Habilitar un pis d'ús turístic a Cerdanyola requerirà de llicència prèvia

Els habitatges d’ús turístic que s’habilitin a Cerdanyola requeriran de llicència urbanística prèvia d’acord al decret de la Generalitat que regula aquest tipus d’habitatges. L’obtenció d’aquesta llicència serà necessària a 262 municipis de tot Calalunya, dels quals 84 són de l’àmbit metropolità de Barcelona.

Des del Govern de la Generalitat indiquen que es tracta d’indrets que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. Aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei.

La consellera de Territori, Ester Capella, indica que l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana.

Davant d’això, Capella manifesta que el Govern ha d’adoptar mesures urgents, per evitar que s’incrementin els canvis d’usos a pisos turístics específicament en aquelles zones on l’accés a l’habitatge ja presenta problemes habitualment i també on l’excessiva concentració de pisos turístics comporta problemes de convivència i de gentrificació.

La consellera explica que els canvis afecten un nombre reduït de municipis que compleixen un o dos dels següents requisits: una demanda d’habitatge acreditada i mercat tensionat -que seria el cas de Cerdanyola i altres 139 municipis- o l’existència actualment de més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants (134).

En aquests casos, els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident. I, en qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests 262 municipis.

Els nous pisos turístics que es vulguin instal·lar en aquests llocs hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística prèviament a l’obertura, que seran vigents durant cinc anys renovables.

No obstant això, en els 262 municipis afectats no es podrà atorgar cap llicència nova des que entri en vigor aquest Decret llei i fins que els ajuntaments no actualitzin el seu planejament.

Pel que fa als pisos turístics existents i degudament habilitats en els 262 municipis, els seus titulars disposaran d’un marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a comptar des de l’entrada en vigor del Decret llei, o hauran de cessar l’activitat. En aquests cinc anys, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.