Jorquera: “Marcar al Camp Nou és increïble, en aquell moment no era conscient d’on estava realment”

El cerdanyolenc Xavi García, jugador de la Kings League amb Aniquiladores FC, repassa la seva experiència en la novedosa competició presidida per Gerard Piqué.

En qüestió de pocs mesos, la Kings League s'ha convertit en un fenomen mundial. Una lliga creada per Gerard Piqué, juntament amb diverses personalitats reconegudes dins del món de la creació de contingut. Amb la combinació de nous talents, la majoria d’ells arribats del futbol amateur, la Kings League no para de créixer setmana rere setmana.

Xavi Garcia Jorquera, cerdanyolenc i membre de la Kings League amb Aniquiladores FC, repassava la seva experiència als micròfons de Cerdanyola Ràdio. Jorquera era escollit en la sisena ronda del draft per Aniquiladores, equip presidit pel youtuber mexicà Juan Guarnizo. A partir d'aleshores, ha viscut grans moments, entre ells arribar a disputar una Final Four al Camp Nou. Fins i tot va ser l’autor del gol decisiu en la tanda de penals per accedir a la final contra El Barrio. Una experiència que el mateix Jorquera considera inoblidable.

Jugar al Camp Nou, com assimiles un moment així?

Les emocions que vaig viure durant la primera jornada no han tingut res a veure amb les que he viscut durant la Final Four al Camp Nou. La veritat és que costa assimilar-ho. Al vestuari molta celebració i tot el que vulguis, però és l'endemà, quan ens convoquen als quatre equips de la Final Four al Camp Nou junt amb els presidents, que comences a creure-t'ho. Et fiques una mica nerviós perquè ho veus tot molt de prop. Després sobretot veure a tanta gent esperant a l'hotel era increïble, i la sortida amb els autocars va ser una autèntica bogeria.

I després marques el penal decisiu per accedir a la final.

És increïble la sensació, sents com tremola tot. Els primers dies estava una mica en xoc, crec que no era conscient d'on estava en aquell moment. A més, abans de xutar, a nosaltres ens estaven xiulant, a mi i al Nadir (jugador número 12) ens van xiular força. Vulguis o no, el Juan Guarnizo (president) és de fora. A part, als quarts de final Aniquiladores va eliminar a Porcinos, un dels equips amb més aficionats.

T’esperaves alguna cosa similar quan et vas inscriure a la Kings League?

Si t'he de ser sincer, no pensava ni que m'escollissin. Jo estava a casa, vaig veure el vídeo de presentació de la Kings League dos dies després del directe. Vaig provar sort, a sobre estava a Dinamarca i em quedaven dos dies per tornar. Els tempos van ser perfectes, perquè una setmana després de tornar vaig anar a les proves. Per una setmana no hauria arribat a temps, vaig tenir molta sort, la veritat.

Per què vas inscriure-t'hi?

Perquè ja no tenia equip. Vaig deixar el futbol a Dinamarca perquè havia de tornar cap a Barcelona. També en aquell moment era meitat de temporada i no volia començar en cap equip durant el mes de novembre, quan a sobre portava set mesos sense jugar. Després t'adones que el ritme de la Kings League és encara més alt, però mira, he aguantat de miracle.

Una trajectòria peculiar, del Cerdanyola FC, a jugar per Anglaterra i Dinamarca. 

Des de prebenjamí fins a juvenil vaig estar a la base del Cerdanyola FC. Més tard també vaig passar pel Caldes, el Premià de Dalt, i per últim el Wortley FC de Leeds i el Liria FK danès. L'experiència a Wortley va coincidir quan jo estava a Leeds fent les pràctiques del màster. Sempre vull jugar a qualsevol equip que pugui, i durant tres o quatre mesos, el temps que vaig estar allà, em van agafar al Wortley. La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora. El futbol a Anglaterra és un ambient totalment diferent i em va encantar.

El futbol de la Kings League varia molt?

Sí. Per començar, el fet que sigui futbol 7 ja canvia per mi. Sobretot jo que defenso més que ataco, ho noto molt. En futbol 11 defensar en equip és molt més fàcil, la línia de quatre no ocupa tant, però en futbol 7 si, ocupes quasi tot el camp. Després has de tapar molt els xuts des de fora, perquè poden xutar des de qualsevol lloc, i el ritme és molt més alt donat que el camp també és més petit. Per la meva manera de jugar, són més desavantatges. Sóc un jugador que necessita més espais per córrer, però més o menys em defenso.

