Jordi Albert (ERC): "la llei de contractes de serveis és una eina per a l'administració per garantir la qualitat del servei"
18 de setembre de 2019 a les 12:30En una xerrada organitzada per l’Agrupació local d’ERC en el Museu d’Art de Cerdanyola, el diputat al Parlament d’aquesta formació, Jordi Albert, defensa la Llei de Contractes de Serveis, la qual serà ell una eina a disposició de l’administració pública perquè tingui els mecanismes necessaris per poder licitar, tot assegurant la qualitat com si ella mateixa estigués gestionant aquest servei.
Audios
18-09-2019 Jordi Albert
El primer que el diputat d'ERC, Jordi Albert, va voler aclarir és que aquest projecte no prové d’aquesta legislatura, sinó de l’anterior i va voler explicar tot el procediment que s’ha seguit i el perquè, el qual s’inicia el 24 de juliol del 2018 quan s’admet a tràmit el projecte de llei, el 26 de juliol queda publicat al Diari Oficial i a partir d’aquí s’inicia el termini per presentar l’esmena a la totalitat.
No es presenta cap esmena a la totalitat i això significa que s’està d’acord amb la seva tramitació. En el període de compareixences s’afegeixen col·lectius com: Marea Blanca, els sindicats majoritaris o la patronal, entre d’altres, i finalitza el 13 de març de 2019. A partir d’aquí comença el treball d’esmenes parcials per part dels grups parlamentaris: el PP 21, PSC 74; C’S 30; ERC I JUNTS PER CATALUNYA 56; COMUNS 34 I LA CUP 0. Un total de 215 esmenes que es publiquen el Diari Oficial i s’inicia el procediment de la ponència.
La Ley de Contratos del Sector Público
En plena tramitació d’aquesta llei arriba el 155 i en aquest impàs s’aprova la llei espanyola de Ley de Contratos del Sector Público de 9 de novembre de 2017. Un fet important, segons ell, perquè la llei catalana ja no pot ser una llei de rang bàsic, ja que la llei bàsica ja l’ha elaborat l’estat. I això és important, continua, perquè un cop aprovada la Ley de Contratos del Sector Público està aprovada és la que regeix i si des de Catalunya no s’aprova la seva, a les administracions públiques la seva norma és la llei espanyola. Per tant, com ja hi havia un redactat previ a la llei espanyola, el que s’ha de fer és adaptar la norma específica a la llei bàsica.
El diputat diu que en l’articulat de la llei s’incorporarà un article que especifica que qualsevol administració pública preferentment ha de gestionar el servei i sinó pot gestionar-lo, per no tenir capacitat econòmica o perquè no té capacitat d’assegurar la qualitat necessària podrà recórrer a les dues figures jurídiques possibles, és a dir, la concertació o la contractació.
Per tant, aquest és un debat el qual accepta i que creu que es bo que es tingui, ja que segurament es podrà aconseguir un acord de planificació de com es retornen serveis públics que ara mateix estan per via de concertació o contractació.
Una eina per garantir la qualitat del servei
Un debat, segons Albert, que no té res a veure amb el que hi ha a hores d’ara amb la Llei de Contractes i que s’està treballant per tal de que sigui una eina a disposició de l’administració pública perquè tingui els mecanismes necessaris per poder licitar, tot assegurant la qualitat com si ella mateixa estigués gestionant aquest servei.
Albert també destaca que la Ley de Contratos del Sector Público avalua un pes del preu del 50% i un pes de la qualitat del 50% de la licitació. Amb aquesta llei el pes del preu pot ser com a màxim d’un 40% deixant un 60% al pes de la qualitat.
El control també es tema destacat per al diputat, ja que en la llei espanyola no hi ha cap mecanisme de control de la qualitat, mentre que en la llei catalana s’incorporen mecanismes de rescissió de contracte i això vol dir que tant l’empresa, com l’administració han d’anomenar una persona responsable que haurà de presentar un informe periòdic assegurant els estàndards de qualitat. Quan no es compleixin aquests barems de qualitat es podrà rescindir el contracte sense haver de recórrer a la justícia.
Per tot plegat, creu que davant tot el debat que s’està generant, és important que es faci una lectura de tot el redactat de la llei i comprovar les clàusules socials que en ella s’incorporen.