Francesca Prats - Dtora. 2ª edició de Cerdanyola va de Cine

Francesca Prats és la directora de la segona edició del certamen cinematogràfic Cerdanyola va de Cine. L'experiència que té com a gestora de projectes de la Federació Catalana de Cineclubs, com a membre de diversos jurats cinematogràfics o com guionista de documentals premiats, avalen el seu nomenament.

Prats és, per tant, una gran coneixedora del difícil món que envolta al denominat setè art i per sobre de tot una amant incondicional del cinema, que prefereix la versió original i que es mostra partidària de l'ensenyament a les escoles del llenguatge cinematogràfic, tant utilitzat avui en dia pels polítics en les seves campanyes electorals.

P- Quins objectius s'ha marcat com directora del festival ?
R- En primer lloc configurar el festival amb una estructura definida, professionalitzant el festival. Desprès aconseguir la col·laboració de tots, perquè aquest és un festival atípic que no té un comitè organitzador que es distribueix les tasques. Això suposa una feinada de coordinació que, per altra banda, està resultant una experiència molt gratificant. El tercer objectiu es fer arribar el festival a tots els ciutadans perquè en la edició passada el públic no va respondre tant massivament com s' hauria pensat per un esdeveniment d'aquest tipus.

P- S'ha trobat amb mes problemes dels que s'imaginava?
R- Si. En un principi jo pensava que tothom col·laboraria sense cap problema però no ha estat així . Entre les associacions he trobat un bon ressò a les meves propostes però entre les institucions ha costat més, perquè, per exemple, el festival no figura entre les primeres prioritats de la Universitat, un fet comprensible per a una institució que ja va molt saturada d'actes culturals i acadèmics. Les coses, però, acaben sortint amb insistència i paciència.

P- També us ha fallat un dels convidats principals ?
R- Dins dels festival s'ha programat una retrospectiva sobre el director portuguès Manoel de Oliveira. Hem fet totes les gestions possibles però finalment no serà possible la seva assistència perquè en aquest moments està rodant una nova pel·lícula i això afegit a la seva avançada edat fa impossible que estigui amb nosaltres durant el festival.

Aquesta contrarietat, però, no ens ha frustrat perquè comptarem amb altres personalitats cinematogràfiques com és el cas del millor documentalistes portuguès, Pedro Costa, el director català Jordi Grau, o José Luis Guerin, entre d'altres. És evident, però, que sense Oliveira, no hi haurà el mateix ressò mediàtic.



P- És important la presència de personalitats per recolzar el festival?
R- Evidentment. És fonamental que en un festival de cinema hagi professionals del medi, perquè ells ens apropen la seva obra d'una manera que cap altre ho pot fer, explicant pensaments o anècdotes que ens permete entendre millor la seva pel·lícula .

P- Pel que fa al pressupost del festival. Pensa que és suficient ?
R- Aquest és un festival que té unes mesures molt adients pel tipus de ciutat que l'acull. És important tenir una cobertura econòmica normal, sense gaires alegries, però amb un pressupost digne per fer-lo professional.

En aquest festival s'ha pressuposat molt ajustat tenint en compte les necessitats, que en algun cas poden semblar secundàries, però que en la realitat no és així. Per exemple, s'ha de fer un catàleg que pot costar 800.000 pessetes. Algú pot pensar que aquests diners es podrien estalviar, però el catàleg és necessari per un festival de cinema perquè és el que dona constància de la seva existència i serveix com a referent històric de l'esdeveniment, al mateix temps que s'utilitza per intercanviar amb altres festivals .

També hem d'organitzar una gala inaugural i, sobretot, la de lliurament de premis, que ha de ser digna i això costa diners.

P- El festival té com eix principal el curtmetratge. Per què?
R- Ens hem de plantejar perquè es fan tants concursos de curtmetratges a ciutats mitjanes. En primer lloc, per promocionar el cinema i en segon lloc perquè hi ha una producció altíssima de curtmetratges que són obligatoris per a tots els que volen arribar a fer llargmetratges. Això de sortir de la escola i fer llargmetratges sense passar per el curt es una animalada que només es dona al nostre país. Scorsese, els germans Coen... i molts altres han fet bastants curts abans de ser famosos.



P- Vol dir que els ajuntaments haurien de recolzar el cinema amb festivals com aquest?
R- Si. Perquè els premis son molt importants pels que comencen. Els ajuda a continuar amb altres produccions que posteriorment els servirà de targeta de presentació per a les productores i per obtenir la experiència que necessiten. Amenábar havia fet uns quants curts abans de ser conegut per la pel·lícula Tesis.

A Cerdanyola, a més d'aquesta raó també hi ha altres per fer el festival, la vocació cinematogràfica de la ciutat amb un cineclub que funciona i dues entitats que ja organitzaven els seus concursos de curtmetratges que ara s'han vist recolzats . El festival l'únic que ha fet és professionalitzar els concursos que ja existien i crear de nous com el Miquel Porter i Moix, obert a tots els gèneres, o el documental creatiu de la UAB.

P- Però els curtmetratges, fora dels festivals, son difícils de veure.
R- Aquest és l'etern problema de les exhibicions cinematografiques. El cinema no solament és art, també són diners i les indústries implicades tenen clar que 10 minuts d'un curt no ho són de la seva pel·lícula. Per això són molt importants els festivals. Amb les televisions el problema persisteix i espais com el del senyor José Luis Garci -¡Que grande es el cine!- mai s'inclou un curtmetratge, ni pel·lícules en versió original, però això ja es qüestió de ideologia.

 A Cerdanyola si es té en compte la importància dels curts i per això durant uns dies la nostra ciutat anirà de cine.