FEMVallès porta a la Sindicatura de Comptes greuges en les inversions de l’ATM en relació a la comarca

L’entitat assegura que un barceloní rep “9 cops més en inversió de mobilitat que un vallesà” i que la política inversora de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) suposa una discriminació entre la primera corona metropolitana i la resta del país “des de fa dècades”.

FEMVallès indica que “la base d'aquesta discriminació radicaria en el mètode pel qual s'avaluen les futures actuacions” en mobilitat per una “estratègia de l'ATM de créixer endins quan la demanda es troba a fora", com asseguren que demostren les dades en les extensions de la línia del Vallès d'FGC. En aquest sentit posen com exemple d’èxit el “prolongament de les línies de FGC dins Terrassa i Sabadell, amb molt millor rendiment que la línia L9 del Metro”, cosa que consideren que demostra que “que la nova demanda està a la perifèria i no al centre del sistema”. Així, FEMVallès creu els objectius del PDI "s’han de traduir en inversions distribuïdes i no tan concentrades al Barcelonès i a una part del delta del Llobregat".

Barcelona metropolitana o regional?

Per a l’associació, caldria ampliar la representació política a l’ATM incloent-hi “les cinc comarques que sustenten l’àmbit central, incorporant e Maresme, el Vallès, a part dels àmbits ja presents” perquè consideren que “el vestit AMB es queda molt curt per a Barcelona, ja que hauria d’exercir capitalitat en un marc més ampli, si no vol ser una metròpoli disminuïda”. En aquest sentit consideren que hi ha “uns municipis anomenats “metropolitans” quan només són perifèrics de la capital, mentre que aquells considerats simplement “perifèrics”, són els veritables metropolitans” i això suposa que Barcelona descuida la seva funció regional. “En nom de l’escala de 3 milions es nega la de 5. Es vesteix un sant despullant-ne un altre. Mirada molt curta, d’una ciutat que no sap ser capital” indiquen al document.

L’associació aposta perquè els Ajuntaments pactin “un programa de mínims vallesà” en base a actuacions com treballar per prioritzar les actuacions relacionades amb la R4 (túnel de Montcada, nus Montcada, noves estacions i millores tècniques...) incorporant‐les “en la Fase A del PDI”; la priorització de la construcció dels intercanviadors i noves estacions de la R8 “amb estudi per la implantació de trens regionals per la via Papiol‐Mollet”; la promoció d’actuacions de “baix cost econòmic amb bona rendibilitat” com noves estacions FGC, aparcaments d'enllaç FGC, implantació BRCat Terrassa ‐ Sabadell ‐ Granollers i e‐bus, carrils bici‐patinet interurbans...; l’estudi i anàlisi de “noves inversions (perllongament Castellar del Vallès, túnel Collserola)”; o la constitució “d’una taula tècnica de seguiment del programa de mínims amb interlocució efectiva”.

Duplicitats

Des de l’associació destaquen que aquest problema s’agreuja quan a algunes ubicacions del centre metropolità es planteja duplicar línies de transport públic amb diferents mitjans i posen exemples com l’ampliació del metro entre Cornellà i Sant Feliu de Llobregat duplicant l’actual línia de Rodalies o la previsió de noves línies de tramvia duplicant els serveis de Rodalies entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei i entre Badalona i Sant Adrià del Besòs. En aquest sentit, el document de FEMVallès també critica que es plantegi una duplicació amb la previsió de “tramvia i FGC entre la UAB i Cerdanyola del Vallès”.

FGC per Vallvidrera i no per Horta

Un altre dels elements plantejats que afecten Cerdanyola és que consideren que s’ha de fer un nou accés de FGC a Barcelona duplicant “la línia actual des de Sant Cugat a Sarrià, i no una línia des de la UAB fins Glòries, per raons de demanda, cost i connectivitat”, una alternativa aquesta que creuen que s’ha de posar “en segon ordre de prioritat i com a futura”. Això és així, segons el document de FEMVallès perquè  la duplicació “serveix amb equilibri els dos punts màxims de demanda” que són les dues ciutats de Terrassa i Sabadell, així com els segons nodes de Rubí i l’UAB a part del mateix Sant Cugat. L’opció plantejada per l’associació es “pot valorar en doble demanda, meitat de cost i meitat de longitud, respecte a l’alternativa per Horta”. Així, FEMVallès  considera que la línia UAB – Glòries pel túnel d’Horta “només capta la demanda de Sabadell, una part de l’UAB (que disposa de dues estacions) i de Cerdanyola (prou servida amb l’R4)”. Per a l’associació aquesta alternativa d’Horta hauria de plantejar “que, un cop l’R4 passi pel futur túnel de Montcada i per la Sagrera, el túnel de Meridiana quedaria amb possibilitats d’allotjar un segon accés i que el túnel per sota Collserola pot ser prescindible, pel buidatge de serveis a la Meridiana”.

Resposta de la Sindicatura

Segons asseguren des de l’associació, la Sindicatura de Comptes de Catalunya indica que l'ATM ha estat objecte de diverses fiscalitzacions i que es tindrà en compte la documentació facilitada per FEMVallès de cara el futur. L’entitat apunta que la Sindicatura ha publicat “un alarmant informe sobre la línia L9 on s'acumulen 5.000 milions d'euros de sobrecost a causa d'irregularitats en la contractació i es demostren exagerades les previsions de demanda”. La Sindicatura, afegeix FEMVallès actua com a autoritat auditora de les diferents activitats del sector públic i com a responsable d’un cert control.

FEM Vallès

La plataforma FEM Vallès és una iniciativa promoguda per la patronal Cecot, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC), la Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris i Via Vallès. Entitats com Cerdanyola Empresarial, Baricentro, l’Associació d’Empresaris de Castellbisbal, l’associació Sant Cugat Empresarial, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona (delegacions del Vallès Oriental i Occidental), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Delegació del Vallès) i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Delegació del Vallès), CCOO (Vallès Oriental, Vallès Occidental i Catalunya Central), UGT (Vallès Oriental i Vallès Occidental), la Cambra de Comerç de Terrassa, el Col·legi d’Advocats de Terrassa i el Col·legi d’Advocats de Sabadell han subscrit la seva adhesió a la plataforma.