L’oposició tomba un paquet de modificacions de pressupost de més de 7 milions

Els grups de l’oposició critiquen que el govern portés a aprovació aquestes modificacions de pressupost sense negociació i només permeten l’aprovació d’un canvi per a subvencions d’entitats. Aquesta votació suposa un fre a inversions com la primera fase del complex esportiu ZEM Riu Sec, la regulació del contracte de jardineria o actuacions de reurbanització a Fontetes i La Clota o a edificis com la Torre Vermella o Can Llopis, entre altres projectes.

La modificació pressupostària més ambiciosa que plantejava el govern pujava a 3 milions d’euros, amb l’afegit que es finançarien amb un crèdit a llarg termini per aquest import, per afrontar diverses inversions urbanístiques ja previstes. El regidor de Finances, Javier Sánchez, explicava que aquestes actuacions inclouen l’adquisició d’una nau per a la Brigada d’Obres, la segona fase de la reurbanització de Les Fontetes i l’actuació a La Clota, l’organització espais i voreres a Can Xarau, l’adequació de la Can Llopis, la reforma de la Torre Vermella, o l’adequació de la zona esportiva de Fontetes, entre d’altres.

Un altre dels expedients rebutjats és el de l’inici d’obres del complex esportiu del ZEM Riu Sec amb un pressupost total en la seva primera fase, repartida en tres anys, de 8’8 milions d’euros, dels quals l’Àrea Metropolitana ha aprovat l’aportació d’1’7 milions. La resta, 7’1 milions els ha d’aportar l’Ajuntament repartit al llarg de diversos anys, el més destacat el 2024 on es preveu una inversió municipal superior als 5 milions d’euros. La modificació de crèdits volia costejar l’aportació prevista per aquest 2023 de 884.797 euros.

Altres modificacions rebutjades afecten a temes de telecomunicacions, l’Aula d’Estudi nocturn, la regulació del contracte de manteniment de parcs i jardins. Només es va aprovar un expedient per a subvencions a entitats per un import de 174.468 euros, tot i que es va rebutjar acceptar la presentació per via d’urgència d’una modificació de 10.000 euros per a augmentar la subvenció a la Casa de Andalucía per l’increment de cost de les seves activitats habituals.

L’oposició argumentava el seu posicionament de forma pràcticament unànime: el vot en contra per la falta de negociació d’unes modificacions de crèdit que consideren que, a la pràctica, suposen l’establiment d’un nou pressupost municipal i, en el cas del rebuig a la urgència de la modificació relacionada amb la Casa de Andalucía, perquè no s’havia aportat documentació ni informat ja que s’havia presentat la proposta la mateixa tarda del plenari.

Des del principal grup de l’oposició, ERC, Íñigo Enterria, criticava també que aquestes actuacions suposarien “deixar només 1’2 milions d’euros de romanent de tresoreria dels 14 que hi havia” i que “ho fan sense comptar amb ningú”, sense negociació, i a dos mesos de la celebració de les eleccions que decidiran el futur govern de la ciuta

Enterria adverteix que si en els pròxims anys es torna a aplicar la regla de despesa, el proper govern haurà d’optar “entre o més impostos o menys despesa”.

Per la seva banda, Guanyem considera que l’existència d’un plenari “col·laboratiu” al llarg del mandat ha acostumat al govern a portar tots els temes “pensant que és un tràmit, com si fos una junta de govern”, i que un “plenari domesticat l’aprovarà”. Ivan González assegura que el seu vot en contra és “per un mínim d’exigència democràtica”.

Per la seva banda, ECP es mostrava molt crític amb aquesta falta de negociació d’aquestes modificacions pressupostàries amb els grups municipals i l’establiment d’un crèdit de tres milions i anunciava el seu vot en contra de la majoria d’operacions plantejades, mentre que Junts votava a favor pes estar d’acord amb els projectes però criticant la “falta de planificació” i el finançament amb romanents de tresoreria ja que “caldria ser més prudents i eliminar partides que no s’executaran perquè un dia s’acabarà”.

Execució pressupostària de les inversions i superàvit de 4 milions

Precisament, un altre dels punts destacats del plenari tenia un debat que girava a l’entorn de l’execució pressupostària, especialment en relació a les inversions, xifrada en el 19’34% en la liquidació dels comptes de 2022, que es presentaven al Ple municipal. El regidor de Finances subratlla que aquesta liquidació mostra el bon estat de les finances municipals amb un important romanent de tresoreria, compliment dels terminis de pagament a proveïdors i un baix nivell d’endeutament. La liquidació del pressupost municipal de 2022 contempla xifres com els 4 milions de superàvit. En relació a l’execució en inversions, Javier Sánchez admet que caldria millorar-lo perquè “els diners han d’estar als carrers”, però destaca que aquest 19’34% supera, per exemple, al d’una ciutat veïna com Sant Cugat, on és del 14’9%. Sánchez creu que, tot i els esdeveniments sobrevinguts” que hi ha hagut en aquest mandat, el vaixell de la maquinària municipal “ha virat el rumb” i al pròxim mandat hi haurà inversions en marxa.

Diversos grups de l’oposició, però, plantejaven crítiques. Des d’ERC, Albert Turon apunta que hi ha partides socials, de via pública, de seguretat ciutadana, de mobilitat sostenible amb molta part sense executar “quan són les preocupacions de la gent” i assegurava que “4 anys d’estabilitat no han servit per posar Cerdanyola en marxa”, una crítica que compartia Guanyem. Ivan González es preguntava què ha faltat per millorar aquesta execució “perquè han tingut estabilitat, s’han aprovat les modificacions de crèdit o han tingut el govern que volien”.

Des de grups que han facilitat aquesta estabilitat al mandat també hi havia peròs.Gorka Samaniego, regidor de Cs, considera que el 19’34% d’execució en inversions és” un suspens total” perquè “no és el 35 % del que parlava el regidor fa uns mesos”. Samaniego feia una crida a millorar aquestes xifres, a l’igual que Cecilia Collado, d’ECP, o Joan Sánchez, de Junts, que ressaltaven que ha estat un mandat col·laboratiu i “és una llàstima que no s’hagi avançat més però nosaltres no som responsables” d’això.