Jordi Prat presenta a Cerdanyola Prettiest Train, un blues en forma de novel·la

Prettiest train narra cinc històries de cinc personatges amb un secret al passat que Jordi Prat relata mentre fa un viatge de sud a nord dels Estats Units, una novel·la sobre la qual Big Mama Montse, la padrina del blues català, diu al pròleg que és una història amb ritme i cadència de blues. Aquest 9 d’octubre es presenta a l’escola Serraperera i a la llibreria Éfora.

La novel·la de Jordi Prat és una crònica on "les cançons, la gent, els costums, la religiositat, el resó de l’esclavatge, els perfums del territori i sobretot l’encís de les dones, es donen la mà amb la música del diable, els secrets, les tavernes, el ferrocarril, els crims, les febleses i la capacitat d’oblidar”. Un autèntic intent de posar sobre un paper l’essència d’un blues. L’autor ho explica: “per mi cada cançó és com una història i he intentat plasmar en paraules els ritmes i instruments d’un blues”. Així, Jordi Prat apunta que “una nota, un slide pel mastil d’una guitarra... pot dir com camina un personatge, com es comporta, el seu estat d’ànim... i a partir d’aquí cal fer volar la imaginació i aconseguir la comunió amb el paper i el llapis”.

El blues i els ritmes germans són, per a Prat, les “fonts de l’eterna negritud”, músiques populars que venen des del segle passat fins l’actualitat i que beuen dels orígens en ritmes africans, “un trencaclosques que a poc a poc vas encaixant” i cada vegada t’agrada més. Al cap i a la fi, l’autor ha explicat en alguna ocasió que “el blues és com menjar pipes; un cop comences, no pots parar. I el que és pitjor, en vols més”.

Ja passava una cosa similar amb la novel·la anteriopr de Jordi Prat, Loving Graceland, que abordava l’aparició d’un un noi solitari i introvertit que estava a punt de fer trontollar els fonaments de la música i la societat de l’època amb els seus primers temes a Sun Records. Era, és clar, Elvis, però a la novel·la es passegen altres mites com Robert Johnson, Hank Williams, Howlin’ Wolf, BB King o Big Mama Thorton, entre d’altres.

I és que l’escriptor assumeix que aquella eferverscència musical del Mid-South dels Estats Units ha marcat la cultura occidental i també a ell personalment. “Des de ben petit, i a mida que vaig encaixant el trencaclosques de què parlàvem abans, em provoca una terrible fascinació” que el porta a voler conèixer què va passar en els llocs on va passar, però també a “imaginar i jugar” amb les històries. De fet, Prat també organitza viatges a aquella zona –aturats ara per la Covid-19- amb l’objectiu de donar un valor afegit a la visita a uns espais històrics aportant referents culturals, musicals, de context, gastronòmics...

Presentacions a Cerdanyola

Una connexió que una mestra de l’escola Serraparera va sentir al llegir Prettiest train fins a convidar Jordi Prat a presentar la novel·la al centre coincidint amb la celebració del Festival Internacional Blues de Cerdanyola, “un certamen consolidat arreu”, indica Prat. Serà aquest divendres, dia 9, al matí quan l’autor proposi un joc als alumnes sobre la passió d’escriure i llegir lligada amb la passió per la música.

I per la tarda una presentació en la llibreria Éfora que, a causa de les precaucions per la pandèmia, es faran en un format ben especial: tres sessions express –a les 18.30, 19.00 i 19.30 hores- en què un aforament reduït a sis persones puguin triar un tema, “com si fos una jukebox on es tria una cançó”, diu Prat, sobre el que girarà aquella sessió. Una presentació que tindrà també espai per a la música, en aquest cas de la ma –i sobretot l’harmònica- de Lluís Souto, harmonicista de The Blues prisoners, que posarà el “pebre musical”.