Joventut, pandèmia i emancipació: una combinació complicada

La joventut ho té cada cop més complicat per assolir l'emancipació. Només el 17,3% entre 16 i 29 anys estan emancipats, segons estudis del Consell de Joventut d'Espanya. La pandèmia ha vingut a dificultar-ho encara més i ha obligat a molts a tornar a casa dels pares. Carla Miñarro, estudiant de Periodisme a la UAB, ha realitzat el següent reportatge que també retrata en imatges aquesta difícil situació.

Els joves ho tenen cada vegada més complicat per accedir a un habitatge propi i la majoria d’ells viuen de lloguer. A més, són el grup d’edat més castigat econòmicament per culpa de la pandèmia, ja que la taxa d’atur juvenil és superior al 40%. La seva precària situació laboral ha empitjorat a causa de la Covid-19 i, per aquest motiu, molts d’ells s’han vist obligats a tornar a casa dels seus pares.

Els espanyols necessiten gairebé 4 anys més que la resta d’europeus per emancipar-se de la llar familiar. A Espanya, l’edat mitjana per marxar de casa és de 29 anys. Hi ha molt pocs joves entre 20 i 25 anys que tenen la sort de poder treballar i independitzar-se.

Segons un estudi del Consell de la Joventut d’Espanya, només el 17,3% entre 16 i 29 anys estan emancipats. Aquesta és la pitjor dada des de 2001. De fet, la caiguda en la taxa d’emancipació ha estat la més profunda des de 1988, encara que no ha afectat per igual a totes les comunitats autònomes. Els que pitjor ho tenen per independitzar-se són els andalusos, amb una taxa d’emancipació dels joves entre 16 i 29 anys del 14%. Els més independents són els catalans, ja que superen el 20,9%, seguits per La Rioja amb un 20,3%, Madrid amb un 19,4% i les Canàries i Aragó amb un 18%.

El problema principal és sobretot la precarietat laboral dels joves. És important fer un bon seguiment a l’aplicació i avaluació del Pla de Xoc per l’Ocupació Jove. A més, és urgent que s’adoptin polítiques per evitar una situació de risc, com per exemple augmentar el Salari Mínim Interprofessional o fer contractes indefinits.

La pandèmia colpeja el mercat laboral juvenil

La pandèmia ha afectat especialment al mercat laboral de les persones joves, caracteritzat per la temporalitat i la terciarització, de manera que el tancament d’aquest sector econòmic ha fet que s’aconsegueixin dades sense precedents a l’Enquesta de Població Activa (EPA). L’estudi mostra com només 3 de cada 10 joves té una ocupació i, almenys un terç amb ocupació es troba en ERTO. Aquestes dades serien encara pitjors si no fos pels ERTO, ja que la joventut ha estat el col·lectiu més beneficiat en aquest sentit. Així, mentre que el 24% de les persones treballadores majors de 30 anys s’han acollit a un ERTO durant la pandèmia, entre les persones joves treballadores aquesta xifra arriba al 29,6%, indicant que no es pot deixar enrere la joventut.

La taxa d’atur juvenil dobla la de la resta de la població. Més de la meitat de les persones joves, actualment no treballen ni busquen activament una feina. 1 de cada 3 joves es troba en situació de risc de pobresa i exclusió social. El salari mitjà dels joves amb ocupació a Espanya és d’11.682,91 euros bruts anuals, és a dir, 973 euros al mes. Per tant, els baixos salaris de la joventut fan que una persona jove treballadora que es vulgui emancipar sense compartir habitatge, hagi de destinar el 93% del seu salari al lloguer. És per això que la majoria dels joves es veuen obligats a compartir pis. La combinació d’alts nivells d’atur, baixos salaris i elevats preus de lloguer tenen greus conseqüències, sobretot pels joves.

