L'homenatge a Txiki a Collserola recordarà la figura de la seva mare

Una caminada des de la plaça Francesc Layret fins el cementiri de Collserola obrirà l’acte anual d’homenatge a Juan Paredes Manot, Txiki, un dels últims afusellats pel franquisme, que es farà el 29 de setembre i enguany tindrà un record especial per la seva mare, Antonia Manot, que va morir aquest mes de juliol.

Juan Paredes Manot, Txiki, militant d'ETA, va ser condemnat a mort acusat de la mort d'un policia i va ser afusellat a les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola. La marxa popular que obrirà aquesta commemoració s’iniciarà a les 10.30 hores davant l’Ajuntament de Cerdanyola fins arribar al lloc de l’execució de Txiki on es farà l’acte d’homenatge a les 12 hores.  Un dinar popular al casal La Flama del carrer de les Escoles tancarà l’acte de record, al temps que servirà per commemorar el primer any de funcionament d'aquest espai. 

L’homenatge l’organitza el col·lectiu Vent de llibertat, amb el suport de diverses entitats de la ciutat, recollint l’epitafi de Txiki en què recordava paraules d’Ernesto Che Guevara: “Mañana cuando yo muera / no me vengáis a llorar /nunca estaré bajo tierra / soy viento de libertad”. Aquestes frases són les que es recullen en una placa commemorativa a pocs metres de l’espai de bosc on va ser executat i on es fa l’acte d’homenatge.

Els últims 5 afusellats del Franquisme

Juan Paredes Manot va néixer el 1954 a Zalamea de la Serena, província de Badajoz. Txiki, militant d’ETA, va ser acusat de la mort d’un policia nacional, Ovidio Díaz, durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves pericials i declaracions contradictòries. El 27 de setembre, i amb processos judicials similars, també van morir afusellats Ángel Otaegui, a Burgos; i els militants del FRAP José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, a Hoyo de Manzanares.  Les seves execucions van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d'Espanya i els països de la Comunitat Econòmica Europea el Vaticà i les Nacions Unides van demanar l'indult.