Ha mort Joan Rocamora

El veí de Cerdanyola i històric militant independentista, Joan Rocamora, s’ha mort aquesta matinada a causa del tumor cerebral que li van detectar fa uns mesos, encarant la darrera recta des del compromís i la lluita a través de la paraula escrita de qui va entendre escriure com una forma de militància política.

Joan Rocamora va venir a viure al barri dels Quatre Cantons de Ripollet el 1998, per poc després instal·lar-se a Cerdanyola, on va ser un dels fundadors de la CUP, formació que es va integrar a les candidatures municipals de Compromís i Guanyem. Integrat al teixit popular independentista va ajudar a impulsar el Cerdanyola Decideix i la Consulta del 9 de novembre i l’1 d’Octubre de 2017, formant part de l'ANC i els CDR. Rocamora, llicenciat en Filologia catalana i posteriorment doctor en Literatura catalana i arts escèniques, va exercir de professor de Llengua Catalana a l’Institut Banús.  

Joan Rocamora, militant de la Coordinadora de Col·lectius d’Estudiants Independentistes i del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), va ser detingut el 29 de juny de 1992, conjuntament amb Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comellas i Teresa Mas, acusat de pertànyer a Terra Lliure dins l’Operació Garzón. Rocamora va patir tota mena de tortures i va restar a la presó de Can Brians fins el 8 de març de 1996.

Joan Rocamora va ser un dels co-autors del llibre Terra Lliure. Punto de partida. (1979 – 1995). També escrivia poesia, aviat s’editarà un poemari pòstum, i fa poc presentava el llibre Escrits en llibertat a l’Institut Banús, un recull de 41 articles escrits cronològicament entre el 28 de febrer del 2012 i el 13 de juliol de 2024 a Llibertat.cat, portal del qual era un dels seus fundadors i membre actiu. Sempre fent gala d’un gran sentit de l’humor i amor per la vida, va militar fins al final en l’optimisme més irredempt.

Tot això bé m'espera si m'aixeco demà.

Si no em puc aixecar mai més, heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

   i la Mort.

Joan Salvat Papasseit