Fel Faixedas obre el Cafè amb lletres 2025 amb una carta d’amor al poble, els amics i la família

El conegut actor i director teatral Fel Faixedas obria aquest 23 de gener el cicle literari Cafè amb Lletres amb la presentació del seu primer llibre M’hauria agradat coneixe’t, resseguin la història de l’avi Pitu, fundador de l’Orquestra Maravella, qui mai no va conèixer i que esdevé una autèntica carta d’amor al seu poble, els amics i la família.

En un to distès en conversa amb Clara Ardèvol i desgranant anècdotes al llarg de tota la sessió, Fel Faixedas explica que el llibre va nàixer arran d’una de les seves participacions a Islàndia, programa de RAC 1 dirigit per Albert Om. Allà, l’autor explicava que li hauria agradar ser músic perquè el seu avi Pitu, hereu d’una masia d’Arbúcies, va renunciar al seu llegat per amor a la música, convertint-se en un dels fundadors de l’Orquestra Maravella.

Faixedas explica que Josep Loredo, un músic jubilat que havia recopilat molta informació sobre les orquestres de Catalunya, va trucar per donar-li una informació que era desconeguda per ell i va quedar “atrapat” fins obsessionar-se amb aquella història. Va ser quan va començar a escriure el que pensava inicialment que era un monòleg teatral, però es va adonar que no hi havia humor i el seu company actor Carles Xuriguera li va dir que estava escrivint un llibre i que l’enviés a una editorial. “I aquí estic a Cerdanyola presentant un llibre i ni jo mateix m’ho crec”, afegeix.

Faixedas manifesta que el procés d’elaboració del llibre ha estat d’acostament a la figura del seu avi, que no va conèixer, i l’ha permès “acomiadar-se d’ell” i també posar-se més en contacte amb el seu pare i el seu tiet i que ells coneguessin millor un pare que havia estat molt absent mentre tocava amb l’orquestra per tot Europa.

De fet, les històries d’avi i net tot i no haver-se coneguts són paral·leles: l’avi Pitu  renuncia a ser l’hereu d’una família pagesa per ser músic i el net Fel va renunciar a les peixateries de la família per ser actor amb Teatre de Guerrilla. En aquell moment, Faixedas explica que l’única comprensió va ser la de l’àvia que sabia al que havia renunciat el seu home per seguir el somni de ser músic. Faixedas, que  es confessa absolutament enamorat del seu poble, Arbúcies, destaca tot i així que tant ell com el seu avui van “haver d’escapar d’una vall que és molt dura”.

Però la investigació per fer el llibre li ha servit a Faixedas per descobrir l’ebullició cultural que va viure Arbúcies als inicis de segle XX amb agrupacions teatrals, dos orquestres, dues corals.... “fins que la maleïda guerra ho espatlla tot” i que també rep l’impacte que suposa el futbol en la vida social i cultural dels pobles.

L’autor explica que el teatre li va salvar de moments durs de la vida com l’accident de trànsit en què la seva mare va morir i el seu pare va estar un  mes en coma i una llarga etapa de rehabilitació, mentre ell havia de seguir sortint a escena a fer riure el públic amb Teatre de Guerrilla. Faixedas manifesta que l’humor et salva de moments durs de la vida i explica que el seu nou espectacle teatral, Les mares, fa un reconeixement amb humor de la figura de les mares de la seva generació parlant des del moment de la seva mort.

L’autor es mostra d’acord amb el seu amic Carles Xuriguera que el llibre és una “carta d’amor al seu poble, als amics i a la família” que també serveix per explicar-li als seus fills els seus orígens.

En aquest sentit, Faixedas remarca lliçons vitals com la importància d’escoltar els avis i guardar totes les històries que expliquen perquè “un dia et faran servei”.

I és que l’autor creu que tothom hauria de fer aquest viatge pel passat de la família “per les emocions que es viuen” i per saber “d’on vens i qui ets”.

Faixedas ressalta també la importància de l’amistat al llarg de la vida i al llibre fa un homenatge a alguns d’ells com el veí del carrer que l’ha acompanyat tota la vida, el seu company al món del teatre Carles Xuriguera o el periodista Albert Om. Fel Faixedas explica que els amics són “com els cabells que et surten a cabassos quan ets jove i els vas perdent amb els anys fins que al final et queden quatre i són fins els últims dies”.

Després de la presentació de M’hauria agradat coneixe’t , el febrer serà el torn de Maria Nicolau. El 20 de febrer presentarà el llibre Cremo! (Columna : 2024), un recull de reflexions gastronòmiques de la cuinera més revolucionària dels últims anys. Tot un fenomen que ha reviscolat la gastronomia.