Isidre Grau cedeix el seu fons literari a la Biblioteca de Catalunya

L’autor de Cerdanyola ha cedit el seu fons original com a escriptor i com a docent perquè pugui ser estudiat per investigadors i usuaris i aconsegueix així “la perdurabilitat de la feina feta”.

El Fons Isidre Grau de la Biblioteca de Catalunya aplega obra literària -que inclou novel·la, narrativa curta, viatges, assaig i literatura infantil i juvenil-, però també correspondència, cursos i tallers d’escriptura, memòria familiar, retalls de premsa, impresos, articles i altra documentació. El fons inclou donacions digitals i analògiques. 

Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, indica que la donació d’Isidre Grau és tan àmplia que permet estudiar “tot el procés de creació” i que s’emmarca en el programa Patrimoni Literari que vol “construir el testimoni de la cultura literària al llarg de les diferents èpoques”. 

Isidre Grau manifesta que és dels que “encara creuen en la perdurabilitat de la feina feta” i en deixar constància d’allò que s’ha fet al llarg del temps. L’autor d’Els colors de l’aigua ressalta que “no ens hem de donar gaire importància” però apunta que qualsevol escriptor de ficció “no tindrà recompensa econòmica” ni gloriosa ja que “construir mons de paper té una dosi de quixotisme” amb la necessitat de “tirar endavant” amb el millor que saps fer i que “vols protegir”.

L’autor de Cerdanyola assegura que mai no escriu “pensant que algú espera que ho faci”, però “si per ser llegit” ja que el que l’importa és “comunicar, expressar idees i sensacions” que poden interessar a algú. Un lector que no té perquè ser immediat

Una amplíssima obra

Isidre Grau, nascut al 1945, sempre ha viscut a Cerdanyola i durant molts anys va alternar l’enginyeria química amb la literatura. Ha estat professor de tècniques literàries a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ha publicat novel·les, narracions i assaigs literaris, a més d’articles en diversos mitjans. 

En la seva producció destaca la pentalogia Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985), amb la creació de l’espai imaginari de Vinyes de Savall, reflex de les transformacions del Vallès. Alguns dels títols destacats de la seva obra literària són el recull de narrativa breu La pell dels anys. Contes 1981-1994; novel·les com Fugida en gris (1979), Vent de memòria (1983), La vida escrita (1996), Els amants volàtils (2011), La ciutat dels solitaris (2017), L’home que perseguia la veritat (2019), Un dissabte de primavera (2020) o Setanta-tres dies amb el pare (2021), el recull de contes El dia de l’incident (2013), la recuperació d'escenaris, figures i moments de la seva infància a Cerdanyola que va ser Primer paisatge (2016) i els assaigs L’arquitectura del conte (2001) i La maleta de l’escriptor (2005), entre molta més obra. També ha format part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Villatoro, Todó i Ciutadà Canalda

L’acte de recepció del Fons Isidre Grau a la Biblioteca de Catalunya comptava també amb la presentació de la seva última novel·la, Ciutadà Canalda (2023) que relata l'ascens i caiguda d'un empresari de la construcció. En el decurs d’aquesta presentació, l’escriptor Vicenç Villatoro va destacar que Grau construeix “una pròpia opció narrativa des del realisme sòlid, de quilòmetre zero”, però sense “fer autobiografia”. Villatoro explica que l’autor de Cerdanyola parla “des de la seva proximitat i podent ser al mateix temps èpic, líric o psicològic” en un realisme que no és social, cosa que li agraeix. 

Un altre escriptor cerdanyolenc, Joan Todó, recordava que a Ciutadà Kane, el protagonista diu la paraula Rosebud en solitud, ningú no l’escolta, però en base a aquesta paraula es munta la pel·lícula perquè és una contrasenya que permet arribar al Charles Foster Kane real. Todó parafrasejava Orson Welles destacant que “és impossible conèixer el Rosebud de ningú i per tant és impossible fer la biografia de ningú” Todó afegeix que “una vida no es pot resumir en un mot” i per això Grau l’aborda com un trenat de fils, d’instants narratius, de “moments frontissa” que marquen un abans i un després. Per a Todó, les novel·les d’Isidre Grau “semblen tradicionals perquè miren les persones cara a cara”, amb una empatia poc habitual, i per això manté la humanitat d’un personatge com el protagonista de Ciutadà Canalda que en mans d’un altre autor podria haver estat presentat com un monstre.