Fèlix Heras, testimoni d'un metge de família: una situació inèdita i díficil on és necessària la complicitat de tothom

El cerdanyolenc Fèlix Heras és metge de família en un Centre d'Atenció Primària de Barcelona i aquesta pandèmia de la Covid-19 l'ha viscut amb preocupació, dolor, por... però també sabent-se part d'un equip que va més enllà dels professionals del seu ambulatori. El doctor Heras agraeix la tasca dels joves residents a les Urgències, dels equips de les residències de gent gran, del personal dels serveis socials i també la col·laboració d'una ciutadania indispensable perquè la situació millori. I aquest és el seu testimoni.

El coronavirus va arribar de sobte i aquesta novetat va ser el primer cop. "M’ha frapat la novetat, la sensació del desconegut que obligava a adaptar-se a tothom" indica Fèlix Heras, que recorda les primeres reunions de l'equip del seu Centre d'Atenció Primària (CAP) en què s'abordava aquesta nova situació "d’una manera diferent", amb distància i precaucions, i prenent decisions en conjunt. En aquell moment es va adonar d'una de les coses que ha refermat la crisi sanitària: la pinya del seu equip, necessària en tota l’evolució que ha tingut la pandèmia. "Ens mirem més que mai als ulls, quan atenem els pacients i també entre companys", indica el doctor Heras.

En aquestes mirades també es transmetia una de les emocions que s'han viscut més aquestes setmanes: la por, una por al contagi sobretot els primers dies que s’ha vist als ulls tot i que la del seu ambulatori no era una "situació de primera línia" -i aquí fa una pausa per mostrar el seu reconeixement als professionals d’UCI’s i urgències, especialment "als residents més joves"-, però si, admet, havia una psicosi de contagi.

Aquesta necessitat de precaució també va obligar a adaptar maneres de visitar els pacients en un treball d’atenció a les persones que calia que fos individual, "per a tothom que patís per la seva salut, que pensaven que tenien la infecció", però combinada amb "una atenció comunitària, de salut pública", ja que els ambulatoris "s’havien de deixar sense ningú i decidir qui venia i qui no". Fèlix Heras explica que el centre on treballa té servei de radiografia i "havies d’atendre telefònicament, sense veure la cara les persones i decidir qui venia o no a fer-se una radiografia, qui intuïes que estava ofegat, quina tos no t’agradava... va ser una tasca ingent i difícil", trucant tantes vegades com fos possible per saber l’estat real del pacient.

En aquest context, Fèlix indica que ha viscut situacions dramàtiques provocades per "una malaltia impredictible" en la seva evolució -que molta gent "passa i passarà suau"- amb molts cassos que s’han agreujat i que porta a l’aïllament, amb moltes persones grans, soles, que vivien allunyades de les famílies. I aquí el doctor destaca la coordinació amb el treball de  les treballadores socials per "intervenir en domicilis amb risc social".

Un altre tema complex ha estat el de les residències, "desbordades", amb equips sanitaris que van entrar als centres "per ajudar un personal que ja estava fent una tasca increïble" perquè el virus havia afectat a molta gent. El doctor Heras subratlla la tasca "brutal d’auxiliars, infermers, els treballadors de les residències perquè han fet una feina molt important" i de vegades només es parla de metges i sanitaris.

Una altra de les situacions difícils de la pandèmia ha estat la de donar la notícia: “vostè té coronavirus; ha d’anar a l’hospital”. La gent ho ha viscut "molt malament i es com si els posessis una espasa de Damocles a sobre", sabent que anaven a un centre "on quedarien aïllats i trencarien la relació" amb les famílies i les persones més properes.

Novetat que s'ha viscut i que es seguirà vivint. Els efectes del coronavirus es seguiran veient als centres sanitaris.  Fèlix Heras ens demana "que entengueu que a partir d’ara la feina dels sanitaris continua, esperem que de baixa, però d’una manera diferent" a com ha estat fins ara condicionant el futur perquè "caldrà preservar els espais dins dels ambulatoris pel bé de tothom".

Perquè aquí, l'equip és tothom. Per això el Fèlix vol agrair a la població l’esforç que ha fet perquè la col·laboració quedant-se a casa i les ganes de tothom de que la situació millori ajuda moltes vegades més que la feina puntual que pugui fer un metge.