Es tanca el 2003, any de canvis polítics, protestes socials i nous equipaments

L’any 2003 arriba avui al seu final. Aquest no ha estat un any qualsevol per a Cerdanyola; no ha estat un any més. Amb el 2003 se’n va un any en què han passat coses molt importants a la ciutat.
Per sempre ja, aquest any serà recordat per qüestions polítiques. Des de 1979 Cerdanyola tenia un alcalde socialista, Celestino Sánchez, primer, i Cristina Real després. Alcaldes que van encapçalar sempre governs amb el Partit dels Socialistes com força predominant, de vegades en solitari, de vegades amb altres forces polítiques: principalment CiU i el PSUC o la seva hereva Iniciativa. Enguany, el 25 de maig, les eleccions municipals donaven la victòria en número de regidors però també un gran gerro d’aigua freda als socialistes que perdien la majoria absoluta i podien endevinar el que va passar després, que un pacte tripartit, ICV/EA, CiU i ERC els va fer fora del govern i de l’alcaldia, que ara ocupa Toni Morral, per primer cop en 24 anys. Cosa similar al que va passar després al conjunt del país amb les autonòmiques de novembre. CiU aconseguia més escons que ningú, però PSC, ERC i ICV/EuiA formaven un govern d’esquerres per primer cop des de la Generalitat Republicana.

Un any en què hi ha hagut temes urbanístics i territorials importants, girant sobretot la roda al voltant del Centre Direccional, sobre el que hi ha nou conveni amb la Generalitat amb l’entrada del nou govern municipal. Això suposa que s’atura la planificació anterior i que s’han de reiniciar els tràmits administratius per detallar posteriorment la planificació que pels integrants del nou govern suposarà una millora important amb habitatge social, tecnologia, desaparició de projectes viaris negatius i protecció del medi ambient, que pels socialistes és un brindis al sol i que per altres formacions, com la nova formació del PAS que va néixer amb prou força per entrar al Consistori, suposa una especulació que destrueix patrimoni natural. Altres temes destacats de l’any han estat l’oferta de pisos protegits a Els Mallols i Uralita que encara s’han de sortejar -155 pisos i 1.430 sol.licituds- o tota la polèmica sobre el destí dels terrenys d’Adam i Eva.

Un any en què els equipaments han estat notícia destacada. S’han inaugurat i posat en marxa tres importants relacionats amb aspectes de la nostra vida tan essencials com la sanitat, l’esport o l’educació -una altra cosa és la valoració que se’n faci de les instal.lacions, la seva gestió i el seu ús sobre el que hi ha diferències- : el Centre d’Atenció Primària (CAP) Canaletes -ara comença la reivindicació de l'hospital subcomarcal-, el Parc Esportiu Guiera i l’escola-bressol municipal de Montflorit -la primera pública de la ciutat.

Precisament, el CAP Canaletes era objecte d’una de les polèmiques de l’any: la protesta contra la ubicació en aquestes instal.lacions del Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) que encapçalaven veïns de Canaletes, Guiera i Ca n’Antolí. Les manifestacions, de les més nombroses de la història recent de Cerdanyola, acabaven amb un acord provisional que limitava els serveis i l’abast del CAS i que ara s’haurà de revisar al mes de març.

No ha estat, però, any de grans protestes a les empreses locals ja que les principals, les d'Aiscondel Laminados o Trenzas y Cables de Acero (Tycsa) es tancaven amb acord entre treballadors i direcció.

L’altra gran mobilització de l’any era la realitzada contra la guerra d’Iraq amb una plataforma creada a la ciutat que va ser la cap visible d’un sentiment contrari a qualsevol conflicte bèl.lic i que va tenir en les sorolloses i multitudinàries cassolades nocturnes el seu punt culminant.

La plataforma era una de les entitats finalistes enguany a la nit dels Cerdanyolencs de l’Any que atorgaven els premis principals al cronista gràfic de Cerdanyola Gabriel Escursell, que ha cedit el seu material a la ciutat, l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet, amb una llarguíssima i prestigiosa trajectòria, i a un artista premiat  també pel seu combat social: l’escultor Salvador Mañosa que s'ha posat al capdavant d'un moviment necessari, el de la lluita per reclamar els drets dels afectats per l’asbestosi, greu malaltia respiratòria lligada al nom de la fàbrica Uralita i a l’ús a les seves instal.lacions durant dècades de la fibra d’amiant que provoca la malaltia.

Al món de la cultura ha estat un any trist per la mort d’un dels grans homes de les lletres catalanes molt lligat a Cerdanyola, Miquel Martí i Pol, autor que dóna nom al premi de poesia que convoquen conjuntament Ajuntament i Universitat Autònoma de Barcelona i que enguany guanyava Maria Teresa Saladrigas amb Des d’una por naixent. Per la seva banda, el cerdanyolenc Josep Maria Riera, que continua impulsant també l’editorial Montflorit, guanyava el premi de narrativa Valldaura-Memorial Pere Calders amb Les il.lusions perpètues. Un any, el 2003, que ha suposat el debut a la seva ciutat del músic Jordi Savall que oferia un concert en solidaritat amb Amnistia Internacional per primer cop al nucli urbà de Cerdanyola –anteriorment havia actuat al campus universitari-, en concret a l’església de Sant Martí. També eren concerts destacats enguany els de Lluís Llach o El Amor Brujo que oferia l’Agrupació Musical Cerdanyola.

Pel que fa als esports, el jove atleta Joaquim Carlús guanyava el premi al millor esportista local de la Nit de l’Esport superant a la no menys jove i exitosa patinadora Alba Pérez i a un més que consolidat Alberto Borregán que continua sent un dels millors jugadors d’hoquei del món i guanyant-ho tot amb el Barça i la selecció. A l’hoquei la notícia era el canvi de junta directiva al Cerdanyola Club d’Hoquei que ara presideix Francesc Rodríguez. Notes positives eren també els èxits de l’atleta Eva Sanz, del pilot Carlos Álvarez, l’ascens a la Copa Catalunya del Club Bàsquet Femení o la reiteració com rei dels 400 metres espanyols de David Canal, mentre que la negativa la donava el descens de Preferent a Primera Territorial del Centre d’Esports Cerdanyola.

Aquestes són algunes poques qüestions de les que han marcat l’any 2003, 12 mesos molt intensos des del punt de vista informatiu que avui arriben al seu final i que ens aboquen a un 2004 on també, ben segur, hi haurà fets realment importants.