Jovent Republicà denuncia la manca de polítiques i espais destinats al jovent del municipi

Jovent Republicà de Cerdanyola denuncia la manca d’acció del govern local pel que fa a polítiques i espais destinats al jovent del municipi, al que consideren un col·lectiu tradicionalment oblidat i bandejat per una crisi que els aboca a ocupacions precàries i escasses possibilitats d’accés a un habitatge digne on començar a desenvolupar una vida independent.

El portaveu local de Jovent Republicà, Dani Jovell, recordava que porten anys alçant la veu amb les reivindicacions dels joves de Cerdanyola i que aquest mandat tampoc han millorat les coses, denunciant el que consideren projectes buits de contingut com Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Jovell reclama nous equipaments, una oferta d’oci a l’alçada de les necessitats del jovent del municipi, plans d’ocupació per a donar sortida laboral a una generació molt preparada, un pla d’habitatge que faci realitat el lema Ciutat Universitària i un Pla de Joventut que renovi el del 2008.

Jovell troba prou significatiu, i a l’hora un tant patètic, que “enmig d’una pandèmia sense precedents que ha colpejat durament als joves, que s’han vist criminalitzats i han patit molt especialment problemes d’aïllament social i crisis mentals, l’única resposta del govern hagi estat convocar un concurs de selfies amb mascareta”.

La portaveu del grup municipal d’ERC, Helena Solà, deia que “la manca de polítiques de joventut del govern s’inscriu en la manca de polítiques en general que pateix la ciutat”. Solà demana un treball transversal per poder desenvolupar polítiques efectives que donin resposta al jovent i obrir un espai participatiu on els joves i les joves de Cerdanyola puguin aportar les seves idees i exposar les seves necessitats.

A l’acte de Jovent Republicà de Cerdanyola, realitzat al skatepark del carrer de Pizarro com exemple de l’abandonament de les polítiques adreçades als joves, també va intervenir Mercè Espasa, portaveu Regional del Vallès Occidental, insistia en els problemes de salut mental que pateixen els joves com efecte de la pandèmia, l’altíssima taxa d’atur entre el col·lectiu i la necessitat urgent de polítiques públiques per poder emancipar-se en tots els sentits.