Investigadors de la UAB constaten que un fragment de la toxina tetànica podria tractar la depressió, el parkinson i l'ELA

Fonts de la UAN indiquen que la depressió ha estat tractada clàssicament amb inhibidors de la captació de serotonina al sistema nerviós central. Aquests fàrmacs presenten alguns problemes, com la manca d'acció terapèutica immediata, la necessitat d'administració diària o la capacitat per generar addicció, entre d'altres. Per això, subratllen, es continua treballant en el desenvolupament de noves teràpies per tractar-la.

 

Al 2019, un grup internacional d'investigadors co-liderats pel Dr. Yousef Tizabi, de la Howard University College of Medicine (Washington, DC, EEUU) i el professor José Aguilera, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociències de la UAB, va observar que un derivat no tòxic de la neurotoxina tetànica (la neurotoxina que genera la malaltia del tètanus) millorava els símptomes de la depressió en un model animal de la malaltia en rata. Aguilera explica que "una única dosi intramuscular d’Hc-TeTx feia desaparèixer els símptomes de la depressió en menys de 24 hores, i el seu efecte es mantenia durant dues setmanes" explica Aguilera. A partir d'aquí, els investigadors van començar a treballar per poder descriure el mecanisme pel qual aquesta substància produïa aquests efectes.

 

En un estudi recent, coordinat pel professor Aguilera i fet en col·laboració amb el grup del Dr. Thomas Scior, de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (BUAP, Mèxic), els investigadors han demostrat que Hc-TeTx és capaç d’inhibir el transport de serotonina en el sistema nerviós central, unint-se als receptors de les neurotrofines, unes proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones. Aquests resultats, publicats a la revista Molecules, suggereixen que el fàrmac serviria no només per al tractament de la depressió, sinó també de malalties neurodegeneratives, com el parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

 

Per als investigadors, els avantatges de la introducció d’Hc-TeTx com a nou fàrmac són evidents. La seva dosificació quinzenal o mensual permetria que fos controlada per professionals de la sanitat. En ser un producte recombinant, no representaria cap problema de seguretat, producció i cost econòmic. I, a més, en els processos neurodegeneratius, l'equip liderat per la UAB considera que el Hc-TeTx frenaria el desenvolupament de la patologia alhora que eliminaria la depressió associada a aquests processos.

 

Els investigadors, que ja han patentat l'ús terapèutic de l’Hc-TeTx per al tractament de la depressió, el parkinson i l'esclerosi lateral amiotròfica, cerquen ara inversors per desenvolupar estudis en humans. El professor José Aguilera conclou que es tracta "d'un avanç de gran importància, i més ara en què, a l'alta incidència de depressió i alteracions en el comportament, s'hi han sumat aquelles alteracions mentals derivades de la Covid-19 o de l'entorn negatiu d'estrès, confinament i por".

 

............................................................