ERC, Guanyem i Junts demanen un Ple extraordinari per rebutjar la sentència del Suprem

Els grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem Cerdanyola (GuanyemC) i Junts per Cerdanyola (JuntsxC) reclamen la celebració d’un Ple extraordinari de l’Ajuntament de Cerdanyola per debatre i votar una moció de rebuig de la sentència del Tribunal Suprem i reclam, no només de l’alliberament dels presos, sinó de l’amnistia per a presos i exiliats.

ERC, Guanyem i Junts volen que es debati “amb la màxima celeritat” una moció proposada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) de condemna a la recent sentència del Tribunal Suprem. Les tres formacions sobiranistes reclamen amb aquesta moció “la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques, i l’amnistia per a tots ells i elles, a més dels exiliats i exiliades”.

Esquerra, Guanyem i Junts subratlen que la moció mostra “el compromís amb el dret d’autodeterminació, es reafirma en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català i en condemna tots els intents de criminalització”.

Un altre dels objectius de la moció és expressar la voluntat de “seguir treballant per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de Cerdanyola, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders”, que , remarquen, és “imprescindible” en qualsevol estat de dret.

ERC, Guanyem i Junts recorden que la normativa preveu la celebració d’un Ple extraordinari quan ho demani almenys una quarta part dels membres de la corporació, xifra que superen els 9 regidors dels tres grups –d’un total de 25-.

La moció

La moció, en la seva exposició de motius, considera que "la democràcia a l'Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort" amb  un "judici polític que mai s’hagués hagut de produir" perquè "votar no és cap delicte". L'ACM i l'AMI indiquen al text que "les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte", però que la sentència no atura el moviment independentista sinó que l'enforteix "per debilitar el règim del 78" i és en aquest marc que reivindiquen "la via política i democràtica de resolució del conflicte" i demanen "l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides".

La moció vol que el municipalisme català lideri "de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats" ja que es pateix una situació d'excepcionalitat que "afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim".

Els acords del text passen per rebutjar la sentència, reclamar l'alliberament i l'amnistia; mostrar compromís amb el dret a l’autodeterminació; reafirmar el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista; exigir al govern de l’Estat que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a Catalunya i les seves decisions; comprometre's a participar en en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat; o mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de Cerdanyola a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència; entre d'altres. 

JxC: crida a la mobilització pacífica

Junts per Cerdanyola (JxC), per la seva banda, ha fet públic també un comunicat en què insisteix que l’única sentència admissible en el judici del Tribunal Suprem era l’absolució i que davant la “indignació” que provoca la resolució del Tribunal Suprem en la majoria de la societat catalana animen la ciutadania “a sortir al carrer, de manera cívica i pacífica, seguint les convocatòries que organitzin les entitats, partits polítics i col·lectius de la societat civil, amb l'objectiu d'expressar el rebuig a aquesta pena”.

La formació política insisteix que no es “de demanar la llibertat dels condemnats, l'aturada de la repressió de l'estat i l'exercici del dret d'autodeterminació per a Catalunya”, sumant-se a les mobilitzacions pacífiques que es convocaran arreu del territori aquests dies amb aquest objectiu.

Junts rebutja una sentència que considera “un escarment de l'estat espanyol contra uns dirigents que, seguint el mandat popular, van cridar a votar en el referèndum” del l’1 d’octubre.