Investigadors de la UAB troben a Nasca (Perú) noves dades sobre el domini d'una comunitat sobra les altres

Les tombes explorades, amb 1.900 anys d’antiguitat, indiquen la preeminència d’una classe dominant, instal·lada a Cahuachi, que exigia a d’altres comunitats la transferència de riqueses

Un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat d’Almeria ha dut a terme la segona campanya del “Proyecto La Puntilla”, una exploració arqueològica a la província peruana de Nasca, que l’any passat ja va permetre de descriure un tipus de construcció desconegut fins llavors. Els nous resultats de la investigació han permès assenyalar la formació d’un nou poder polític a la costa sud del Perú, fa uns 2.000 anys, basat en l’exercici de la violència. Es tractaria d’un estat al qual una aristocràcia, instal·lada en Cahuachi, exercia el seu domini sobre d’altres comunitats més empobrides de la Vall de Nasca. Les troballes han permès també d’observar pràctiques com la deformació dels cranis.

Necròpolis d'El Trigal
Les excavacions a la necròpolis d’El Trigal han aportat nova informació sobre les repercussions de l’aparició de l’estat al sur del Perú. S’ha constatat que les tombes d’El Trigal no tenen gairebé aixovars funeraris, per contraposició als rics sepulcres de l’aristocràcia de l’àrea de Nasca.
Aquesta situació era fruit de l’empobriment de la comunitat instal·lada a El Tribal. El grup dominant de l’Estat de Cahuachi va imposar l’exigència de transferir-li riquesa, en forma de tribut o per altres mitjans, la qual cosa explicaria la pobresa de la població de l’àrea de La Puntilla.

Assentament de 3.000 anys
A El Trigal es va instal·lar un assentament fa quasi 3.000 anys. Diversos segles després, aquesta comunitat duia a terme activitats econòmiques puixants, gestionades a nivell comunitari i amb una àmplia xarxa de relacions interterritorials. Avala aquesta hipòtesi la presència de valuoses conquilles de Spondylus (probablement arribades des de les llunyanes costes de l’actual Equador), d’obsidiana (procedent de les muntanyes) i segurament també d’objectes artesanals, com ara la vaixella decorada amb l’estil denominat Ocucaje 8 (potser d’obradors situats al nord).

En canvi, la necròpolis excavada a El Trigal, datada a partir del segle I de la nostra era, representa un moment posterior de declivi i d’empobriment d’aquesta comunitat, que coincideix amb l’emergència de Cahucachi.
Aquestes dades confirmen l’existència, a la Vall de Nasca fa 1.900 anys, d’un Estat centrat en el nucli monumental de Cahuachi, on es van construir piràmides esglaonades. La classe governant de Cahuachi era un dels grups que es repartia el control de la costa meridional del Perú, com el grup aristocràtic descrit a la necròpolis de Paracas (Pisco), a la mateixa zona.
La classe dominant de Cahuachi va sotmetre les comunitats de la Vall de Nasca mitjançant l’exercici de la violència. D’aquesta manera, les comunitats van ser obligades a sostenir econòmicament al grup en el poder. Entre aquestes comunitats es trobaven les que ocupaven l’àrea de La Puntilla, a l’est de Nasca, on l’equip investigador està fent excavacions des de fa dos anys.

Deformació del crani
Entre la informació obtinguda a la necròpolis, destaca també la realització de certes manipulacions en alguns dels cossos trobats a les tombes. Una d’elles consisteix en la deformació del crani per obtenir un “cap llarg”, que s’ha observat en un dels cossos.
Aquesta pràctica es realitzava durant la infantesa, pressionant el cap mitjançant unes fustes. Els “caps llargs” són característics de l’aristocràcia de les tombes de Paracas, i nombrosos estudis atribueixen aquest tractament a una manera d’aconseguir la distinció dels grups dominants. Per això, crida l’atenció la seva aparició en un individu enterrat a la necròpolis d’una comunitat empobrida de la Vall de Nasca.

Aquesta descoberta, doncs, planteja noves incògnites: es tracta del membre d’una família del grup dominant? O es tracta d’una pràctica aliena al fet de pertànyer al grup dominant? Era una manera d’identificar als individus que exercien activitats específiques (xamàniques, per exemple)?
En un altra tomba, ha estat documentat un altre cas interessant. Han aparegut, juntament al cos d’una dona, les cames i els peus d’un altre individu. Se sap que la decapitació i el desmembrament del cos eren freqüents entre els primers estats de la regió andina. No es pot descartar, doncs, una acció intencionada.

El treball de camp de la segona campanya del “Proyecto La Puntilla” va finalitzar el mes de desembre passat i, en aquests moments, s’està avançant en l’estudi dels materials i de les restes humanes. Ara, les investigacions del projecte s’ampliaran amb un programa d’anàlisi d’ADN, per obtenir evidències sobre la filiació dels individus sepultats a la necròpolis.
El “Proyecto La Puntilla” està finançat per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura i pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Compta també amb el reconeixement de l’Institut Nacional de Cultura del Perú. L’equip d’investigació inclou arqueòlegs i estudiants de nacionalitat espanyola, peruana, xilena, argentina, francesa i italiana.