Gerard Quintana: “quan somniem potser som més nosaltres”

La importància del destí, la intensitat dels somnis en comparació amb la realitat, o la possibilitat de viure més d’una vida en una única existència van ser alguns dels temes abordats en la darrera sessió del Cafè amb lletres en què Gerard Quintana presentava la seva última novel·la: L’home que va viure dues vegades (Columna), premi Ramon Llull 2021.

Eivissa, l’any 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.

Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat.

Aquest és l’argument de la novel·la que ha consolidat Gerard Quintana com una de les figures destacades del panorama literari català després de la publicació al 2019 de la novel·la Entre el cel i la terra i més de 35 anys com a cantant i compositor de Sopa de Cabra, autor d’èxits com Camins o El Far del Sud, que han traspassat generacions com clàssics del rock català.

L’home que va viure dues vegades  aborda les situacions de cruïlla amb què et pots trobar a la vida, una narració sobre la possibilitat que la vida hagués seguit una via diferent, i que va començar a nàixer fa molts anys. Quintana explica que de nen era introvertit, i en una etapa fins i tot tartamut, i passava molt temps a la llibreria Geli, del seu tiet, i es refugiava en els llibres o cantava els temes dels discos d’una botiga del costat perquè “aleshores no era queco, era normal”. I de sobte, anys després, es va trobat sobre l’escenari de l’Estadi Olímpic en un concert amb Tina Turner i davant milers de persones i es preguntava “qui era aquell nen?”

La novel·la, apunta l’autor, “juga amb el fantàstic però des de patrons comuns” i configura una narració que vol trencar l’ordre de la realitat com l’entenem. Quintana manifesta que al llibre es present el tema del destí, ja que el protagonista està sotmès  “a un pecat original, una herència enverinada”, i comenta que “hi ha gent que no creu en el destí, però si naixes en la franja de Gaza potser ho faria perquè et limita moltes coses”.

Un altre de les qüestions que s’aborden és el poder dels somnis. L’autor explica que algun lector l’ha preguntat si el protagonista, Salvador,” està viu, està mort, està somiant? Què importa”, respon Quintana. L’autor indica que “quan somniem potser som més nosaltres mateixos perquè no tenim el filtre de la realitat” i assegura que de vegades “vivim més intensament el somni que en el món conscient on ens sentin més segurs, més salvats”. En aquest sentit, Gerard Quintana parafraseja Unamuno i es pregunta: “Qui és més real, el Quixot o Cervantes?”

La xerrada comença al minut 10'15'' de la gravació

Vallbona i Swing

La pròxima sessió del cicle literari Cafè amb Lletres serà amb Rafael Vallbona que presentarà la seva novel·la Swing, allà on la vida venç (Edicions 62 : 2021) el 18 de novembre. La narració és una novel·la sobre els anhels d’esperança en un món millor d’una generació que va passar d’un mon vuitcentista a un món modern i que creia que tot el pitjor -la guerra mundial, la pandèmia de la grip espanyola...- ja havia passa i en la que l'autor utilitza el jazz, música de llibertat, com a fil conductor de la narració.