La bona comunicació familiar com factor de protecció per als adolescents
20 de gener de 2022 a les 14:16El psicòleg clínic infanto juvenil i coordinador de l'Hospital de Dia d'Adolescents del Parc Taulí, Quim Puntí, destaca la importància de la bona comunicació familiar com un factor protector per als adolescents. Puntí apunta la rellevància per reforçar els seus interessos, mantenir un model d’educació coherent i ferm però sense abusar de les normes i demanar l’ajuda professional quan és necessari.
L’hospital del Parc Taulí ha publicat un vídeo en què el psicòleg aborda les situacions de conflicte amb els fills joves i adolescents en base a preguntes formulades per les famílies com quin és el punt mig entre la llibertat i els límits, la manera de gestionar l’addicció als aparells electrònics, com s’han d’abordar les situacions de desafiaments diaris o com es gestionen les mentides entre d’altres.
Ver esta publicación en Instagram
Quim Puntí, autor del llibre Educar en tiempos difíciles, explica que la pandèmia ha suposat una situació de fort estrès per als joves, especialment en els mesos de confinament total al seu inici, que ha motivat un augment de problemes com els trastorns alimentari i fins i tot de conducta suïcida.
En aquests temps difícils, el psicòleg apunta que els adolescents han de mantenir rutines en el dia a dia i la família ha d’estar receptiva i interessar-se pels seus moments gratificants més que buscar una situació formal de diàleg pares-fills. El doctor Puntí subratlla que una bona comunicació familiar és un factor protector per al jove.
El psicòleg explica que als adolescents se’ls ha de motivar a través dels seus interessos i reforçar –los amb missatges positius, mantenint estructures diàries i rutines. Així, per exemple, explica que ells triïn activitats en família és una bona manera de motivar-los, però també apunta que s’han de mantenir coses que per la seva importància s’han de fer encara que no hi hagi aquesta motivació.
Poques normes, però fermes i amb un model de calma
Quim Puntí indica que la família ha de mantenir una coherència educativa i així han d’haver límits, però s’han d’adaptar a les diferents situacions ja que no és el mateix l’establiment de límits a un noi de 12 anys o a un jove de 17. El psicòleg indica que ha d’haver límits, però els mínims que sigui possible i quan l’adolescent s’acosta a l’edat adulta, cal buscar que aquests límits es converteixin en consensos cercant objectius comuns.
Puntí recorda que el desafiament és una situació que no ha de ser estranya amb un adolescent i manifesta que per evitar conflictes és molt important avançar-se a ells. Per això, apunta, cal tenir normes però no en un número excessiu perquè “a menys normes és més fàcil assolir l’èxit i que ells es trobin millor”. Aquestes normes poden ser, per exemple, de cura de l'espai personal, de temps per a les pantalles, de compliment d’horari quan es surt en temps d’oci o de compliment escolar i poques més.
En tot cas, els pares han de ser model de calma ja que “cridar no és una bona idea, és millor ser ferm i amable”. Igualment Puntí també considera molt important que els pares siguin molt consistents entre ells, per exemple en cas de pares separats les normes han de ser les mateixes o molt similars a les dues cases.
Un altre aspecte abordat pel doctor Puntí és el de les mentides, recomanant que s’abordin i es parlin i no es faci veure que no s’ha produït. El psicòleg indica que han de tenir “ conseqüències associades”, però tenint clar que hi ha mentides que no tenen un objectiu lesiu i d’altres que comporten perjudicis importants.
Pel que fa als estudis, Puntí recomana recordar que no estudiar no és una opció, però que davant les males notes no s’han de prendre mesures molt dràstiques i, al contrari, s’ha de canalitzar la ràbia de l’adult.
En relació a possibles addiccions, Quim Puntí indica que per gestionar el vici de les pantalles cal marcar horaris i no tenir disponibilitat les 24 hores del dia perquè això comporta perjudicis, però els horaris han de ser raonables i adaptats a l’edat de l’adolescent. No obstant això, manifesta el psicòleg també s’ha de mostrar un model coherent ja que si no es pot utilitzar un mòbil a l’hora de dinar no ho pot fer ni l’adolescent ni l’adult.
D’altra banda, si es sospita que hi ha consum de drogues, s’ha d’afrontar i parlar-ho amb coherència, però sense “un model hipòcrita” i si és necessari cal buscar ajuda professional.
Ajuda professional
En aquest sentit, i de manera global a l’hora d’abordar les problemàtiques dels adolescents, Punti creu que l’ajuda d’un professional es pot demanar quan veiem canvis que fan que l’adolescent s’hagi convertit en una persona poc reconeguda com el cas d’un jove sociable que de sobte s’aïlla i no queda amb els amics, deixa de practicar activitats que li interessaven, l’escola i els amics comuniquen també aquest canvi que va més enllà d'un malestar concret.
........................................................................