L’Ajuntament treballa en la millora dels polígons industrials

Cerdanyola compta actualment amb 7 polígons industrials. Quatre d’aquests són de gran envergadura. Polizur - Can Mitjans (63 empreses), La Clota (38 firmes), La Bòbila (47 fàbriques) i el PTV (168 empreses), mentre que altres tres són de dimensions més reduïdes: Can Xarau – Baietes (9 firmes), Carretera de Barcelona (12 empreses) i Can Fatjó (12 firmes empresarials).

 

Un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Sabadell i la UAB repassa cadascuna d’aquestes zones industrials. En general totes compten amb bones comunicacions, tot i que amb les futures actuacions al territori es preveu que millorin. El manteniment de les zones industrials – voreres, asfaltat – i les zones verdes és, en general, precari. En alguns casos cal actuar per renovar les dependències industrials per obsoletes i preveure actuacions urbanístiques que prevegin que la petita indústria ubicada al casc urbà surti cap a l’exterior. 

 

Cerdanyola té grans potencialitats, per la seva ubicació estratègica i perquè s’hi preparen actuacions com el Sincrotró Alba, el Parc de la Ciència i el terreny industrial del Centre Direccional, amb una oferta potencial d’1 milió de metres quadrats. Les actuacions que es facin han d’anar encaminades a millorar el que tenim i mirar de cosir Cerdanyola als clústers del Ripoll, l’eix de la B-30 i les zones de creixement que surten de Barcelona i s’instal·len al Vallès, segons la diagnosi.

 

 

L’estudi, d’altra banda, proposa un decàleg d’actuacions a seguir per l’Ajuntament per millorar els polígons existents. Apunten per desenvolupar la política de promoció econòmica des d’un punt de vista multidisciplinar, assolir un paper de lideratge i dinamització en els àmbits de decisió, com el Centre Direccional o el CIT, reforçar els vincles amb la UAB i impulsar la dinamització de les zones industrials existents. TAmbé proposa promocionar la millora de la mobilitat i les infrastructures locals, desenvolupar un model de ciutat dotat d’una estructura de serveis més integrada amb l’entorn econòmic, afavorir la dinamització econòmica del territori, oferir espais industrials per a les activitats empresarials actualment ubicades al teixit urbà i recolzar els nous emprenedors.

 

La tinenta d’alcalde i regidora de Desenvolupament Econòmic Local, Consol Pla, ha destacat que l’estudi permet conèixer la realitat de la indústria a la ciutat per establir quines línies de treball cal seguir per millorar aquests pols econòmics de la ciutat. La regidora ha qualificat d’essencial la implicació dels agents del territori, com ara les associacions d’empresaris de la CECOT i l’Associació Empresarial de Cerdanyola, així com els empresaris del PTV, a l’hora de fer l’estudi. El suport d’institucions com la UAB, el PTV, el CIT i diversos departaments municipals ha completat els suports i complicitats necessàries per dur a terme el treball.

 

 

A partir d’ara la feina continua i els tècnics de Desenvolupament Econòmic Local treballaran junt amb els agents del territori per millorar l’oferta dels polígons locals. Consol Pla ha demanat el suport dels empresaris i les institucions per avançar. Un dels temes que preocupa a la regidora és millorar la mobilitat dels polígons i la deficient o nul·la atenció del transport públic. Ha avançat que junt amb la resta de socis de l’eix de la B-30 – Sant Cugat i Rubí – preparen un programa FEDER per millorar al senyalització dels polígons.

 

Pere Puig, president de la Comissió d’Urbanisme, Infrastructures i Transport de la Cambra de Comerç de Sabadell, destaca la importància dels polígons industrials, no sempre reconeguda. Unes zones de creixement econòmic que necessiten importants inversions per crear un ambient òptim i adequat perquè s’instal·lin noves empreses. Per a Puig la ubicació de Cerdanyola al territori és immillorable, única a l’estat espanyol. Cal que els agents institucionals i empresarials ho tinguin present, generant sinèrgies que beneficiïn les empreses que s’hi instal·lin o ja hi siguin als polígons industrials existents o a altres zones en desenvolupament, com el Centre Direccional. Unes empreses que al seu torn beneficiïn el territori, entès no només com a ciutat sinó com a comarca, amb els seus eixos ben definits.

 

Representants de les Associacions d’Empresaris de la ciutat participaven a la presentació de l’estudi sobre l’estat actual dels polígons així com el cens de les empreses ubicades en cadascun d’ells.