Historiadors contra la invenció del passat amb objectius polítics

La Constància Factoria Cultural, amb la col•laboració d’Editorial Eumo i Llibreria L’Aranya, ha organitzat la presentació de Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història, llibre coordinat per en Vicent Baydal i Cristian Palomo que denuncia i desmunta la utilització barroera de la Història com eina política tant des de sectors del nacionalisme espanyol com des del nacionalisme català.

Els ponents van centrar l’acte en la denuncia del que anomenen "clamorosa falsificació de la Història, quan no pura invenció", dels integrants del Institut Nova Història que encapçala Jordi Bilbeny, associació amb subvencions de la Generalitat i amb una sorprenent finestra oberta a mitjans com TV3 i creixent presència a les xarxes socials.

L’historiador Cèsar Sànchez, un dels autors que participen al llibre, diu que "la pseudohistòria és un problema que va més enllà d’un grup de gent que propaga teories que són un pur disbarat, perquè ha acabat creant un pòsit social que ajuda a expandir teories sense cap base científica". Així, les teories del nacional catolicisme espanyol alimenten l'Institut Nova Història que "les agafa per crear un relat de victimisme vers l’estat espanyol, quan l’única víctima és el rigor històric i el nostre passat, que no necessita ser inventat per justificar determinades opcions polítiques".

Un altre dels autors del llibre, Xevi Camprubí, va fer autocrítica, lamentant que "el món acadèmic hagi tardat tant en respondre a les falsedats de l'Institut Nova Història, als que mai s’havien pres com un problema seriós, i oblidant la importància de fer una bona tasca divulgativa de la investigació històrica que pugui arribar al gran públic".

Camprubí explica que "Institut Nova Història ha bastit la fantàstica teoria d’una conspiració de l’Estat espanyol que es remunta al segle XV per fer desaparèixer tot rastre de la gloriosa història de Catalunya, arribant a l'extrem d’afirmar que Cervantes i Shakespeare eren la mateixa persona i era català".

César Sánchez diu que "el funcionament de l'Institut Nova Història és similar al d’una secta, amb adeptes que abracen cegament unes creences com a dogma de fe i que han trobat en les xarxes socials un ecosistema perfecte per difondre idees simples i prosperar".

Sànchez reconeix l’habilitat de persones com Bilbeny, que "va ser regidor de la CUP i va ser impulsat per l’ANC, per aprofitar-se del context polític del procés per bellugar-se en altes esferes per fer negoci i treure profit de la necessitat de la gent de creure el que volen creure, en aquest cas en un passat històric gloriós que ens doni raons per als nostres objectius de futur".

L’historiador Ivan Garnelo, responsable del programa L’Odissea de la Història a Cerdanyola Ràdio, va defensar l’existència d’una excel·lent historiografia sobre Catalunya, amb noms com Josep Fontana, Eva Serra o Pierre Vilar, que "posen la Història al servei de la societat amb rigor científic". Garnelo rebutja convertir la Història en una eina al servei d’una ideologia, insistint en què "no es pot defensar que Catalunya és una nació inventant el seu passat, perquè no cal i només dona munició als que defensen el contrari amb mala praxis".

Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història, editat per Eumo i coordinat per en Vicent Baydal i Cristian Palomo, compta amb les aportacions de Xevi Camprubí, Stefano Maria Cingolani, Guillem Fornés, César Sánchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco.