L’últim Ple de l’Ajuntament de 2023 ratifica un pressupost municipal de 72 milions i la pujada de l’IBI en un 11’6%

La resolució de les al·legacions presentades al pressupost municipal i les ordenances fiscals per a 2024 a l’última sessió plenària de l’any ha suposat la seva aprovació definitiva. El govern afirma que l’augment de l’IBI el provoca l’espiral inflacionista dels subministraments i els nous contractes de serveis i la necessitat d'oferir serveis de qualitat i l’oposició el considera excessiu i assegura que no comportarà la prestació de millors serveis.

Els grups municipals, de fet, van repetir el debat que ja es va donar al Ple municipal en el moment de l’aprovació provisional del pressupost i dels principals impostos municipals: l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost de Circulació (IVTM), la part més destacada dels ingressos de l’Ajuntament.

El regidor de Servei Econòmics, Javier Sánchez, insistia que l’augment previst del preu de subministraments, del cost dels nous contractes per a la prestació de serveis i de la despesa de personal amb els increments determinats per la llei estatal obliga a augmentar l’IBI després d’un mandat de contenció en què no es va incrementar la pressió fiscal tot i la inflació. Sánchez explica que el cost de la vida ha augmentat i per tant el cost dels serveis ha pujat també i l’augment de l’IBI és necessari per afrontar aquesta major despesa i oferir bons serveis.

L’oposició en bloc va replicar que l’augment de l’IBI és excessiu. El portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, considera que l’increment és exagerat i, en aquest sentit, explica que “les coses són més cares quan anem a comprar però serà difícil trobar un producte que d’un dia a l’altre pugi un 11’6%”. Per al portaveu d’Esquerra, “cal una adequació entre el que es recapta i el que es gasta”. Enterria manifesta que a Cerdanyola “la carrega fiscal que s’imposa a la ciutadania” no correspon als serveis prestats i destaca que “hi havia moltes receptes per impedir aquesta pujada” ja que l’augment podria ser inferior tenint en compte l’existència de superàvit municipal, l’increment de les aportacions de l’Estat o que es demana un crèdit de 2’5 milions que es podia evitar.

Des de Guanyem, Ivan González subratllava que aquesta pujada d’impostos es realitza en un context amb “el govern més car de la història de Cerdanyola” per les dedicacions exclusives de la majoria dels seus integrants i amb una baixa execució de les inversions que es financien amb aquests ingressos. González critica, a més,  que el PSC no ho va anunciar a la campanya electoral de les passades municipals.

La postura d’En Comú Podem és similar. Pedro Arco ressalta que la finalitat dels tributs no és augmentar les arques municipals sinó prestar més i millors serveis i que això no es dona a Cerdanyola, recordant que les propostes d’ECP en relació al servei d’odontologia o de salut mental no s’han posat en marxa. Arco, a més, critica que l’augment de l’IBI també afectarà al preu dels lloguers de forma negativa, quan caldria fer polítiques de contenció.

Per la seva banda, Joan Sánchez, de Junts, considera que l’augment fiscal no es justifica “per les pujades de consum, l’augment de personal o la renovació de contractes” i remarca que “si apuges els impostos no pots llençar la casa per la finestra amb celebracions que si fossin més austeres no passaria res”, posant com exemple les activitats nadalenques a la ciutat. Per a Sánchez caldria augmentar la contenció de despessa.

Pressupost per a 2024

Les Ordenances Fiscals formen part essencial dels ingressos que es comptabilitzen al pressupost municipals, uns comptes de 72.375.771 i amb un augment de l’11’65% en relació al del 2022 -que es va prorrogar en aquest 2023- i amb les partides més destacades en, pel que fa als ingressos, les d’impostos directes -31’6 milions- i transferències corrents -25’9 milions- i, pel que fa a les de despeses, les de subministraments, béns corrents i serveis -33’3 milions- i personal -26’7 milions-.

El plenari aprovava ahir, amb el vot favorable únicament del govern socialista, un pressupost que el regidor de Serveis Econòmics definia com “progressista, per seguir millorant Cerdanyola i adaptat a les circumstàncies actuals per afrontar amb garanties” la nova etapa. Javier Sánchez apunta que el pressupost contempla fer realitat la quarta escola-bressol municipal, aposta per l’associacionisme amb millors convenis, augmenta partida servei atenció domiciliària o impulsa de manera ferma les polítiques feministes ja que tots els comptes estan per millorar la situació de la ciutadania i de l’espai públic. 

El portaveu d’Esquerra considera que aquest pressupost de més de 72 milions d’euros “serà una pressió per una plantilla precaritzada i mal organitzada” i que els canvis en l’organització amb la recent aprovació de la creació de quatre noves coordinacions d’àmbit no milloraran la maquinària municipal. Íñigo Enterria considera que el pressupost no reflecteix les necessitats de la ciutat, afegint que “no ho són la contractació d’artistes”, en referència al model de lleure i festes majors que defensa el govern, un govern que considera que la ciutadania valida aquest model.

Ivan González, el portaveu de Guanyem, considera que el pressupost el podria firmar un govern de centre-dreta i que no contempla polítiques realment progressistes ja que, per exemple, “no hi ha aposta estratègica per garantir l’accés a l’habitatge”, ni per la redistribució de la riquesa, la tarifació social o la recuperació de serveis externalitzats.

Pedro Arco, d’ECP, insistia en la necessitat de pujar menys els impostos buscant nous ingressos o una major rendibilitat de l’efectiu de què disposa l’Ajuntament pel desequilibri existent entre el que s’ingressa i el que es gasta, tot assegurant que és un pressupost inflacionari que no comporta millors serveis.

Per la seva banda, el portaveu de Junts assegura que s’augmenten 11 milions d’euros al pressupost “sense fer cap esforç de contenció perquè és més fàcil pujar impostos que limitar despesa”. Joan Sánchez reitera la crítica a que no es preveuen nous serveis i que el nivell d’execució de les inversions  “millora massa a poc a poc” i no respon a l’esforç fiscal de la ciutadania. Per a Sánchez,  no es veu progressisme i l’equilibri en el pressupost i si inèrcia i falta de projectes.

Reconeixements d'obligacions

En relació a altres temes, el plenari va tornar a aprovar amb l’abstenció de la major part de grups de l’oposició i, en alguns casos concrets, el vot en contra d’ERC o ECP, un paquet de reconeixements d’obligacions per al pagament de factures a proveïdors de serveis que, en aquests moments, no disposen d’un contracte vigent. Esquerra va ser especialment crítica amb què hi ha serveis essencials, com el de control antiplagues, que no té licitat un nou contracte o que es desconeixen avenços sobre el contracte de transport urbà, que consideren caducat i obsolet.

El govern destaca que aquests tipus de reconeixements d’obligacions han disminuït molt però admeten que encara queda marge de millora i que per això s’estan actualitzant contractes o fent-ne de nous.

Mocions

Pel que fa a les mocions presentades pels grups municipals, dues es van aprovar. Una d’elles es tracta d’una moció d’ERC -a la que es va afegir com a proposant ECP- instant al govern a crear una taula de treball contra el malbaratament alimentari per definir estratègies per a la reducció del malbaratament alimentari i canals de distribució dels aliments que resten fora del circuit de comercialització. Aquesta proposta va comptar amb el suport del govern després de pactar amb Esquerra algun canvi en el redactat.

Una altra moció d’ERC, Guanyem i Junts per Cerdanyola -a la que també es va afegir coma  proposant ECP- també es va aprovar. Es tracta d’un text per demanar l’alliberament immediat de Julian Assange.

La tercera moció, en canvi, es va rebutjar i només va comptar amb el suport del proposant, Vox, i del PP.  Es tracta d’un text demanar a la Generalitat que es procedeixi a l'obertura del CAP Les Fontetes amb un horari de dilluns a divendres 9 a 20 hores i per impulsar la construcció de l’hospital Ernest Lluch.

L’alcalde de Cerdanyola destaca que la petició en relació al CAP Les Fontetes s’ha fet en reiterades ocasions ja que es tracta d’un tema al darrera del qual hi ha molts anys de lluita no ja dels grups polítics, sinó de la xarxa associativa de la ciutat. Carlos Cordón afegia, en relació a l’hospital Ernest Lluch, que intenta no parlar massa d’aquest tema “per prudència” i per no generar frustracions. L’alcalde assegura que s’està fent un treball important de manera unitària entre diversos municipis i que parlarà sobre aquesta qüestió quan sigui realitat.

El regidor de Vox, Óscar Conde, es va queixar del vot en contra de la majoria de grups consistorials perquè, manifesta, “no es mira l’interès de la ciutadania sinó a les sigles”.