L’horror quotidià de sobreviure a Gaza i Cisjordània

Zaid Gazhal, jove palestí de 20 anys, estudiant de ciències informàtiques i president de l’organització juvenil Seeds, que te com objectiu apoderar i motivar els joves palestins, ha explicat al Casal Popular La Flama, convidat per Cerdanyola amb Palestina, com és el dia a dia del jovent a Cisjordània, i més concretament a la seva ciutat, Nablus.

Zaid Gazhal ha explicat com un fet quotidià com anar a la Universitat Nacional An-Najah, la més gran de Cisjordània amb uns 20.000 estudiants, “acaba esdevenint una pel·lícula de terror, amb els joves enfrontats al innumerables punts de control de l’exèrcit israelià on els soldats decideixen qui passa i qui no sense cap criteri racional i atacats constantment pels colons dels assentaments il·legals”.

Qualsevol desplaçament per una Palestina ocupada i esquarterada es converteix en una odissea. Per exemple, anar a l’aeroport més pròxim, de Nablus a Amman, la capital de Jordània, un trajecte de 145 kilòmetres d’unes tres hores en cotxe, “en el millor dels casos es converteix en un viatge de 12 hores, de punt de control en punt de control, sabent que en qualsevol moment el caprici d’un soldat israelià pot posar punt final al viatge i haver de tornar enrere”.

Gazhal explica que “els atacs indiscriminats i impunes dels colons o el gallet fàcil dels militars és una amenaça constant i fins i tot es nega la pau als assassinats per bales israelianes, ja que sovint els seus cadàvers són enviats a hospitals sense cap identificació i utilitzats com material de investigació mèdica, convertits en veritables rates de laboratori”.

El jovent palestí es troba sota vigilància militar en un territori devastat econòmicament on es fa gairebé impossible dur una vida normal, “sense poder estudiar ni treballar, exposats a la violència i al marge de les lleis internacionals que garanteixen drets i dignitat”.

Zaid Gazhal ha parlat també de la impotència que genera veure com “ni la resistència armada ni les converses de pau acaben canviant res, mentre es multipliquen els assentaments, es manté una repressió brutal sobre la població civil i es bombardegen escoles i hospitals per deixar un territori erm on la vida sigui impossible”. Malgrat tot, “les noves generacions palestines continuen mantenint el ferm compromís de resistir i organitzar-se per mantenir la idea de la possibilitat de poder viure en pau”.