Isidre Grau desmitifica els poderosos a Ciutadà Canalda

Isidre Grau retrata a Ciutadà Canalda l'ascens i caiguda d'un empresari de la construcció, un d'aquells protagonistes de la transformació de les ciutats metropolitanes, capbussant-se en els seus aspectes humans i descobrint els peus de fang que tenen molts poderosos que mirem com en contrapicat. La novel·la es presenta aquest 29 de març al MAC.

El periodista de Montcerdà Eloi Boada rep l’encàrrec de fer una biografia del constructor Romà Canalda, un dels homes claus en la transformació de Montcerdà de petit poble de pagesia de vinya i estiueig a una ciutat metropolitana. 

La família vol una hagiografia dels èxits empresarials de Canalda, però les converses entre el constructor, paraplègic a causa d’un greu accident de cotxe, i el periodista van molt més enllà. Aquestes converses introdueixen al lector en els orígens de l’empresari de Montcerdà i descobrim que una persona és molt més que una trajectòria pública i empresarial, amb secrets i febleses, però que, al cap i a la fi, Romà Canalda és un home apassionat i contradictori, "algú que no mereix l’oblit", segons indica la novel·la.

Aquesta podria ser una sinopsi breu de l’última novel·la d’Isidre Grau, Ciutadà Canalda, que acaba d’arribar a les llibreries de la ciutat i que es presenta aquest dimecres, 29 de març, a les 18.30 hores al Museu d’Art de Cerdanyola.

Ciutadà Canalda és un retrat d’un home poderós i Grau es salta el cartell de No traspassar, com feia Orson Welles a l’escena inicial de Ciutadà Kane, la intimitat d’aquest personatge aprofundint en els seus fets i també en els seus perquès, fins i tot aquells que no coneix ni la seva família.

Isidre Grau explica que volia parlar “d’un personatge prepotent, que tots en coneixem algun, un rei del totxo” en contrast amb un periodista, l’Eloi Boada, “de vida més convencional i que s’adapta a les circumstàncies”

A la novel·la, el periodista protagonista explica que aquest tipus de personatges exitosos són “homes de tribuna” que es miren “com en contrapicat, des de baix”, però Grau els fa caure del pedestal de manera contundent. L’escriptor apunta que aquest tipus de persones han tingut “la seva importància, però els desmitifico” i ressalta que intenta mostrar “els aspectes humans que sovint passen desapercebuts”.

Orígens durs

A l’inici de Ciutadà Canalda, l’espai protagonista és el Berguedà: pobles avui abandonats com l’Alt Berguedà: pobles avui abandonats com Peguera, activitats econòmiques desaparegudes com la mineria, una història força oblidada per la majoria de la ciutadania com la revolta a la colònia de Sant Corneli, coneguda com els Fets de Fígols...

Grau indica que el personatge de Romà Canalda havia de tenir “uns orígens heavys, nascut als anys 40 en un context dur i per això el situo a la mineria de l’Alt Berguedà”. Per documentar la novel·la, l’autor va mantenir converses amb historiadors, va abordar la lectura de llibres i va fer visites al territori en el que va suposar “un procés d’immersió” per a l’autor que desplega aquest coneixement històric en una narració de ficció, cosa que per a Grau és un dels “elements apassionants” de l’escriptura d’una novel·la.

Montcerdà i Cerdanyola

L’etapa adulta de Romà Canalda, quan aixeca el seu imperi empresarial, es centra en un escenari de ficció, Montcerdà, que la majoria de lectors de Cerdanyola no tindran problemes en identificar com la nostra ciutat. No és la primera vegada que Grau pren inspiració en Cerdanyola per bastir un univers literari, ho va fer amb la Vinyes de Savall de la seva novel·la Vent de memòria al 1984 i, sobretot, en la pentalogia del cicle dels Colors de l’aigua i la nissaga Benavent.

La novel·la aborda el pas d’un poble pagès a una ciutat metropolitana i el fet és que en aquest Montcerdà de Ciutadà Canalda els lectors de  de Cerdanyola poden jugar a identificar noms, llocs i fins i tot trajectòries (el polígon Fontelles és Fontetes? Bonafort és Bonasort? El Turó Verd és el Turonet? Llistes ciutadanes en les primeres eleccions democràtiques?)

Grau apunta que a Vinyes de Savall hi havia realisme màgic i un plànol imaginat de la població i admet que a Ciutadà Canaldà hi ha coincidències amb Cerdanyola, però subratllant que no vol retratar ningú ni parlar de coses concretes perquè això desfiguraria el relat i destacant que totes les ciutats metropolitanes tenen una història semblant.

Isidre Grau no amaga que Ciutadà Kane és un referent per a la novel·la que volia narrar l’ascens i declivi d’un personatge poderós i  ja s’entreveu aquesta influència des la infància minera del personatge, el fracàs d’una aventura política, fins i tot en un fet que pot recordar al Rosebud de la pel·lícula de Welles o una coincidència fonètica, que Grau ressalta que no és buscada, en els cognoms Canalda/Kane.

Ciutadà Canalda es presenta aquest 29 de març, a les 18.30 hores al MAC amb la participació de l’escriptor i professor de literatura catalana a la UAB, Jaume Aulet.