Marta Rey, 25 anys

La Marta vivia a Barcelona amb la seva mare, però després d’estalviar durant un temps i quan va tenir l’oportunitat va decidir emancipar-se sola. Els pisos de lloguer a la seva ciutat són molt cars, així que va optar per venir-se'n a Cerdanyola del Vallès al setembre de 2019. Actualment, porta gairebé dos anys vivint sola en aquest habitatge i està molt contenta amb la decisió.

La Marta diu que “quan em van donar les claus no m’ho podia creure, encara que aquest pis no serà el definitiu. Tinc pensat dintre d’uns anys anar-me’n a algun altre amb la meva parella”. A causa de la pandèmia, està teletreballant a una agència especialitzada en inbound màrqueting anomenada InboundCycle i és la responsable de comunicació tant interna com externa, ja que va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És una persona a qui li agrada molt aprendre i fer coses noves per créixer personalment. A més, porta una vida molt saludable. Per tant, durant el seu temps lliure fa diverses activitats com: llegir, fer esport, cuinar, entre d’altres. Cal destacar que cada dia fa videotrucada amb la seva mare per explicar-se coses i parlar una mica de tot.

Laura López, de 23 anys, i a Àngel Martin, de 22

La Laura i l'Àngel són parella. Ella vivia a Barcelona amb els seus pares i germà, i ell vivia a Vacarisses amb els seus pares també. L’Àngel porta treballant des dels 18 anys al taller mecànic del seu pare anomenat Taller Àngel Vacarisses. Després d’estalviar, va decidir invertir els diners i comprar-se un pis a Sant Vicenç de Castellet al juny de 2019. L’Àngel comenta que "en aquell moment vaig preferir comprar-me un pis abans que un cotxe”. 

Al cap de poc temps, quan ja es va instal·lar, la Laura va decidir anar-se’n a viure amb ell. A causa de la pandèmia, ella també teletreballa a una empresa que opera principalment en el sector infraestructura anomenada Pérez i Cía perquè va estudiar dos graus superiors a l’Institut Lluïsa Cura, un de Transport i Logística i l’altre de Comerç Internacional. Ara la Laura es vol treure el carnet de cotxe per moure’s entre Barcelona i Sant Vicenç de Castellet.

Entre els dos es divideixen totes les tasques domèstiques i passen molta estona junts. A més, quan disposen de temps lliure juguen a jocs, miren la televisió, fan puzles, conviden als seus amics, etc.

Sara Rivero, de 25 anys i Diego Ramírez, de 24

També són parella. Els dos vivien a Barcelona amb les seves respectives famílies. Tanmateix, en Diego va voler emancipar-se a un pis de lloguer a Horta al febrer de 2018. Ell és autònom i treballa a un taller mecànic anomenat Tallers Gargui, així que s’ho podia permetre. En Diego explica que "el pis és del meu pare, però li pago el lloguer. A més, és força gran i molt maco”.

Al cap d’un any, el 2019, la Sara se’n va anar a viure amb ell en aquell mateix habitatge. Ella treballava de recepcionista a un hotel, però a causa de la pandèmia la van acomiadar. Actualment, la Sara s’està preparant per fer les oposicions, ja que vol formar part del cos dels Mossos d’Esquadra. Cal destacar que fa poc es van comprar una gossa que es diu Bella i és un buldog francès. Per tant, ella passa molta estona a casa tant per estudiar com per cuidar del cadell.

Ambdós estan molt contents de la vida que porten i creuen que són uns privilegiats perquè no tothom es pot permetre tot això. A poc a poc estan aconseguint complir els seus somnis i objectius. Normalment, les activitats que fan són: passejar a la Bella, anar amb bicicleta, quedar amb els amics, anar a menjar fora, veure sèries, i molt més.

Finalment, tots ells, la Marta, la Laura i l'Àngel, la Sara i el Diego, s’han pogut independitzar i no s’han vist obligats a tornar amb els seus pares a causa de la pandèmia. Els hi agradaria seguir així i dintre d’un temps, després d’estalviar força, comprar-se un habitatge.