IC-V aposta per obrir canals de comunicació i participació amb la ciutadania

L’agrupació local d’IC-V va organitzar una trobada amb militants i simpatitzants per parlar sobre l’aprofundiment de la democràcia i recollir opinions i suggeriments que ajudin a preparar i confegir el programa electoral per a les eleccions municipals del 27 de maig.

La xerrada va comptar amb la presència de Joaquim Brugué, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat i Eva Torralba, regidora de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Cerdanyola. Joaquim Brugué va explicar que el tema de la participació, després de convertir-se en una paraula de moda al món de la política, havia arribat finalment a "un punt de maduresa i inflexió" per afrontar-se amb calma i convicció, "conscients de que no és la fórmula màgica que arreglarà tots els problemes". Per Brugué la participació "implica canviar les maneres de governar". Brugué va exposar les que, al seu entendre, són les grans dificultats a les que s’enfronta la participació: una vida política que simplifica els discursos i rebutja el diàleg, una societat que tendeix a l’individualisme o una administració d’estructura segmentada que alenteix qualsevol procés.

Joaquim Brugué entén la participació com un medi per "millorar la política i enfortir la societat civil", el que ha de permetre un augment del benestar i creixement de la comunitat. Brugué parla de la participació com d’una mentalitat, no pas una metodologia que funciona per se. Participar seria una manera de fer la feina i d’establir vincles de relació amb els altres. Brugué defensa la necessitat de crear confrontació de punts de vista diferents per enriquir qualsevol procés de presa de decisions, però "sense substituir les responsabilitats de les administracions". Joaquim Brugué es mostra convençut que sense participació no es pot governar ni construir comunitat, malgrat ser un procés complex que fàcilment pot generar desil·lusió i escepticisme.

El Director General de Participació Ciutadana creu que "s’han d’establir certs límits en tot procés participatiu per una simple qüestió d’honestedat política" i no crear expectatives desmesurades que no es podran complir. Altres elements imprescindibles serien la informació i la transparència; la creació d’espais de diàleg per canalitzar les aportacions amb unes regles del joc ben clares i deixar sempre constància escrita de les decisions que es prenen i les que no es prenen, explicant les raons de tot plegat.

La regidora de Promoció de Ciutat, Eva Torralba, va començar reconeixent que com a responsable de participació ciutadana a Cerdanyola, en un primer moment, havia viscut com un fracàs la impossibilitat de tirar endavant uns pressupostos participatius, tal com s’havia marcat al programa d’IC-V. Però en canvi es mostrava molt satisfeta pel replantejament que s’havia fet del tema, començant a treballar amb l’objectiu d’apropar l’administració a la ciutadania i "anar creant un pòsit que permeti desenvolupar processos participatius cada vegada més ambiciosos".

Eva Torralba va enumerar alguns dels passos que s’han donat en direcció a un aprofundiment de la democràcia i que permetran aprovar el Pla de Participació, el Pla de Delimitació Territorial i el Pla Integral del barri de Montflorit. Per Torralba, les noves tecnologies serien "un bon aliat" en aquest camí, tal com es demostra en la creació de la web Cerdanyola Participa o del Portal d’Entitats. La regidora creu que el bon desenvolupament del Cerdanyola en procés, amb canals de comunicació permanentment oberts entre administració i veïns, és una bona mostra de participació ciutadana amb resultats tangibles.

Els assistents a l’acte es van mostrar en general bastant crítics amb el que fins ara s’ha entès com participació, perquè ha generat més desencant que optimisme. Els presents lamentaven que polítics i administracions no escolten com cal als ciutadans i demanaven una aposta decidida per la transformació social des de l’esquerra. També es va alertar sobre la tendència al paternalisme per part de les administracions i sobre certa mitificació de la societat civil, que molt sovint s’acomoda en les subvencions públiques i s’acaba convertint en un client més de la classe política