L'Observatori Comarcal informa que un 10'2% de la població de Cerdanyola estava en risc de pobresa al 2021

El 10’2% de la població de Cerdanyola estava en risc de pobresa al 2021 i un 4’6% de pobresa severa, segons dades de l’últim informe de l’Observatori comarcal sobre “Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental”. Aquestes taxes augmenten segons la nacionalitat i reflecteixen també la bretxa de gènere i són inferiors a les mitjanes comarcal (13'4 i 5'8%, respectivament), provincial (14'9 i 6'7) i catalana (16'0 i 7'1).

Risc de pobresa

Segons aquest informe, anual, encara que la incidència de la pobresa a la comarca és inferior a la mitjana provincial i catalana, existeixen zones urbanes amb unes taxes molt elevades. Així, l’any 2021, el 13,4% de la població vallesana vivia en risc de pobresa, el que significa aproximament 125 mil persones, amb uns ingressos per unitat de consum de 9.870 euros l’any. Aquesta xifra ha experimentat una caiguda de 0,5 punts percentuals respecte de l’any 2020. Des de l’any 2015, el descens en la taxa de risc de pobresa ha estat de 2,5 punts. La taxa de risc de pobresa comarcal és inferior a la mitjana provincial (14,9%) i catalana (16%).

Per municipis,  l’informe ressalta que la incidència de la pobresa és desigual, però que la majoria dels municipis se situaven per sota de la mitjana catalana. No és el cas de Badia del Vallès (17,7%) i Montcada i Reixac (17%), que presentaven les taxes més elevades, seguits de les capitals de comarca, Terrassa (15,9%) i Sabadell (15,6%), de Ripollet (15,8%) i de Rubí (15%).

Cerdanyola, amb un 10’2%, és una de les localitats amb una taxa inferior a la mitjana de la comarca, provincial i catalana, mentre que les taxes de risc de pobresa més baixes, se situarien Matadepera (5,1%), Ullastrell (5,3%) o Viladecavalls (5,7%).

Pel que fa a l’evolució d’aquest índex, des de 2006 la taxa de risc de pobresa a Cerdanyola ha baixat cada any des de 2016, amb excepció de 20’20, l’any de la pandèmia, en que va pujar un +0’3. Al 2021, any de l’informe de l’Observatori Comarcal, la reducció va ser de –0’5%.

En 2021, només hi ha dos municipis a la comarca que han augmentat la taxa de risc de pobresa, Rellinars (+2,1%) i Castellbisbal (+0,1%). Vacarisses la manté i els altres vint la redueixen. Entre els municipis amb més població, destaca el descens de Sabadell (-0,9%) i Montcada i Reixac (-0,9%). La reducció anual més generalitzada es va registrar en 2016 ( a Cerdanyola va ser de -1% i a la comarca de -1’2%), mentre que en 2019, i especialment en 2020, van ser els anys que va incrementar la taxa a un major nombre de municipis.

Pobresa severa

Pel que fa a la taxa de pobresa severa a la comarca, que mesura la proporció de població amb uns ingressos per unitat de consum per sota del 40% (és a dir, per sota de 6.580 euros l’any), a Cerdanyola era al 2021 del 4’6%, mentre al conjunt de la comarca del Vallès Occidental era del 5,8%, el que representa unes 54.000 persones aproximadament. Aquesta proporció és inferior a la provincial (6,7%) i a la mitjana catalana (7,1%).

L'informe anual de l'Observatori Comarcal indica que Montcada i Reixac (7,7%) i Badia del Vallès (7,4%) són els municipis amb les taxes més elevades, per sobre de la mitjana catalana (7,1%), seguits de Terrassa, Sabadell i Ripollet, tots tres amb un 6,8%, per sobre de la mitjana provincial (6,7%). A l’altre extrem, se situarien Matadepera (2,6%), Viladecavalls (2,1%) i Ullastrell (2%).

Cerdanyola té una taxa d’un 4’6% i l’evolució ha estat a la baixa cada any des de 2016, també amb l’excepció de 2020 quan va pujar un +0’3%. Al 2021, la reducció ha estat de -0’5%. La taxa de pobresa severa només creix anualment en dos municipis en 2021: Rellinars (+2,2%) i Palau-solità i Plegamans (+0,1%). En canvi, es manté a Viladecavalls i es redueix en els altres vint municipis.

