Garantir els drets de les persones Trans per a una societat igualitària

Els drets de les persones Trans no estan garantits de la mateixa manera que els de les persones Cis”. Aquesta és una de les principals conclusions de la xerrada que Dones d’Esquerra va organitzar divendres passat al MAC sota el títol “Per què ens cal una Llei Trans catalana?”.

Els drets de les persones Trans no estan garantits de la mateixa manera que els de les persones Cis”. Aquesta és una de les principals conclusions de la xerrada que Dones d’Esquerra va organitzar divendres passat al MAC sota el títol “Per què ens cal una Llei Trans catalana?”.

L’acte va comptar amb la presència de l’escriptora i diputada d’ERC, Jenn Díaz i de la impulsora de l’Associació Ca l’Enredos i membre del Consell Nacional LGTBI de Catalunya, Clara Palau,  que van coincidir en assenyalar que els drets de les persones Trans no poden ser considerats una altra cosa que drets humans. “Si no els garantim de forma individual i col·lectiva des de les institucions i la comunitat aquests mateixos drets esdevenen privilegis Cis”.

Jenn Díaz va oferir un marc general sobre el tema ressaltant quatre aspectes en què els drets no estan garantits per a les persones Trans. Un és el dret a l'habitatge, tenint en compte les lleis de la propietat privada i de la lliure elecció de llogar el teu pis o no. En aquest cas, Díaz explica que no es vulneren els drets d’una manera explícita i evidente quan una persona Trans vol llogar un habitatge, però que hi ha moltes formes de fer-ho.

La diputada també remarca la manca del dret a una feina digna garantida, afirmant que el 85% de les persones trans estan a l'atur. 

Sobre salut, Jenn Díaz destaca que a Catalunya hi ha un model de trànsit pioner, però que cal garantir el dret a rebre  una atenció digna, respectuosa i basada en els drets humans.

Respecte l'accés a l'educació, Díaz nanifesta que "tots tenim dret a què ens eduquin sense rols, sense estereotips i sense violencia”.

Díaz també ressalta el terme  “interseccionalitat” per apuntar que el grau de discriminació d'una persona varia en funció de la posició jeràrquica en què es troba, Així, com les persones Cis, les persones Trans també pateixen discriminacions. La situació administrativa, la religió, l’expressió de gènere, el perfil ètnico-racial, l’orientació sexual, la classe social o la diversitat funcional, poden agreujar les violències. Per aquest motiu, remarca, una llei que no contempli de forma àmplia la diversitat será insuficient.

Jenn Díaz: 

Les "mentides" al voltant de la Llei Trans

La diputada d’ERC ha enumerat algunes "mentides" que segons ella s'han utilitzat al voltant de la Llei Trans catalana. Així, desmenteix que generi inseguretat jurídica i indica que el que genera inseguretat jurídica “és que tinguis una documentació sense el teu nom i sense el teu gènere”.

També desmenteix el fet que la gent trans es canviï la identitat a home o dona segons convingui, per exemple per canviar de presó o per a no tenir agreujant per violència masclista en cas d'assassinat de la parella.

Jenn Díaz assegura que una llei trans catalana no abocarà els menors, “com s’assegura des des posicionaments transexcloents”, a la medicalització o a les operacions quirúrgiques. Per contra, la llei ajudarà “a avançar cap a un món menys binari, amb menys de gènere i menys discriminació”.

L'experiència de la Clara

Per la seva banda, Clara Palau explica que després de molt de debat sobre el terme “Trans”, finalment s’ha decidit que es quedi en “Trans a seques, perquè tothom s'hi pugui sentir identificat”.

Palau, qui va explicar la seva experiencia personal, comenta que cal deslligar la identitat de l'aparença i deixar enrere el binarisme. Clara Palau ja va prendre consciència als 7 anys del que era. Als 15 va fer l'elecció, però en aquell temps vivíem en la dictadura franquista i no va ser fins passats els 50 que va decidir visibilitzar com era. Segons manifesta, ara es troba en una fase de replantejament de si és o no binària. 

Clara Palau: 

Palau recalca que les persones Trans només demanen un acompanyament. La legislació, indica,  s'està començant a debatre amb seriositat actualment, però el fet és que les persones Trans han existit sempre tot i que les imposicions identitàries les han relegat a la clandestinitat.