ERC denuncia la falta crònica d'efectius policials a Catalunya

La consolidació d'un model policial propi a Catalunya, la coordinació dels diferents cossos de seguretat, l'aplicació de la justícia ràpida o la reforma del codi penal per sancionar més durament la reincidència en el petit delicte són algunes de les necessitats plantejades al col.loqui sobre seguretat ciutadana que organitzava divendres al vespre la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb la presència del diputat d'Esquerra al Parlament Joan Ridao, l'exdirector general de Seguretat de la Generalitat Miquel Sellarès i la responsable de política municipal d'ERC de Cerdanyola, Montserrat Puig.
Montserrat Puig assegura que cal fugir de la demagogia en temes de seguretat i saber que no augmentat la seguretat ciutadana perquè hi hagi més policia, com demostraria el fet que els països amb més policies per habitant d'Europa són Itàlia i Espanya sense ser els més segurs del continent.
Puig destaca que el número d'agents de policia a Cerdanyola és de 2'46 agents per 1.000 habitants, xifra inferior a la mitjana estatal, que és de 4'7. Aquesta xifra, afegida a que la realització de torns entre els 65 agents de plantilla de la Policia Local fa que de vegades hi hagi 5 o 6 agents de patrulla, provoca, segons Puig, ""que el ciutadà tingui la percepció que hi ha més policia als despatxos que als carrers"".
Miquel Sellarès, per la seva banda, reivindica l'aposta per un model de seguretat propi i democràtic basat en el projecte Policia Local més Mossos d'Esquadra i reclama que el desplegament de la policia autonòmica es realitzi sense pressa. L'exdirector general de Seguretat denuncia les responsabilitat de les diferents administracions en els problemes policials, però posa l'accent especialment en les del govern central ""que ha volgut impedir el desenvolupament d'un model policial a Catalunya"". Sellarès afirma que ""mai hi ha hagut prou efectius policials a Catalunya, sempre per sota del 70 percent del que tocaria"" i afegeix que ara es retiren més agents aprofitant el desplegament dels Mossos d'Esquadra ""quan haurien d'estar fins a l'últim dia, que per això paguem els impostos"".
Miquel Sellarès afirma que cal una llei de seguretat pública, evitar la fractura social sense barrejar temes com seguretat i immigració i vigilar els interessos de la seguretat privada que considera que afavoreix el govern central amb ""el negoci de la por"".
El diputat Joan Ridao remarca que la seguretat ciutadana és cada cop més un dret fonamental i un senyal de progrés i manifesta la necessitat d'abordar un pacte entre administracions, tot i que considera que el govern central és el màxim responsable de l'actual sensació d'inseguretat. Ridao critica la descoordinació entre els cossos de seguretat, ""la falta d'efectius policials crònica"", la lentitud i poca diligència de la justícia, i ""la impunitat que provoca la reincidència en el petit delicte"", entre d'altres crítiques, i planteja la necessitat de reformar el Codi Penal contra la multireincidència, l'aposta per la justícia ràpida i la municipal i la potenciació dels sistemes preventius en els Serveis Socials o l'Educació.