Entre els municipis amb més habitants, destaca el descens de la població en situació de pobresa severa a Sabadell (- 1%); també, la de Rubí, Montcada i Reixac i Barberà del Vallès, amb una reducció del 0,8% respecte a l’any anterior.

Diferències entre perfils sociodemogràfics

L’informe destaca que la incidència de la pobresa no afecta por igual la població i que, de la mateixa manera que s’observen diferències territorials, també existeixen entre grups socials en funció del sexe, l’edat o nacionalitat.

Així, l’Observatori Comarcal apunta que, per exemple, en els darrers anys la taxa s’ha reduït al Vallès Occidental per a la majoria dels grups analitzats, però “es manté molt elevada entre les persones amb nacionalitat estrangera i les llars amb infants o adolescents o inclús, augmenta en el grup de persones grans”.

La taxa de risc de pobresa de la població de menys de 18 anys és de 14’1% i la de majors de 65 anys de 6’5%. A la comarca aquestes taxes són del 19’8% i del 5’2, respectivament. A 6 municipis de la comarca la taxa de risc de pobresa de la població de menys de 18 anys és superior a la comarcal i destaquen Badia del Vallès (29,3%), Montcada i Reixac (26,8%), Terrassa (24,8%) i Sabadell (24,3%). Les taxes de risc de pobresa infantil més baixes se situen a Matadepera (3,3%) i Viladecavalls (2,7%). En relació amb la població gran, també destaca Badia del Vallès, amb el 10,1% de població de 65 anys i més en risc de pobresa, Ripollet (9,9%) i Rubí (9%).

Pel que fa a la pobresa severa, la taxa entre els menors a Cerdanyola és del 6’5% i entre els majors de 65 anys, de l’1’4%. Les taxes més elevades del Vallès Occidental se situen, pel que fa a la infantil, a Badia del Vallès (15,2%) i a Montcada i Reixac (13%), i les més altes de població gran es troben a Sant Llorenç Savall (2,4%) i Sant Cugat del Vallès (2,3%).

Bretxa de gènere

L’informe també ressalta l’existència d’una bretxa de gènere i apunta que “ser dona actualment es pot associar a tenir un major nivell formatiu, no obstant això, aquest avantatge no es tradueix en millors condicions laborals, atès que, per exemple, estan altament representades en sectors laborals precaris i de baixa remuneració, una major participació en el treball informal i més càrregues domèstiques i de cures”.

Així, a Cerdanyola les dones superen els homes en taxa de risc de pobresa en 0’8 punts i en pobresa severa en 0’3. De fet, en 19 dels 23 municipis de la comarca la taxa de risc de pobresa de les dones és superior a la dels homes. En un municipi registren el mateix valor (Gallifa) i en tres hi ha una major proporció d’homes en risc de pobresa (Ullastrell, Viladecavalls i Rellinars). Les diferències en la taxa de pobresa severa varien una mica respecte de la de risc de pobresa, a 12 municipis tenen una taxa més elevada les dones, a 5 tenen la mateixa i a 6 és més elevada la dels homes.

Nacionalitat

L’informe també analitza un altre paràmetre, el de la nacionalitat. La taxa de risc de pobresa de la població amb nacionalitat estrangera a Cerdanyola supera en 28’6 punts a la de l’espanyola (del 7’7% al 36’3%). Aquesta taxa de risc de pobresa de la població amb nacionalitat estrangera és del 40’6% al conjunt de la comarca, on hi ha 5 municipis que superen la mitjana comarcal:  Montcada i Reixac (46,9%), Ripollet (45,6%), Terrassa (45,1%), Sabadell (43,4%) i Rubí (42,8%). Les taxes més baixes se situen a Sant Cugat del Vallès (25,2%) i a Sant Quirze del Vallès (26,7%), amb més d’un quart de la població estrangera en risc de pobresa. Tots aquests municipis presenten una taxa de risc de pobresa de la població estrangera més de 20 punts superior a l’espanyola. Destaca la diferència de Montcada i Reixac (34,4 punts de diferència), Ripollet (33,9) i Terrassa (33,5).

La taxa de pobresa severa per a la població estrangera és superior al 10% en tots els municipis. A Cerdanyola és del 20’6% i supera en 17’6 punts la de la població espanyola, del 3%. Aquesta diferència a la nostra ciutat és la segona més alta de la comarca, només per darrera de Montcada i Reixac (+19’2 punts) i per sobre de la mitjana del Vallès Occidental (+15’6%)