HBO mostra el costat humà del drama de la Covid amb un documental amb una història de Cerdanyola

César Ronquillo, caporal de la Policia Local de Cerdanyola que va estar ingressat per Covid-9 entre març i juliol, és un dels protagonistes de Vitals, sèrie documental que HBO estrenarà aquest diumenge, 7 de febrer, i que vol ser un intens, commovedor i esperançador retrat de la vida a l’hospital del Parc Taulí durant els moments més durs de la pandèmia provocada per la Covid-19.

La impactant sèrie de tres episodis explora els reptes físics i emocionals als quals es van enfrontar pacients i sanitaris no només en els seus treballs, sinó també a casa amb els seus familiars. Amb aquest retrat d'històries íntimes, el director Fèlix Colomer vol recordar “l'excepcional capacitat de l'ésser humà per l'amor i la generositat quan s'enfronta a la pitjor de les circumstàncies”.

Una d’aquestes històries és la de César Ronquillo. Veí de Cerdanyola i caporal de la Policia Local, César va passar 107 dies ingressat per Covid-19. La seva lluita per superar la malaltia el va portar a UCI de dos hospitals -el Parc Taulí i la Vall d’Hebron- a estar intubat, a necessitar oxigenació per membrana extracorpòria, ha patir un ictus cerebral i un infart i a requerir una traqueotomia... César va ser un dels protagonistes de la sèrie de reportatges en vídeo que vam publicar a Cerdanyola.info amb el nom de Testimonis en temps de pandèmia:

El tràiler de Vitals que ha avançat la productora s'obre amb una conversa entre César Ronquillo i una de les infermeres del Parc Taulí que l'atenen, en què el cerdanyolenc, que gairebé no pot parlar, li demana que sigui prudent al conduir en bicicleta perquè no li passi res i com ella se sent emocionada per aquesta preocupació, comentant-lo amb amics i família.  Són les històries de Vitals que parlen d'emocions, del costat humà d'una pandèmia tràgica, sense defugir el drama que es vivia, i es viu, a l'hospital comn quan César va poder parlar pèr primer cop amb la seva dona, Pilar, i li va poder dir "T'estimo" o quan va poder bufar una espelma per celebrar el seu aniversari.

"No són un número, tots tenen nom. I aprendre d'ells és vital"

La docusèrie, produïda per El Terrat i Forest Film Studios, parla així de les persones, dels pacients i dels sanitaris. De César, però també d'Alfredo i Matilde, que estan a punt de celebrar els 50 anys de casats quan, de sobte, es veuen a l'hospital. Els posen a la mateixa habitació. Poc després, a ella li donen l'alta i ha d'esperar a casa la tornada del seu marit, cada vegada més greu. Un altra història que reflecteix el documental és la de Vanessa, amb només 34 anys, ingressada en diverses ocasions a l'hospital on ella és infermera. Ara li toca el paper de pacient. Amb grans dificultats respiratòries i molt feble, el seu únic consol és poder parlar amb la seva parella i veure el seu gos per videotrucada. O la de Sandra i Noemí, auxiliars d'infermeria. S'han acostumat a la mort. La seva amistat és el més important que tenen dins de l'hospital, els dona la força necessària per afrontar les morts diàries que pateixen a la feina ... i la incomprensió que es troben en ocasions fora d'ell. Fèlix Colomer, el creador de la sèrie, explica que es segueix “la lluita d'alguns dels nostres protagonistes contra una mort inevitable. Ells són vitals. Aprendre d'ells és vital”.

La sèrie acompanya un grup d'afectats pel virus durant la seva estada a l'hospital i fins a l'interior de casa seva amb l’objectiu d’actuar com a testimoni de les seves vivències reals. Vitals franqueja els seus murs i acompanya els sanitaris fins a les seves cases per viure l'emoció de les trobades amb les seves famílies i la seva frustració al veure que el món exterior segueix massa indiferent. La sèrie també documenta als familiars dels pacients presenciant converses, videotrucades d'allò més emotives i doloroses comiats. “No són un número, tots tenen nom”, apunten des de la productora.

Conscienciar de la necessitat de responsabilitat

En el moment en què César Ronquillo va accedir a participar a la gravació de Vitals i va ser un dels nostres Testimonis en temps de pandèmia, el cerdanyolenc tenia molt clar que volia conscienciar la població de la necessitat de ser responsables. Així, ens deia al juliol que els rebrots estaven cantats perquè “som uns inconscients”. La gent va amb la mascareta al braç, com quan començava a ser obligatori portar el casc de la moto. César explicava que als irresponsables caldria fer-los fer “tasques de voluntariat d’una setmana a Urgències d’un hospital” perquè se n’adonessin de la necessitat de mantenir la prudència. “Que haguessin d’atendre i veure com es moria la gent amb què lluiten per intentar tirar endavant, que veiessin el que és el patiment”, deia César tot recordant que es pot ser asimptomàtic i contagiar una malaltia que pot provocar la mort d’una persona estimada. Ara, al febrer, continua volent que la gent es concienciï. Vitals pot ajudar.