Joves, dones i treballadors essencials, els col·lectius amb més efectes emocionals per la COVID

La consellera de Drets Socials, Miriam Casaramona, obria la sessió explicant que la trobada neixia de la necessitat d’aprofundir en un dels temes que s’ha detectat d’interès arran de l’estudi de l’Observatori Comarcal sobre l’impacte de la crisi de la Covid sobre la població del Vallès Occidental, publicat el passat mes de març. Casaramona ha assegurat que “els efectes sobre la salut mental han estat latents, poc reconeguts durant la crisi sanitària, i no s’ acabaran amb la consecució de la immunitat perquè  persistiran els causats per les seqüeles socioeconòmiques de la pandèmia". La consellera comarcal creu que cal reflexionar sobre el paper de la salut mental en l’atenció sanitària general i dels serveis de salut mental comunitaris, especialment per als grups de població vulnerables i també sobre els recursos a implementar en els serveis de salut mental, que, assegura "han d’anar junt amb les altres mesures de protecció social (com l’allargament dels ERTOS, l’Ingrés mínim vital...) i els serveis socials bàsics".

La meitat de la població catalana ha patit efectes emocionals per la pandèmia

El professor del departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB Antoni Sanz ha presentat l’estudi PSY-COVID, un estudi mundial amb participants de 28 països i una base de  de dades de de 89.000 participants. Des del Consell Comarcal destaquen que l’estudi incorpora dades específiques del Vallès Occidental amb una mostra de la comunitat universitària de la UAB.

Segons l’estudi, el 55% de la població catalana ha sofert algun tipus d’afectació en la seva salut mental. Els joves catalans presenten més símptomes i igual que a  la resta del món. No és així pel que fa a les dones, que presenten més símptomes a Catalunya que a d’altres països. La dada positiva és que una de cada dues persones de la població catalana sortirà enfortida de la pandèmia.

El col·lectiu de 16 a 30 anys és el col·lectiu més afectat pels símptomes de depressió,  igual que pels símptomes d’ansietat. A part de l’edat com a factor de risc també hi ha el fet de ser dona (42% ha experimentat alguna simptomatologia).

A Catalunya es detecta un empitjorament pel que fa l’activitat física, la qualitat de la son i l’activitat laboral (davallada important en els ingressos econòmics). No tanta afectació en les relacions amb els amics o la parella i en canvi es detecta una millora en canvi en els espais de lleure (increment temps lliure pel confinament). Un 40% de les persones a Catalunya van manifestar tenir simptomatologia depressiva i un 38% simptomatologia d’ansietat mentre que un 28,7% mostraven somatització (altres símptomes associats amb l’estrès, mal de cap, problemes gastrointestinals...). Un 20% de la població mostrava al menys 1 d’aquests quadres de trastorn i 1 de cada 6 simptomatologia de 2 ó 3 trastorns. Un 55% va patir o bé un o bé un altre d’aquests trastorns.

Pel que fa als resultats a la comunitat de la UAB,  en aquest grup el % de prevalença de depressió, ansietat o somatització és més alt que en el conjunt de Catalunya.

Antoni Sanz considera que cal reforçar els serveis assistencials de salut mental, augmentar la monitorització per part de serveis socials de les persones amb factors vulnerables i augmentar espais urbans d’interacció social, zones verdes urbanes i accés a espais  naturals i fomentar la pràctica esportiva.

Estrès i aïllament social

Per la seva banda, el doctor Diego Palao, cap de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha aportat la perspectiva clínica apuntant que les conseqüències de la pandèmia en la salut mental estan associades a l’estrès i l’aïllament social. Aquests factors augmenten la incidència de problemes de salut mental en poblacions vulnerables i especialment joves. També ha destacat que l’impacte econòmic de la pandèmia pot tenir un gran efecte sobre la salut mental de la població més vulnerable, com depressió, ansietat i risc de suïcidi. Els grups de riscs que poden iniciar trastorns de salut mental arran de l’estrès són el personal dels serveis essencials, el sanitari i les persones amb malalties de salut mental prèvies.

El doctor Palao apunta que la incertesa que va causar el dol, la por al contagi i l’impacte sobre la salut física i mental a llarg termini van ser els efectes immediats de la pandèmia sobre la salut mental. Aquesta incertesa està sent persistent i la inseguretat econòmica i l’augment de la taxa d’atur té més potencial i repercussió a mig termini en la salut mental.

Pel que fa al risc de suïcidi, s’apunta que encara s’està a temps de revertir hi ha una associació clara entre l’impacte de la pandèmia i l’augment del risc de suïcidi, ja que encara no s’ha donat aquest increment. Aquesta pot haver augmentat per l’aïllament social, estres econòmic, disminució a l’ajuda comunitària i religiosa, barreres d’accés a tractament de salut mental... També apunta que s’ha de prestar atenció al possible major impacte en professionals sanitaris. Destaca l’augment alarmant de suïcidis en dones menors de 17 anys després de la tornada a l’escola i el creixement dels trastorns alimentaris.

Des del Parc Taulí s’ha posat èmfasis en la millora de l’accés online als serveis, com les videoconsultes que s’apliquen a l’Hospital, que redueixen l’estrès psicològic. Aquestes milloren l’accessibilitat i continuïtat als pacients més vulnerables. També es compta amb altres sistemes de suport com el suport telefònic, que prevé l’ansietat.