Ha mort Xavier Gordo, figura clau en la programació cultural de la ciutat

Ha mort Xavier Gordo Montraveta (Berga, 1948), un dels grans responsables de la programació cultural de Cerdanyola des de finals de la Dictadura i fins les acaballes del segle XX, ja fos des del Casal Parroquial o al capdavant de l’Ateneu de Cultura.

Xavier Gordo Montraveta, llicenciat en Història per la UAB i màster en Gestió Cultural per la UB, va arribar a Cerdanyola del Vallès el 1964 i amb una carrera tècnica mitjana en electrònica va treballar uns mesos com electricista en la instal·lació de l’enllumenat de l’aparcament que hi ha sota la Plaça Cívica de la UAB. Aquelles jornades laborals d’elevat risc per a la seguretat dels treballadors van servir per introduir-lo en la lluita sindical. 

Més tard va participar activament en la lluita antifranquista des de les files del FRAP com militant del PCE(ml), del qual es va anar allunyant per abraçar la paraula i la cultura com armes de transformació. Va deixar la clandestinitat, va tornar a Cerdanyola i va formar part de l’equip del Casal Parroquial que oferia resistència cultural a la ranera del Règim i amb la seva companya de lluita, la Maria Àngels, van obrir El Forat del Vent, llibreria de referència a la ciutat, cau de lletraferits i centre d’agitació literària i social.

Xavier Gordo va assumir la direcció de l’Ateneu de Cultura el 1983 com responsable del Departament de Cultura de l’Ajuntament, esdevenint figura clau en la recuperació de la Festa Major del Roser de Maig, la programació de l’Estiu és Teu o la creació i consolidació de la Mostra Internacional de Dansa Popular i molt especialment del Festival Internacional Blues de Cerdanyola, apostant fermament per la seva projecció fronteres enllà.

Gordo va intentar el pas a la política municipal al 2003 com a integrant de Ciutadans pel Canvi i número 4 a la candidatura del PSC, però davant la impossibilitat de formar govern va renunciar a l’acte de regidor al Ple de Constitució. Gordo es va reintegrar a l’Ateneu de Cultura per ser apart poc després pel nou govern i dedicar-se a temes de planificació de ciutat.

Una vegada jubilat es va instal·lar a Palafrugell, on va crear amb Raül García Duran i Llorenç Soler el col·lectiu Els tres de Palafrugell de tota la vida, escrivint els llibre Puto país. España 1995 – 2020 i Qui mana al món, que precisament va venir a presentar a Cerdanyola el passat 22 de març al Casal Popular La Flama, lluint com sempre el seu habitual bon humor, fina ironia i abraçada fraternal.