Investigadores de la UAB estudien com afecta l'aillament social en l'atròfia cerebral de l'Alzheimer

Investigadores del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l'Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han dut a terme un estudi que permet estimar, des de la neurociència traslacional, l'impacte de l'aïllament dels escenaris actuals en temps de pandèmia en pacients ancians amb demència, i que pot servir de guia per a replantejar les seves condicions de vida a partir de la Covid-19.

Les científiques han analitzat l'efecte de l'aïllament en ratolins mascle models d'estadis avançats de la malaltia d'Alzheimer mitjançant una bateria de proves conductuals, que podrien semblar-se a diverses zones en les residències de persones majors, i han comparat els resultats amb un grup de rosegadors amb Alzheimer sense aïllar i amb un altre d'animals sans amb envelliment normal. El treball s'ha realitzat en ratolins mascle perquè el sexe masculí és el més afectat en la Covid-19 i també el que mostra més deteriorament en el seu sistema neuro-immuno-endocrí i pitjor supervivència davant la demència.

L'estudi, que ha estat publicat en Frontiers in Psychiatry, en un número especial dedicat a avaluar l’impacte de la mort, el dol i la solitud en temps de la pandèmia sanitària, demostra que l'aïllament exacerba la hiperactivitat dels ratolins amb malaltia d'Alzheimer fins al doble de la que tenen a causa de la patologia, així com l'aparició de comportaments estranys.

Aquest augment es va mostrar de manera consistent en funcions motores gruixudes, que impliquen el moviment de braços, cames, peus o del cos sencer. Però també en la funció motora fina, els petits moviments que es produeixen a les mans, canells, dits, peus, dits dels peus, els llavis i la llengua. Els animals aïllats també van mostrar patrons emocionals semblants a l'ansietat i canvis en les seves estratègies d'enfrontament a l'estrès.

Aida Muntsant, primera autora de la recerca, considera els resultats “preocupants, ja que l'agitació és un dels principals símptomes neuropsiquiàtrics associats a les demències, que causa una càrrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig clínic pot arribar a ser un desafiament”.

Efectes de l'aïllament en la memòria

Les investigadores han analitzat també l'efecte de l'aïllament en altres variables neuropatològiques, amb diferents resultats. Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria i investigadora del INc que ha dirigit l'estudi, manifesta que “tot i que variables característiques de la malaltia, com la patologia tau, no es van modificar, unes altres, com l'atròfia asimètrica de l'hipocamp, es va trobar augmentada amb l'aïllament”. La investigadora apunta que aquesta disfunció ha estat descrita recentment en pacients humans amb demència i “modelada aquí per primera vegada en un model animal de malaltia d'Alzheimer”. Giménez-Llort  conclou que el resultat és important, ja que “l'asimetria s'ha relacionat amb major vulnerabilitat a factors estressants”.

L'estudi ha constatat també que tots els ratolins amb Alzheimer van perdre pes corporal i renal, efectes que també s'han vist en pacients amb Covid-19, però la pèrdua va ser major amb l'aïllament. La disminució de pes de la melsa, un important òrgan del sistema immunitari perifèric, es va observar només en els animals aïllats.

Les investigadores assenyalen que pensar com ha de ser l'era post-Covid-19 per a les persones majors implica forts esforços per redissenyar totes les condicions de vida, intervencions d'atenció i rehabilitació i maneig de la solitud forçada per les noves mesures de distanciament físic. Per tant, apunten, “és necessari i urgent estimar l'impacte que aquestes mesures tindran en la població major més fràgil, com les persones que tenen una demència”.