Investigadores de la UAB obren una nova via per al tractament dels càncers de mama més agressius

L’estudi demostra la utilitat d’una nova diana terapèutica en el tractament amb fàrmacs basats en la immunoteràpia d’aquest tipus de tumor. La combinació dels tractaments habituals en el càncer de mama HER2 positiu amb fàrmacs que actuen sobre aquesta molècula en limfòcits NK podria augmentar-ne l’eficàcia clínica.

Fonts de la UAB expliquen que les cèl·lules assassines naturals o limfòcits NK (Natural Killer cells) formen part del sistema immunitari i de les defenses del cos davant cèl·lules infectades per virus o tumors. Estudis anteriors haurien demostrat la importància d’aquests limfòcits en l’èxit dels tractaments amb anticossos específics per al càncer de mama HER2 positiu. Des de l’Autònoma subratllen que un nou estudi que publica la revista Cancer Immunology Research, va més enllà i valida com a diana terapèutica una molècula present a la superfície dels limfòcits NK, una eina que els fa resistents als mecanismes immunosupressors de les cèl·lules canceroses. Aquest fet, remarquen, pot permetre explotar una nova via per al tractament d’aquest tipus de tumor amb fàrmacs basats en la immunoteràpia.

El treball, desenvolupat per l’estudiant de doctorat Mariona Cabo i liderat per la Dra. Aura Muntasell, professora del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Grup de recerca en Immunitat i Infecció de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), ha demostrat la importància de la molècula CD137, també coneguda com a 4-1BB, per potenciar l’acció antitumoral dels limfòcits NK. Mitjançant el tractament in vitro de mostres de tumors, l’estudi ha mostrat el potencial dels fàrmacs que incrementen l’activació de la molècula CD-137 expressada a la membrana dels limfòcits NK en unir-se a ella per augmentar l’eficàcia clínica dels anticossos específics en el càncer de mama HER2 positiu a través de la seva acció sobre els limfòcits NK.

Així, mitjançant diverses eines, els investigadors han pogut comprovar com l’acció de la molècula CD137, expressada a la membrana dels limfòcits NK, els fa resistents a l’efecte d’una altra molècula present a l’ambient tumoral, TGF-beta, “de manera que poden continuar reconeixent i matant cèl·lules tumorals en presència d’aquesta molècula”, explica la Dra. Muntasell. Per demostrar-ho, l’estudi ha utilitzat un fàrmac en desenvolupament, un anticòs agonista que estimula CD137.

En el treball també hi han col·laborat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, del CIBER de Càncer (CIBERONC), del Centro de Investigación Médica Avanzada (CIMA), de la Clínica Universitaria de Navarra, de l’IDIBAPS i dels serveis d’Oncologia Mèdica i d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar. Un dels investigadors del CIMA, el Dr. Ignacio Melero, que està desenvolupant l’anticòs específic per CD137, explica que “en aquest moment hi ha, com a mínim mitja dotzena d’agents a assajos clínics que exploten l’estimulació de limfòcits antitumorals amb agents agonistes del receptor de 4-1BB (CD137) per al tractament del càncer. Aquest treball troba de forma pionera una connexió funcional entre el potent immunosupressor TGF-beta i 4-1BB en el context de les cèl·lules Natural Killer. Aquestes troballes obren un camí per a entendre alguns dels beneficis clínics que s’estan observant en els pacients amb aquests nous fàrmacs d’immunoteràpia”.

Útil en altres tumors com els de colon o pàncrees

El descobriment de l’acció de CD137 per activar la reacció immunitària no es limita al càncer de mama. Aquest mecanisme pot ser d’utilitat en altres tipus de tumors, com el de còlon o el de pàncrees, en els quals hi ha una forta presència de la molècula TGF-beta, que impedeix l’acció dels limfòcits NK.

El Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i coordinador del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM, indica que "la recerca desvela una connexió entre la teràpia convencional del càncer de mama HER2 positiu amb anticossos monoclonals i la inducció en limfòcits Natural Killer de molècules activadores del sistema immunitari”. Per a Albanell, la disponibilitat d’anticossos immunoestimuladors que actuen sobre aquestes molècules “permetrà desenvolupar estratègies terapèutiques innovadores i personalitzades, particularment per a revertir determinats ambients tumorals immunosupressors als quals la teràpia convencional és insuficient".  

L’estudi ha rebut finançament de la fundació Worldwide Cancer Research, de l’Associació Espanyola contra el Càncer i del Fondo de Investigación en Salud de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).