Francesc Serés obrirà el Cafè amb lletres 2021 amb La casa del foc, premi Proa

Una obra enganxada a la realitat i a la màgia ‘La casa de foc’, premi Proa de novel·la 2020, serà la primera que ens presentaran els autors del Cafè amb lletres aquest 2021. Francesc Serès obrirà la programació el 21 de gener i, al llarg dels pròxims mesos, el cicle literari el completaran Jordi Amat amb ‘El fill del xofer’; Juana Dolores Romero amb ‘Bijuteria’; Víctor Garcia Tur amb ‘La casa que vols’; i Núria Esponellà amb ‘Ànima de tramuntana’.

La casa de foc és una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur. A la seva darrera novel·la, Francesc Serés, que tornava a la primera plana del panorama literari català després d’un parèntesi de sis anys, recorre els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. La vall del Ser, entre Olot i Banyoles, és l’escenari d’una narració en què un foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua -un dels personatges de la novel·la d’en Serés és un saurí- i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. 

A més de La casa de foc, Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona.

Serés conversarà amb Montse Serra per presentar La casa de foc el pròxim 21 de gener en una nova sessió telemàtica del Cafè amb lletres a causa de les mesures de seguretat sanitàries contra la Covid-19. La sessió, a les 19 hores, es retransmetrà pel canal d’Instagram de l’Ajuntament de Cerdanyola.

El fill del xofer: de la biografia a l'assaig sobre les clavegueres del poder

Un dels grans èxits editorials del 2020 serà el protagonista del Cafè amb lletres de febrer. Jordi Amat presentarà el 18 del mes vinent El fill del xofer, relat de l’ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà que, al mateix temps, és un relat sobre les clavegueres del poder a Catalunya. Amat retrata al llibre la figura d’un home que, al 2016, va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça. Abans d’això, Alfons Quintà havia estat el fill del xofer de Josep Pla i protagonista d’una carrera periodística fulgurant que el va portar a la direcció de TV3 en la seva etapa fundacional i darrera la qual s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos.

Jordi Amat és un dels principals assagistes del panorama actual. Ha publicat, entre d’altres, les biografies de Ramon Trias Fargas o Josep Maria Vilaseca Marcet i ha escrit els assaigs Las voces del diálogo, El llarg procés i La primavera de Múnich.

Una nova veu que irromp al panorama literari amb soroll i provocació

Novel·la al gener, periodisme testimonial al febrer i al març, el Cafè amb lletres arribarà carregat de poesia. L’actriu i escriptora Juana Dolores Romero presentarà el 18 de març, l’obra guanyadora del premi Amadeu Oller 2020, Bijuteria, poemari provocatiu que reivindica l'origen de classe i proposa interpretar el romanticisme .

L’autora, una de les impulsores de Poesia viral, projecte col·lectiu amb la voluntat de polititzar poèticament el malestar arran de la crisi sanitària de la pandèmia, ha aconseguit quelcom que sembla impossible: irrompre com una veu sorollosa en l’univers cultural del país escrivint poesia. Tothom sembla que ha llegist aquesta entrevista de la revista Núvol. 

De Cerdanyola al Sant Jordi, del Quebec a Catalunya

Fa només unes setmanes es concedia el premi Sant Jordi de novel·la -el més dotat de les lletres catalanes- que distingia L’aigua que vols, obra de Victor García Tur que es presentarà al Cafè amb lletres el 15 d’abril. La narració reflexiona sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat amb una història ambientada al Quebec dels anys del referèndum per la independència. En la novel·la, García Tur presenta a Marie Tremblaypierre, que per celebrar els seus 76 anys reuneix fills i nets al xalet familiar d'un poble perdut al costat d’un llac.

Víctor García Tur és un vell conegut a Cerdanyola ja que va ser guanyador del premi de Narrativa Breu Caterina Albert de Cerdanyola al 2008 amb Front, un triangle amorós impossible entre dos milicians ferits i una infermera al front de l’Ebre de la Guerra Civil. Després, l’autor ha tingut una trajectòria plena d’èxits: en el 2008 també va guanyar el Premi Documenta amb Twistanschauung, una recopilació de tretze relats sobre les relacions de parella i l'amor; en el 2017 va guanyar el Premi Just M. Casero amb la novel·la curta Els romanents; i en el 2018 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el recull El país dels cecs.

Dues dones, dues èpoques, una ànima

De guardó a guardó, l’últim premi Prudenci Bertrana tancarà la programació en aquest curs del Cafè amb lletres. Núria Esponellà presentarà el 20 de maig Ànima de tramuntana, un relat intimista i evocador sobre dues dones d’èpoques molt distants, l’aqueòloga Mínia i Ekinar, del segle III abans de Crist, que s’enfronten a les dificultats de la vida. La narració uneix el passat iber amb el present actual i explora temàtiques com les relacions afectives, la unió entre la vida i la mort o la pèrdua de connexió amb la natura i el paisatge.

L’empordanesa Núria Esponellà és autora de novel·les com Gran Cafè; Un moment a la vida; El mateix vell amor (Premi Ciutat de Badalona);Temps de silenci, novel·la basada en la sèrie televisiva del mateix nom; Sunitha, una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia;  La Travessia; o Rere els murs (Premi Néstor Lujan de novel·la històrica), entre d’altres.