II República: quan la dona va tocar l’esperança de ser lliure
10 de setembre de 2021 a les 8:16El museu de ca n’Oliver exposarà fins el 14 de novembre la petita mostra República és nom de dona que vol recordar els avenços en els drets de les dones i en el camí de la igualtat entre les persones que va suposar aquella etapa històrica, al temps que homenatja Magdalena Llonch, la primera regidora de Cerdanyola al 1936.
El director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, explica que República és nom de dona forma part d’un programa de memòria històrica de la Diputació de Barcelona en què l’equipament cerdanyolenc volia parlar d’esperances en lloc de fer-ho, com és habitual al parlar de l’època de a Guerra Civil i la dictadura, de “desastres i calamitats”. En aquest sentit, Francès subratlla que una de les esperances més grans que naixen amb la República és l’emancipació de la dona. El director del museu de ca n’Oliver explica, parafrasejant Hannah Arendt, que “l’adveniment de la República planteja l’oportunitat de que les dones accedissin no a l’alliberament, sinó a la llibertat”.
La proclamació de la República al 1931 va significar per a les dones l'inici d'un camí que havia de situar-les en peu d'igualtat amb els homes. En aquest camí era clau el dret al vot femení, una obvietat segons defensava Clara Campoamor, però que provocava reticències de sectors republicans que temien que fos majoritàriament conservador per influència de l'Església. Entre aquests sectors hi havia fins i tot figures com les de Victòria Kent -la primera dona a exercir com advocada a Espanya, diputada d’esquerres, directora general de presons amb la República que va acabar exiliada després de la guerra-.
No va ser fins 1934 que les dones van poder exercir aquest dret a Catalunya, en unes eleccions municipals en que quatre dones van entrar per primer cop en els governs locals. Arran dels Fets d'Octubre del 1934, van ser destituïdes, però hi tornarien a ser escollides l'any 1936, juntament amb d'altres regidores que ho foren per primer cop.
Magdalena Llonch, la primera regidora de Cerdanyola
Aquest és el cas de Magdalena Llonch (Sabadell 1880-Cerdanyola 1948)., la primera regidora de Cerdanyola que es va incorporar al Consistori al 1936 després d’anar a les llistes de la Candidatura de Coalició del Centre Republicà Federal i la Unió de Rabassaires. Modista de professió, de família acomodada, Llonch va deixar la política per motius de salut el mateix 1936, però Joan Francès apunta que “la va marcar per sempre”. Acabada la guerra, va ser detinguda per haver ocupat un càrrec polític i condemnada a 12 anys i un dia de presó; pena de la que va acabar complint 8 mesos.
El director del Museu d’Història de Cerdanyola destaca que, sent una persona de família acomodada i d’una esquerra moderada catalanista, hi ha un element que sempre es va repetir en la seva trajectòria: va crear un taller de modista tant a l’Ateneu popular cerdanyolenc -a la cooperativa La Constància, on hi ha ara l’autoservei Padró-Solanet-, com a la presó. Joan Francès explica que l’objectiu era “donar capacitació, un ofici, cosa que formava part de l’assoliment de l’emancipació” de la dona.
I és que, durant la Guerra Civil, les dones van tenir un paper fonamental en la defensa de la República, al front i a la rereguarda. En aquest període es van assolir molts dels drets que els hi havien estat negats. La derrota republicana va comportar l'anul·lació de tot el que s'havia aconseguit. Moltes dones, com els homes, van ser afusellades i empresonades; van patir una forta la repressió o van haver de marxar a l'exili.
Esperances truncades
Les esperances de tota una generació de dones van ser truncades, afirma Francès, perquè formaven part del bàndol derrotat i no consoliden l’emancipació iniciada i passen a una època en que la dona passava de ser tutelada pel seu pare a ser-ho pel seu marit: no podia exercir determinades feines, necessitava permisos per obrir una llibreta d’estalvi, o no obtenien el divorci o el dret a l’avortament.
Activitat complementària
República és nom de dona comptarà amb una activitat complementària el 25 de setembre. Serà l’espectacle narratiu de petit format Rosa Leveroni: un cant d'amor... i d'absència, recital d'una selecció dels seus poemes acompanyats de música s’adreçaran al públic, mentre es farà un repàs de la vida de la seva biografia i obra. Rosa Leveroni va ser una de les primeres bibliotecàries de l'Escola de la Mancomunitat i va ser depurada després de la Guerra Civil. Aquesta activitat forma part de la programació de la mostra "República és nom de dona".
Rosa Leveroni: un cant d'amor... i d'absència l’organitza Vespres Literaris i es farà el dia 25 de setembre a les 18 h a l’Espai de la Feixa Baixa (Museu i Poblat de Ca l’Oliver).
.................................................................................................
Declaracions de Joan Francès