Les famoses normes i les cartes. 

Al final és com si tu barreges el futbol tradicional amb un joc de taula. També hi ha la part del dau, en els dos minuts finals de la primera part es poden treure jugadors i podem jugar 6x6, 5x5, o fins i tot un 2x2 o un 1x1. La competició en si està feta perquè no sigui justa. Només el tema de les cartes ja no és just. Però bé, la finalitat és jugar les teves cartes, mai millor dit, i aprofitar-ho. Al final el 3x3 o el 4x4 es poden entrenar, i aquí t'he de dir que som bastant bons. Crec que quan això ha passat hem marcat 7 gols i només hem encaixat 1 en contra. La part de les cartes sí que crec que és en part injusta, però és el que hi ha, ja ho sabem. Sobre la resta, no és tan injust.

Aniquiladores FC, un equip que ha anat de menys a més.

No vam començar la temporada gaire bé, amb dues derrotes, les primeres sobretot van fer mal. A partir d’allà, vam millorar moltíssim, el treball del Sergio (entrenador), sobretot en defensa, ens va dur a arribar a la Final Four i no només això, sinó a la final. Malauradament la vam perdre, però la veritat és que estic molt orgullós perque l’equip va fer un gran treball. Abans de començar la competició ja partiem amb que anavem a ser un equip una mica fluixet. El Juan precisament no és el més futboler de tots els presidents, i després a sobre els resultats inicials tampoc van acompanyar. 

També recordo que al primer partit no anàvem amb jugador número 11. Pel que no ho sàpiga, les plantilles són de 12 jugadors, 10 són escollits del draft, un jugador 11 que pot ser qui tu vulguis, i un 12 que pot anar variant cada setmana. A la segona jornada vam poder incorporar al Fran com a jugador 11, l'equip ja va canviar. Vam començar a treballar el tema defensiu, el míster ha patentat ja el 4-2 en defensa, i a partir d'aquí les coses van començar a anar molt bé.

En què t'ajuda compartir vestuari amb jugadors d'aquest nivell?

M'ajuda moltíssim poder compartir equip amb jugadors de tanta experiència i qualitat. Tens jugadors com el Fran, que és completíssim. També el Dani Pérez, que crec que és el millor porter que he vist mai en persona. El Nadir, que com a defensa és una passada i sembla que no tingui punt dèbil. Al final les plantilles estan compostes per jugadors que no són només de futbol onze, sinó també de futbol sala. Aquí tenim el Roger, el Bernat, el Gilles, vull dir que tenim de tot i aprens de tots ells.

Per qui no ho conegui, com funciona la competició?

El primer Split o primera fase va començar amb el Draft, després hi ha tres mesos de competició amb fase regular d'onze jornades i per últim play-off amb quarts, semis i final. Quan s'acaba el primer Split, es fa el mercat de fitxatges, on tots els presidents ens posen clàusules als jugadors i es poden fer traspassos amb diners virtuals. 

Al maig comença el segon Split, uns altres tres mesos de competició amb la mateixa estructura del primer Split però sense Draft ni res. Quan acabi, la meitat dels jugadors del Draft marxaran. Aleshores, l'any que ve faran un altre Draft i novament dos Splits més. La idea és anar donant l'oportunitat a gent nova cada any. 

Teniu encara l’espineta després perdre la final davant El Barrio?

Evidentment, teníem moltes ganes de guanyar-la. L'objectiu era arribar a la Final Four, però també és veritat que una vegada arribes a la final vols endur-te la copa.

Es podrà repetir l'èxit d'Aniquiladores de cara al segon Split?

Sens dubte, pensa que nosaltres els jugadors més importants els mantindrem. Per mi són el Fran i el Nadir, jugador onze i dotze. Aquests no ens els poden tocar en el mercat de fitxatges perquè no se'ls hi aplica el tema de les clàusules.

Crec que més o menys podem mantenir l'equip inicial, i a partir d'aquí també podem portar un parell de jugadors que, encara que potser no siguin titulars, complementin bé l'equip. Recordem que el Sergio, el meu míster, ha estat director esportiu durant molt de temps, aleshores amb el mercat obert està en la seva salsa.

Amb què et quedes de Kings League?

És la primera vegada on sento que totes les persones que m’estimo em poden veure jugar alhora, és increïble veure com cada cap de setmana tinc el mòbil ple de missatges de la família, amics, i veure com tots estan gaudint tant la Kings League. Sens dubte, això per mi és el millor.