Inici de primavera complicat per als al·lèrgics per alts nivells de pol·len

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera seran importants i augmentaran ràpidament desprès d’aquest episodi de pluges, però es preveuen pol·linitzacions dintre de la normalitat durant l’estiu.

Aquesta primavera s'esperen uns alts nivells de pol·len a l'aire, cosa que farà que les persones al·lèrgiques es vegin afectades. Així ho prediuen des de la Xarxa d'Aerobiologia de Catalunya (XAC), depenent de l’ICTA-UAB. La seva responsable, Jordina Belmonte, recomana utilitzar mascareta però no creu que hi hagi situacions més problemàtiques que altres anys.

Un novembre amb precipitacions a bona part del territori i un hivern més temperat de l’habitual han permès floracions i pol·linitzacions importants durant l’hivern i feien preveure una primavera pol·línica avançada en el temps, que ha sigut frenada per la baixada de temperatures els darrers dies. Les prediccions dels experts en meteorologia indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida i menys plujosa de l’habitual.

La doctora Belmonte explica que les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i vern han sigut importants, superant, en diverses ocasions, les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l’actualitat, i avançant l’inici del període de risc d’al·lèrgia. No s’ha observat però, que s’hagi perllongat la pol·linització.

Les pol·linitzacions primaverals – de pollancre, plàtan, pi, parietària, salze, auró, moreres, gramínies i més endavant les de bedoll, blets, plantatge i olivera- segueixen la tendència de començar com habitualment i amb força, però podrien tenir una durada més curta de l’habitual.

En tot cas, Jordina Belmonte recomana a les persones al·lèrgiques que utilitzin la mascareta per minimitzar l'impacte d’aquesta alta pol·linització.

Nous equipaments per a la investigació

La XAC estudia des de 1983 la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs a l’aire mitjançant els captadors ubicats a 9 localitats, entre elles Cerdanyola. Ara, un nou projecte permetrà mostrar ben aviat mesures de la concentració de pol·len a l’aire en temps real al campus de la UAB i per primera vegada a Catalunya, Espanya i la Mediterrània. L’aparell SwisensPolenoMars cedit per l’empresa Qualitas4Health està instal·lat al campus de la UAB. Jordina Belmonte destaca que “aconseguir equipaments contrastats i a un preu assequible permetrà en un futur proper conèixer en temps real el contingut en pol·len a l’aire i contribuirà a millorar notablement la qualitat de vida de les persones amb al·lèrgia, així com el diagnòstic, tractament i prevenció de les al·lèrgies respiratòries”.

2’5 milions de catalans pateixen al·lèrgies

La Dra. Lorena Soto, al·lergòloga de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau i coordinadora del Comitè d’Al·lèrgia Respiratòria de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) explica la prevalença que té l’al·lèrgia respiratòria i la seva importància, ja sigui en forma de rinitis, conjuntivitis i/o asma al·lèrgica tant en infants com en persones adultes, com pot estar agreujada per la contaminació, i como diferenciar-la de la COVID-19.

La situació de l'atenció dels malalts al·lèrgics a Catalunya és complicada, segons la SCAIC, que recorda que 2,5 milions de catalans pateixen una malaltia al·lèrgica i que la xifra es duplicarà al 2050, incrementant els costos sanitaris, socials i familiars, i fent imprescindible la figura de l’especialista en al·lergologia per tractar aquesta malaltia sistèmica.

D'entre totes les malalties al·lèrgiques, la respiratòria és la més freqüent tant en infants com en persones adultes: el 25% de la població pateix rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12% pateix d’asma al·lèrgica. En el nostre entorn, l’al·lèrgia respiratòria és produïda principalment pels àcars de la pols, animals domèstics i pòl·lens. Els pòl·lens que més sensibilitzacions provoquen són els de gramínies, plàtan d’ombra, olivera, xiprer, parietària i  blets. Les espores de fong d’alternària també són font principal de símptomes al·lèrgics. Amb molta freqüència, aquests pacients pateixen alhora altres malalties al·lèrgiques, com al·lèrgia alimentària, anafilaxi o dermatitis atòpica, entre d’altres. L’al·lergologia és la única especialitat mèdica que pot fer un abordatge integral.

Al·lèrgia respiratòria, contaminació i Covid-19

La Dra. Lorena Soto explica que hi ha relació directa entre l'al·lèrgia respiratòria i la contaminació ambiental. L'emissió de partícules contaminants a l’atmosfera altera l'estructura del pol·len fent que aquest generi proteïnes d'estrès com a mecanisme de defensa, augmentant la seva capacitat d'induir una resposta al·lèrgica en persones susceptibles. Durant el confinament aquest efecte es va reduir, però ha tornat a paràmetres habituals.

D’altra banda, la doctora Soto explica que no s’ha demostrat que patir malaltia al·lèrgica respiratòria (rinitis i/o asma al·lèrgica) sigui un factor de risc de patir complicacions greus degut a la infecció per Covid-19.

Tot i que alguns símptomes de la COVID poden ser similars als de l'al·lèrgia respiratòria, els professionals de la salut recorden la importància de diferenciar-les i no confondre-les. Els principals símptomes descrits en una infecció per coronavirus SARS-CoV-2 són la febre, tos seca, irritació i/o dolor de gola (faringitis), dificultat per respirar, i ocasionalment símptomes extra respiratoris com cansament, dificultat per a la concentració o símptomes gastrointestinals, entre d’altres.

L’al·lèrgia respiratòria es caracteritza per predomini de la mucositat, esternuts, congestió nasal, i la picor nasal, d’ulls, gola o a l’interior de l’oïda, tos seca, xiulets, i opressió del pit amb sensació d’ofec. L’al·lèrgia respiratòria per pòl·lens s’intensifica quan la persona al·lèrgica està a l'aire lliure i en determinades èpoques del any (majoritàriament a la primavera, però no exclusivament). Les persones al·lèrgiques respiratòries a al·lèrgens d’interior (àcars i mascotes predominantment) empitjoraran en ambients d’interior. En tots els casos, un diagnòstic precoç, l’educació sanitària, la immunoteràpia amb al·lèrgens o vacunes milloren la qualitat de vida dels malalts. Mantenir-se informat sobre els nivells de pol·len existents a l’aire en cada moment també ajuda als pacients a gestionar millor la seva patologia.