EUiA reclama que l'escola privada religiosa no es mantingui amb fons públics

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha portat a Cerdanyola la campanya nacional que realitzen en defensa d'una escola pública de qualitat i laica. A l'acte, celebrat al Casal de l'Esport-Altis, els ponents, Josep Molina i Juan Miguel Mena, van reclamar que la xarxa d'escola religioses privades-concertades no es mantinguin amb fons públics. Els assistents a la xerrada-col.loqui, moderada per Carles Escolà, van insistir en la reclamació d'una educació gratuïta de qualitat que tingui capacitat d'assumir tota la població escolar sense que sigui necessària la xarxa d'escoles privades.

Molina, professor de primària i membre de l'assemblea d'educació d'EUiA, va fer un repàs per les diferents relacions entre educació i religió al llarg de la història contemporània a Espanya en què, remarca, només es va viure on moment "d'esplendor de l'escola pública i el laicisme" a la II República, cosa que encara no s'ha recuperat. De fet, Molina destaca que en tot aquest procés el paper de l'església ha estat "de suport a la burgesia i un proselitisme com control de classe" i fonamentat en el domini de l'educació amb la seva xarxa d'escoles.

Mena, professor de secundària, va remarcar el paper fonamental de la religió en la nostra cultura i, per tant, que ha de tenir un paper en l'educació per "ajudar a entendre i analitzar els problemes de la societat". No obstant això, Juan Miguel Mena indica que aquest coneixement s'hauria de donar a l'escola de manera transversal des de les diverses disciplines d'humanitats, "però mai donant doctrina religiosa" com passa quan s'imparteix l'assignatura de religió. Mena insisteix que tothom té dret a formar-se en centres educatius "on no hi hagi ensenyaments dogmàtics i d'autoritarisme" ja que això interfereix en la consciència de l'alumne. Segons Mena, la religió és una opció personal "totalment respectable a l'esfera privada" però que no es pot imposar en un centre d'educació col.lectiva.

De fet, Mena remarca que l'escola ha de tenir molts adjectius: ha de ser pública per educar des de la igualtat, científica per basar-se en la racionalitat, laica per defugir el dogma i l'autoritarisme, coeducativa perquè tota la societat ha d'educar, participativa perquè no ha de ser excloent, pluralista per tenir en compte totes les religions i visions del món i democràtica, ja que destaca que l'església no és una institució democràtica. Mena indica que "per aconseguir tot això la religió ha de sortir del currículum escolar".

Des d'EUiA critiquen que les lleis d'educació en aquesta etapa democràtica respecten el concordat firmat entre l'Estat espanyol i el Vaticà al 1953 "en plena dictadura franquista". Mena remarca que això es tradueix en què "moltes escoles privades es fonamentin en normatives que vulneren diferents principis constitucionals" i que la dreta social, política i econòmica ha fet de l'educació "un negoci per perpetuar els seus privilegis".