Identifiquen la manera més efectiva per comunicar-se amb persones amb Alzheimer

Una recerca amb participació de la UAB ha revelat quina és la manera més efectiva de parlar amb les persones amb Alzheimer perquè la seva reacció emocional i els seus nivells d’atenció i comprensió siguin els millors possibles.

Una investigació liderada per la UPF i amb participació de la UAB conclou que el més efectiu a l’hora de parlar amb les persones amb Alzheimer és fer-ho amb afecte però amb fermesa; amb una entonació variada; marcar les paraules importants; esforçar-se en l’articulació; fer servir una velocitat pausada i una intensitat mitjana; i mantenir un to mitjà o greu. Per contra, cal evitar parlar-los ràpid, amb paternalisme, amb una intensitat alta, un to agut i una entonació monòtona, que no remarqui les paraules importants ni articuli suficientment els termes.

Aquesta investigació es basa en dos estudis diferents, amb un total de 312 participants, entre ells tant cuidadores i cuidadors com persones amb Alzheimer. Les conclusions de l’estudi amb les persones cuidadores s’han publicat al darrer número de la revista científica Health Communication. La recerca està liderada per la professora de la UPF Emma Rodero i compta amb la participació de la professora del Departament de Filologia Espanyola de la UAB Carme de la Mota. En la recerca ha col·laborat el Centro de Referencia Estatal de atención a personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias (CREA).

L’article exposa els resultats d’una recerca amb una mostra de 252 persones cuidadores. Des de la UAB destaquen que aquesta mostra inclou tant persones cuidadores familiars (132) com professionals (120), majoritàriament dones en ambdós casos. Els participants han fet una enquesta sobre la importància que donen a la comunicació amb les persones amb Alzheimer i quines creuen que són les millors estratègies per fer-ho. També han fet test auditiu, en què escoltaven les mateixes instruccions expressades de diferents maneres per valorar quina era la més adequada. En aquest test, havien de puntuar de l’1 al 7 diferents variacions dels elements analitzats (per exemple, aclareixen, en el cas del to, valorar els tons baixos, mitjans i aguts).

Un dels principals resultats de l’enquesta és que el 93,7% de les persones cuidadores no professionals, que pertanyen normalment a l’entorn familiar del pacient, necessiten més formació en aquesta matèria. L’estudi també indica que el 90% de les persones cuidadores consideren que la comunicació juga un paper clau a l’hora de tenir cura de les persones amb aquesta demència i que la manera de parlar provoca emocions sobre els pacients. Lleugerament més baix (82-83%) és el percentatge de cuidadores familiars que para atenció en la manera de parlar o que percep que la forma de fer-ho pot afectar el nivell d’atenció dels pacients.

En un segon estudi, englobat dins de la mateixa recerca, es va fer un experiment amb 60 persones amb Alzheimer, 30 d’elles en una fase primerenca de la malaltia i 30 d’un grup de control. En aquest cas, se’ls va fer un test auditiu, monitoritzant la seva reacció fisiològica davant d’instruccions pronunciades de diferents maneres. Cada pacient duia cinc elèctrodes en diferents parts del seu cos, que permetien registrar les variacions de la seva activitat cardíaca, la seva respiració, el seu sistema nerviós perifèric, mentre escoltaven les instruccions pronunciades de diferents maneres. Durant aquest procés d’escolta, també se’ls va aplicar un sistema de reconeixement facial d’emocions.

Tots dos estudis formen part del projecte titulat “Variacions prosòdiques per millorar la resposta cognitiva i la interacció comunicativa de les persones amb Alzheimer amb els seus cuidadors”, finançat pel Programa Estatal d’I+D+I Orientat als Reptes de la Societat (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats).