Isidre Grau, la manera adequada d’explicar una història i un personatge

Isidre Grau ha presentat la seva última novel·la, Ciutadà Canalda, una narració en què el personatge protagonista, un gran empresari de la construcció del qual s’explica el seu ascens i declivi, predomina sobre la història i on la clau literària és trobar la manera d’explicar el què hi ha al darrere de Romà Canalda i que ningú, ni la família, ha sabut veure.

"La meva feina és inventar històries i sobretot buscar la manera més adequada per explicar-les", deia Isidre Grau en una sala Orlando Barrial del Museu d’Art de Cerdanyola plena a vessar en l’inici de la presentació de Ciutadà Canalda, la seva última novel·la. En aquest cas, l’autor de Cerdanyola explica que més que una història, el que l’interessava especialment és acostar-se a un personatge “del morro fort”, un empresari prepotent i exitós, un home que “està a  la tribuna”.

De fet, la introducció d’aquesta presentació la va fer l’escriptor i professor de literatura Jaume Aulet ressaltant que Grau “no para de rumiar com explicarà les històries que crea, com es narra i com construeix el seus personatges”.

Així, Grau explica que sempre busca aquesta millor manera d’explicar una història sense caure en el motllo dels gèneres.

I que a l’hora d’explicar la història de Romà Canalda va inventar un segon personatge protagonista, Eloi Boada, un periodista que sempre ha vist “com en contrapicat” a l’empresari exitós però que aconsegueix gratar sota la façana d’un poderós en declivi per “fer-lo baixar de la tribuna”, que al cap i a la fi era l’objectiu d’Isidre Grau.

Grau indica que volia que el personatge tingués una infància dura i per això va fer que naixés a un poble del Berguedà que actualment està abandonat, Peguera, arran de la desaparició de l’activitat econòmica que era protagonista en aquells anys 50 de la infància de Roma Canalda: la mineria. De fet, l’autor cerdanyolenc explica que Ciutadà Canalda hauria pogut tenir un altre títol, Les arrels del somni, una frase que explicita aquest capbussament en les entranyes del personatge i dels seus perquès.

Crescut en aquest context dur, Grau fa que l’ascens social i empresarial tingui un altre escenari, En aquest cas inventat, Montcerdà, però amb moltes semblances amb qualsevol població metropolitana, però encara  més amb Cerdanyola. Grau admet les influències dels canvis viscuts a Cerdanyola de vila pagesa a ciutat industrial primer i de serveis després i el joc toponímic amb alguns dels escenari (Fontelles/Fontetes, Turó Verd/Turonet...), però subratlla que la de Ciutadà Canalda “no és una història de Cerdanyola”. L’autor remarca que “m’interessen les invencions que diguin alguna cosa” i no “el costumisme estricte que reflecteix una vida” concreta.

Per la seva banda, Jaume Aulet destacava que Ciutadà Canalda és una novel·la que respon també a “la mania d’Isidre Grau de fer novel·les llegidores” que flueixen fàcilment en la lectura, i amb capítols que estan “narrats magistralment” com un accident a una de les mines del Berguedà o la relació del Romà Canalda adolescent amb la seva primera amant. Com també considera magistral la creació d’espais ja siguin els imaginats però versemblants com Montcerdà o els reals però ja abandonats com Peguera.