Isidre Grau relata setanta-tres dies aprenent lliçons de vida

La relació pare-fill, les lliçons de la terra i la natura, el descobriment de les paraules que s’amaguen darrera els silencis, la certesa que en una vida hi ha moltes vides són part de la nova novel·la d'Isidre Grau, una narració curta estructurada en capítols breus i fonamentada en el llenguatge ric i ple de matisos que és habitual en la literatura de l'autor de Cerdanyola.

Isidre Grau presentarà el pròxim 24 de novembre al Museu d’Art de Cerdanyola la seva última novel·la, Setanta tres dies amb el pare, un relat intimista sobre l’aprenentatge de la vida.

La Guerra Civil ha esclatat i amb ell s’han desfermat els odis i les rancúnies es transformen en venjances. El Valeri ha estat executat per les seves idees progressistes. La tristor i la ràbia conviuen amb la por. El germà petit del Valeri, un nen d’11 anys, ha de fugir de casa i refugiar-se a la muntanya amb el seu pare, sobri i fins i tot esquerp. Passaran junts els setanta-tres dies del títol i es descobriran a ells mateixos i a l’altre.

Setanta-tres dies amb el pare és una novel·la inspirada en uns fets reals que un altre veí de Cerdanyola, el recentment desaparegut José Arbués, va relatar a Isidre Grau, l’autor que ha donat una nova identitat a la història intentar reflectir en la novel·la l'esperit d'Arbués: "l’amor per la terra, l’observació escrupolosa i la fe en la gent". Els personatges protagonistes, pare, mare i fill, no tenen nom a la novel·la, bateig que si tenen la resta de personatges del relat, i l’escenari tampoc està detalladament identificat. L’autor, així, aconsegueix l’efecte que una història real que va passar a unes persones reals puguin ser una història de qualsevol en un temps tan convuls com el dels inicis de la Guerra Civil.

Setanta tres dies amb el pare és una novel·la curta estructurada amb capítols breus que funcionen com “un fragment de memòria” del protagonista que permeten evolucionar els personatges i la seva relació. Tot narrat amb un llenguatge en què l’autor confessa que ha estat volgudament senzill.  Així, Grau destaca que cada vegada ha anat depurant més el seu llenguatge passant d’un cert barroquisme a una simplicitat que en aquest llibre ha esdevingut una senzillesa extremada i volguda sense deixar de ser un llenguatge ric, precís i ple de matisos. 

La pandèmia va ajudar a l’autor a concentrar-se en aquesta història, perquè en el moment en què va començar a treballar el relat de Setanta-tres dies amb el pare Isidre Grau tenia altres projectes literaris en marxa. El confinament del primer estat d’alarma de la pandèmia va permetre Grau centrar-se en aquesta història sobre un altre confinament. Grau va poder acabar la novel·la poc abans de Arbués morís.

La presentació de la novel·la a Cerdanyola es farà el 24 de novembre al Museu d’Art amb la participació dels dos fills de José Arbués, Pau i Carles, i de l’escriptora Maria Victòria Lovaina, que farà la introducció literària.