure durant quatre dies a Esberj, una població al sud de la península de Jutlàndia que, amb més de 72.000 habitants és la cinquena ciutat de Dinamarca, una experiència que els ha provocat una presa de consciència crítica sobre la necessitat de canviar hàbits i maneres de viure per assolir un estil de vida més sostenible.

De fet, els joves asseguren que “amb tan sols un minut d’estada, ens vam adonar que tot era molt diferent” i ressalten que volien comprovar com Dinamarca “cuida la seva natura, conviu amb els animals i com els nois i noies de la nostra edat tenen cura i respecten la seva ciutat i la seva escola”.

Diferències que provoquen una reflexió crítica

Els primers elements que va cridar l’atenció dels joves de Cerdanyola és que a una ciutat com Esberj “no hi havia edificis alts, tot eren cases baixes” i també que als seus carrers “no hi havia trànsit, ni soroll i estaven molt nets”. Una constatació que els fa pensar que “els danesos han substituït la majoria dels cotxes per bicicletes, aconseguint així un clima de vida més net, tranquil, segur i sostenible”.

En aquest sentit, els alumnes manifesten que la majoria dels transports públics utilitzats no contaminen, ja que els autobusos “sembla que utilitzen combustibles renovables i això fa que siguin d’emissions zero” i la gran majoria de la gent es mou en bicicleta amb carrils bici per tota la ciutat.

Els joves del Banús consideren Esberj molt acollidora per a les persones amb aparcaments descoberts en les rodalies de cada barri que fan que pràcticament no hi hagi cotxes aparcats pels carrers i es guanyi en espai per passejar per la ciutat sense sorolls que molestin al parlar ni pas de cotxes que dificultin veure l’entorn.

Un altre element que destaquen els alumnes és la diferència d’enllumenat entre l’existent a Esberj i el de Cerdanyola ja que “no hi ha faroles al costat dels carrers i les cases, sinó un cable que connecta de sostre a sostre les cases i al mig del carrer hi ha una bombeta que il·lumina la ciutat”. D’aquesta manera, consideren, hi ha menys consum elèctric, la llum del mig del carrer no molesta a les cases i  no hi ha obstacles a la vorera, “com les faroles que tenim a Cerdanyola”. A més, subratllen, l’energia que s’utilitza per obtenir llum procedeix sobretot de parcs eòlics ja que a Dinamarca “el 42% del consum energètic prové d’energies renovables”.

El respecte pels animals que van detectar també és un fet que causa admiració als joves que apunten que “molts animals poden viure en llibertat dins o molt a prop de la ciutat i sense por de què la gent els hi pugui fer mal”. Això ho exemplifiquen amb la visita a un parc dins de la ciutat “ ple de cérvols en llibertat” que s’acosten a la gent sense por, cosa que creuen que no podria passar a Espanya on “segur que la gent els hi tiraria pedres o els maltractarien”.

Conèixer com són les escoles daneses era un dels objectius d’aquesta estada i la primera constatació que fan els alumnes és la netedat i cura del propi centre: ”els estudiants d’aquí respecten el material de tothom, no trenquen taules, cadires o portes, no pinten cortines o parets. Són com més adults i madurs i valoren tenir una escola amb bones condicions i amb molt bons materials”. Això, afegeixen, repercuteix en el fet que l’escola “no ha de gastar diners en arreglar desperfectes i en canvi pot fer-ho en millorar les seves instal·lacions perquè sigui més moderna i tingui més recursos”. Un centre, expliquen, on a més dels espais lectius, tenen sales “de descans, per jugar a Play, per cosir, cuina,... Creiem que a Cerdanyola això no podria passar, ja que allà els estudiants no respectarien el material i el trencarien o el robarien”.

Aquest civisme escolar el veuen també en la resta de la ciutat: a les botigues no hi ha ni vigilància ni càmeres i indiquen que creuen que “això és perquè confien molt amb la gent i saben que no robaran res”. La motxilla abandonada per un dels alumnes en un restaurant que van recuperar l’endemà sense que no li faltés res els va fer refermar-se en aquesta creença. 

Un estil de vida del qual aprendre lliçons

Els joves són conscients que a Cerdanyola no hi ha ni els sous -que permeten a la població costejar “uns preus més alts als que estem acostumats nosaltres”- ni la seva natura, però creuen que “tenim moltes coses a aprendre” d’un país i una gent que tenen un estil de vida “molt més sostenible, renovable i natural” que nosaltres. El grup d’alumnes es mostra convençut que si aprenguéssim aquesta lliçó “seriem millors persones i seriem més feliços... tan de bo tothom ho pogués veure!”