Joan Herrera - Cap del Parc de Bombers de Cerdanyola (GRAE)

27 de juliol de 2002 a les 0:00

Al campus de la Universitat Autònoma, al costat de la seu central de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil hi ha el Parc de Bombers de Cerdanyola, la seu d'un dels col.lectius que ofereix un d'aquells serveis que la ciutadania més valora

Joan Herrera
Cap del Parc de Bombers de Cerdanyola-Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE).

 Al campus de la Universitat Autònoma, al costat de la seu central de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil hi ha el Parc de Bombers de Cerdanyola, la seu d'un dels col.lectius que ofereix un d'aquells serveis que la ciutadania més valora, que té una imatge social més positiva i fins i tot carregada de romanticisme, però que en el fons desconeixement més del compte. Avui volem apropar-nos a aquests homes i dones en la persona d'un dels seus responsables: Joan Herrera.

El de Cerdanyola és un parc de bombers especial, diferent.
Sí, és un parc atípic perquè a més de fer la tasca normal de bombers també fem rescats i actuacions que necessiten mitjans i coneixements que la resta de bombers no cal que tinguin.

L'únic GRAE
Hi ha diferents grupúsculs a Viella, la Seu, Pobla de Segur... i nosaltres som l'únic professional. Si hi ha un accidentat ells fan la seva actuació i si ho poden fer, bé, però si no anem nosaltres com especialistes en el tema. Pot passar que hi hagi un sinistre de muntanya en el qual puguis enviar tota la gent com l'any passat en que es van perdre 8 persones, aleshores t'obliga a cobrir amb gent fora de guàrdia.

Un parc que a l'estiu viurà una mala època...
Aquests dies la feina es multiplica, no només pels focs forestals sinó perquè hi ha molta gent que està de vacances, que va a la muntanya, que surt al mar... Som especialistes en rescat aquàtic, tenim submarinistes professionals, tenim barques... Comptem amb una ambulància uci... Hi ha moltes actuacions que en època d'estiu i de vacances augmenten. La feina típica de bomber la continuem fent com qualsevol parc de bombers i la feina del cap de torn és organitzar totes les sortides per atendre tots els sinistres que requereixen actuació i, de vegades, en cas de sinistres simultanis amb el suport dels parcs dels voltants com Sabadell, Terrassa o Rubí.

Quin és l'àmbit d'actuació del parc de la nostra ciutat?
És Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac. I això també implica que hi ha molta actuació a Collserola i que de vegades cal prestar ajuda a Rubí, Barcelona o Sant Feliu quan es necessita ajuda per Collserola que és una zona amb molta gent passejant, però que també està molt vigilada amb vehicles petits per poder extingir un incendi petit, torres de guaita comunicades entre elles i amb els parcs de bombers dels voltants, etc. Quan des de Collserola s'avisa surten immediatament camions amb 3.000 litres d'aigua de capacitat.

Quan es rep un avís de sinistre què passa?
Que sortim en qüestió de segons. Si no tenim prou informació, el cap de torn que es queda al parc demana les dades per ampliar la informació i donar-li al vehicle. Hi ha un protocol d'actuació en el que davant un incendi s'activen tres vehicles de bombers en una primera sortida. Posteriorment, quan arriba el primer vehicle i passa informació sobre com està el sinistre, doncs s'activen més mitjans

No serà el mateix un incendi urbà que un forestal?
Les diferències de treball són indiscutibles. El sinistre urbà necessita un vehicle amb més eines.... ja que pots trobar-te amb focs d'indústria, accidents de trànsit, focs d'habitatge... i al foc forestal també hi ha diversos tipus de foc segons sigui el terreny. A més, la temperatura exterior influeix molt. El bomber necessita tenir uns coneixements i equipaments molt diversos. A un foc forestal no aniràs amb un jaquetó i unes botes d'indústria i et canses més, sues més, són hores diürnes amb molta calor i això exigeix molt esforç físic.

L'experiència, l'ofici és vital. Què passa quan comences?
Has de passar el període de formació a l'escola de Mollet amb simulacions i pràctiques de foc real i demés perquè cada sinistre és diferent i l'experiència et va dient com has de reaccionar, què has de fer en cada moment i davant cada situació. Quan has sortit de l'escola, els dos o tres primers anys, has de tenir molt bona voluntat de fer les coses i has d'atendre el que diu el comandament, el bomber més expert, que sap com funcionen les coses.

Un bomber es troba en situacions de perill. El risc està controlat o això és impossible?
No és que estigui controlat, però a mida que vas sent més responsable vigiles més el risc, que sempre existeix però que has de minimitzar: si hi ha fum has de tenir equipament de protecció respiratòria, guants, has de vigilar com està el sostre...L'única forma de minimitzar el risc és a base d'experiència i de formació continuada, fer pràctiques, estar actiu, conèixer el material i la forma de treballar. El risc s'ha d'assumir, minimitzar-ho i treballar amb seguretat.

La del bomber és una professió amb una imatge molt romàntica. Això es perd amb el temps?
Cadascú té un model molt individual, cadascú pensa i sent el que vol. La meva percepció és la de que és veritat que és una feina romàntica, activa, que no és repetitiva, que et permet fer coses diferents cada dia tot i que també hi hagi coses rutinàries que s'han de fer com la revisió de vehicles o les pràctiques, però tot s'altera quan hi ha una emergència. Evidentment, a mida que passen els anys, el que fas és realitzar la teva feina i no fixar-te en el món exterior. Tu fas el que t'agrada fer de la millor manera possible, però allunyant-se també de la visió romàntica de la societat i de les situacions desagradables. I aleshores t'aïlles una mica dins el teu món, que és el Parc.

La col.laboració de la resta de persones suposo que també és important. Què li demanaria a la gent perquè no hi hagi més problemes dels que hi ha?
La gent sempre actua amb morbositat davant un sinistre i va allà a veure com estàs treballant. Això existeix i no ho pots obviar. Per això estan les forces policials intentant que puguis treballar amb normalitat. Però és que, a més, pot existir un perill afegit com que pugui haver un accident, una explosió al vehicle o el que sigui. Jo crec, a més, que també s'ha de respectar a la persona accidentada i que no sigui objecte del "morbo" dels altres. De tota manera la gent, moltes vegades, el que fa és col.laborar i mentre tu arribes intenta fer el que pot, i això és d'agrair. El que sí els demanaria és que la gent tingués una prevenció tant a casa seva com al lloc de treball, als desplaçaments, perquè la nostra feina és redueix.

En un grup especialista en rescat demanar prudència ha de ser constant
El primer és assabentar-se de les condicions metereològiques, no fer coses que no estiguin al teu abast, si estàs en un lloc aïllat que el dipòsit del teu cotxe no estigui en reserva, tenir ràdio, etc... La gent ha de tenir precaució i ser coherent amb el que fa i que estigui dins les seves possibilitats