Isidre Grau torna amb una novel·la intimista sobre l’aprenentatge de vida

El nou llibre d’Isidre Grau, Setanta-tres dies amb el pare, novel·la intimista inspirada en fets reals, arriba aquest 26 d’octubre a les llibreries. La solitud, la subsistència i l’autonomia dins la naturalesa crua, l’aprenentatge de vida, la maduresa i creixement personal són elements que omplen aquesta història que transcorre durant la Guerra Civil espanyola.

El protagonista de Setanta-tres dies amb el pare és un adolescent que es refugia amb el seu pare en plena natura per fugir de les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola. Durant aquest període de temps, el fill se sotmet a una formació obligada a càrrec d’un pare ferit emocionalment i molt exigent.

L’autor cerdanyolenc remarca la importància del “paper de la naturalesa en la formació humana” i que es tracta d’una “reivindicació molt personal: mentre vivim encara som a temps de desfer silencis”. Així, a la novel·la, el mur que separa fill i pare sembla infranquejable, però de mica en mica junts faran camí cap a un aprenentatge mutu que anirà trencant silencis i els obrirà les portes a l’afecte i la comprensió. A aquesta convivència i insòlita comunicació, s’hi suma una natura molt vívida i que pren un protagonisme indiscutible.

Maria Barbal apunta al pròleg de Setanta-tres dies amb el pare que la novel·la destaca per “les petites aventures enmig d’una Natura sobirana” que considera que evoquen al Walden de Henry David Thoreau.

La novel·la està inspirada en uns fets reals que va relatar a Isidre Grau el veí de Cerdanyola José Arbués, que va morir el maig de l’any passat i a qui està dedicat el llibre. La seva família participarà en la presentació de la novel·la a la nostra ciutat que serà el dimecres 24 de novembre a les 18.30 hores al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). Acompanyant Grau, la presentació anirà a càrrec de l’escriptora Maria Antònia Lovaina.

Una fecunda i prestigiosa carrera literària

Isidre Grau és autor de disset novel·les, entre les quals destaquem la pentalogia d’Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985 i que va donar lloc a una nissaga literària ambientada en la població de Vinyes de Savall, Cerdanyola de ficció), La ciutat dels solitaris, L’home que perseguia la veritat i Un dissabte de primavera. Ha conreat narrativa breu, recopilada a La pell dels anys. Contes 1981-1994, i posteriorment ampliada amb El dia de l’incident i Pinyols madurs, contes difosos a Núvol. En una línia memorialista, ha publicat Primer paisatge, amb records d’infància ficcionats. Durant quinze anys va publicar al diari Avui articles amb reflexions sobre l’escriptura, i després va recollir aquesta experiència en els assaigs literaris L’arquitectura del conte (nova edició ampliada el 2016) i La maleta de l’escriptor (nova edició revisada el 2019). Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.