Investigadors de la UAB avancen al segle IV la formació de la llengua catalana

Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han avançat el moment de la formació de la llengua catalana, com a mínim, al segle IV, entre tres i quatre segles abans del que majoritàriament s’ha argumentat. Alturo i Alaix, a més, conclouen que el Liber iudicum conservat a la Seu d’Urgell va ser copiat entre el 1060 i el 1080, probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà, i que les Homilies d’Organyà conservades a la Biblioteca de Catalunya es van copiar al voltant de 1220.

L’estudi que han dut a terme els investigadors de la UAB sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis escrits més antics els ha permès avançar el moment de la formació de la llengua catalana al segle IV i elaborar una llista dels trenta primers escriptors catalans del període preliterari, a molts dels quals han posat nom i atribuït documents nous.

La formació del protocatalà, avançada al segle IV

Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat, daten el moment de la formació de la llengua catalana, com a mínim, en el segle IV. Ho fan a partir de la identificació en els escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, de gran formació clàssica i autor cultíssim d’obres en llatí, de paraules i expressions aïllades, com «si te placet» (‘si et plau’), «subinde» (‘sovint’) i «ceruulus» (‘cérvol’), que serien, segons els investigadors, “primerenques formes populars en què ja batega un protocatalà en gestació avançada”.

Aquests testimonis en mots aïllats es van fer més abundants des del segle IX, i ja en el segle XI, que és el de l’arrencada ferma de la catalanització de l’escriptura, en frases curtes i textos llargs. Per a Alturo i Alaix,  “en aquest segle veiem com en documents d’actes jurídics usuals es fa servir una mena de plantilla escrita en llatí, però amb les parts concretes i substancials del text redactades en un llenguatge ben arromançat i de vegades ja totalment en català”.

Els 30 patriarques del català preliterari

A partir de milers de manuscrits estudiats al llarg d’aquests anys, els investigadors de la UAB han elaborat una relació d’una trentena dels que consideren els “patriarques”, els primers escriptors del català preliterari, a la majoria dels quals han posat nom i atribuït documents nous.

La llista, encapçalada per sant Pacià, comprèn, entre d’altres, el canonge Adanagell de Vic, que va fer servir per primera vegada la paraula “estel” (any 889) ja en gènere masculí; el diaca Egfred de Barcelona, que han identificat com el primer a escriure diverses frases curtes en català (1022), o Ramon de Cabó, que Alturo i Alaix ja van identificar en un estudi anterior com autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn. Entre els nous escrivans i manuscrits que els investigadors han identificat figuren Isnard, abat de Santa Maria d’Alaó, a qui atribueixen el jurament de Radolf Oriol; Pere Jofre, sagristà de Santa Maria d’Organyà, que hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet, o Bernat d’Ortoneda, canonge i notari públic d’Organyà, com a autor de la sentència en la causa entre l’església d’Organyà i Pereta d’Anell.

Llibre dels jutges i Homilies d’Organyà

Jesús Alturo i Tània Alaix,  proposen també una nova datació del fragment del Llibre dels jutges que es conserva als Arxius del Bisbat d’Urgell, així com la identificació del seu probable autor. El document es va copiar entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans del que s’havia proposat fins ara, la qual cosa el converteix en el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. La recerca apunta que es va fer a la canònica de Santa Maria d’Organyà, probablement a mans de Traver Radolf, un prevere de Santa Maria d’Organyà que entre 1066 i 1084 va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del Liber iudicum per a ús del jutge Albertí d’Organyà.

Les parts lleument socarrimades que els investigadors han detectat en el tall i en els extrems del pergamí serien conseqüència del foc que el 1090 va malmetre Santa Maria d’Organyà. Posteriorment, el pergamí hauria estat reaprofitat a inicis del segle XVI com a coberta d’algun lligall de documents o de llibre parroquial de Conques, vila pròxima a Organyà.

D’altra banda, els investigadors es refermen en el fet que les Homilies d’Organyà conservades a la Biblioteca de Catalunya es van copiar al voltant de 1220, i en situen l’origen també a la canònica d’aquesta vila.

Els autors ofereixen també al volum publicat una nova edició crítica d’aquests textos libraris i dels altres documents o diplomes —textos de caràcter administratiu i jurídic— identificats fins ara.