L’Ofercat constata la necessitat de potenciar l’ús del català al comerç, especialment al sector de bars i restauració

L’augment d’establiments atesos per població estrangera o el creixement de franquícies que no retolen en català són algunes de les raons que provoquen una lleugera baixada en els índex d’ús de la llengua a la retolació i les salutacions als comerços de Cerdanyola i Sant Cugat, especialment al sector de la restauració, tot i que l’augment de la disponibilitat d’ús oral permet tenir bones expectatives de creixement d’ús en el futur.

El  Centre de Normalització Lingüística (CNL) Vallès Occidental 3 ha presentat els resultats dels plans d’acció Ofercat per promoure l’ús del català al comerç a Cerdanyola i Sant Cugat tot destacant l’impuls de formació als establiments, especialment a bars i restaurants, que tenen personal que coneix poc el català.

La presidenta del CNL Vallès Occidental 3 i regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Núria Fernández, subratlla que, en un moment de “clara crisi lingüística”, és important adonar-se de la responsabilitat que tenim com a societat “ja que la llengua no és només una eina de comunicació, sinó també un element essencial de la nostra identitat”. Fernández manifesta que les administracions han de col·laborar amb els comerços locals i que l’Ofercat és una oportunitat perquè “els comerços se sentin orgullosos de comunicar-se en català i els clients han de saber que poden gaudir d’una experiència plena en la nostra llengua”. 

Davant d’això, el CNL, amb la col·laboració dels Ajuntaments i la implicació dels agents econòmics d’ambdues ciutats, impulsa un pla d’accions estratègiques que inclou accions de formació que es realitzen als mateixos establiments. Entre les línies de treball d’aquest pla destaca el programa “Comerços aprenents”, pensada per ajudar i acompanyar al nou teixit comercial en l’ús del català. Aquesta iniciativa consisteix en la realització d’un total d’entre 10 i 15 sessions breus de formació elemental de llengua catalana, que es fan al mateix comerç a càrrec d’un tècnic del Centre de Normalització Lingüística. Això dona l’oportunitat que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.

La coordinadora de dinamització i assessorament del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, Maika García, explica que aquestes sessions, d’uns 15 minuts, es dirigeixen sobretot a persones estrangeres amb poca disponibilitat d’assistir a cursos reglats.

En aquest tipus d’iniciatives, el CNL busca també la complicitat del client fent-li saber que el comerciant està aprenent el català.

Al mateix temps també es proporciona informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulguen els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s’informa de drets i deures. Altra acció que s’ha impulsat han estat els concursos lingüístics com el De parada en parada, guanya la jugada, que es va fer al mercat de Serraperera, o A l’abril, cada paraula val per mil que es va fer amb associacions de Cerdanyola Comerç i Serveis.

L’estudi

Albert Fabà, tècnic d’Avaluació del Consorci per a la Normalització Lingüística, desgranava, en una sessió online oberta també a entitats i ciutadania, els resultats de l’estudi Ofercat 2023, que han servit de base per a l’elaboració de les línies d’actuació futures. Les dades s’han recollit a una mostra, per rutes aleatòries, de 420 establiment de Cerdanyola i 500 de Sant Cugat i Fabà remarca que es tracta d’una observació directa i no una enquesta.

L’estudi es fixa especialment en l’ús de la llengua escrita, ja sigui en la retolació que identifica els establiments i la que ofereix informació -com els horaris o l’aparador- i de la llengua oral – des de la salutació inicial a la disponibilitat d’ús en el cas que la salutació no hagi estat en català-.

Lleugera disminució de l’ús en les interaccions orals  i la retolació 

Segons les dades del darrer estudi Ofercat (2023), l’índex de català a la retolació principal dels comerços de Cerdanyola és de 70 punts, 6 més que Sant Cugat, mentre que quan es parla de retolació informativa, els índexs són de 56 punts a Cerdanyola i 73 a Sant Cugat. La comparativa amb dades anteriors constata una lleugera caiguda en els dos índexs i en les dues poblacions.

Pel que fa a la llengua oral, a la llengua de salutació, és a dir, aquella en què el comerciant s’adreça al client abans que aquest digui res, el català compta amb un índex de 50 punts a Sant Cugat i 31 punts a Cerdanyola, 4 per sota del que es registrava anteriorment, tant a una ciutat com a l’altra. Per la seva banda, la disponibilitat lingüística en català, és a dir, l’adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, se situa en índexs més alts, 75 punts a Sant Cugat i 68 a Cerdanyola.

Els resultats d’aquest estudi apunten a que l’evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona mesura l’evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l’estranger que, en el cas concret dels titulars de comerços establerts a Cerdanyola arriba al 24,9% a Cerdanyola, una mica per sobre de Sant Cugat (23’8%).

Diferències entre sectors 

Pel que fa a les dades segons el sector comercial de cada establiment a Cerdanyola, l’ús del català a la retolació principal és majoritari a l’ alimentació (81 punts), l’oci,  formació i equipament de la llar (74) i finances (70). La presència del català és més reduïda en altres sectors com el tèxtil i derivats (63 punts), salut i estètica  (62) i restauració i hoteleria (53). 

No obstant això, l’índex de llengua de salutació és molt baix, de 12 punts, a la restauració i hoteleria, sector on, apunta Fabà, la mobilitat laboral és molt elevada. A la resta de sectors, les xifres són més baixes que a Sant Cugat, sempre inferiors als 40 punts. L’excepció són Oci i formació (57 punts) i altres sectors (48).

Fabà constata aquest contrast en l’ús del català en la retolació i la salutació, però també remarca que els índexs de disponibilitat lingüista són força més alts que els de salutació i a més s’han incrementat des de la darrera observació. D’una banda això permet tenir bones expectatives de creixement d’ús en el futur, però en aquests moments índex continua sent força baix (44 punts) en el sector de restauració i hoteleria.

Perspectives de futur

Pel que fa al futur, la coordinadora de dinamització i assessorament del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, Maika García, destaca que cal actuar especialment en el sector de la restauració perquè l’ús de la llengua és molt baix però també el major índex de disponibilitat existent apunta a bones perspectives de creixement en aquest us.

A més, Garcia ressalta que la restauració és un sector transversal, amb molts treballadors d’origen estranger -a Cerdanyola especialment d’origen xinès- i amb molta repercussió social perquè tothom utilitza els seus serveis.

Maika Garcia fixa també objectiu per al CNL en la detecció de més establiments que no tenen coneixements de català per oferir la millor acció formativa que correspongui i augmentar el percentatge de locals que s’identifiquen en català.

Els plans Ofercat són una actuació impulsada conjuntament pel Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els ajuntaments, per millorar la posició del català en l’entorn comercial. Es basen en els estudis Ofercat, que analitzen mitjançant tècniques d’observació l’oferta lingüística del comerç d’una ciutat, concretament la llengua escrita de la retolació de l’establiment comercial i la llengua d’atenció oral dels dependents.

Acte de presentació de l'Ofercat 2023 de Cerdanyola i de Sant Cugat