La cacera de bruixes d'Akelarre, perseguint dones per ser lliures

A les caceres de bruixes del segle XVII es perseguia dones no per ser bruixes, sinó per ser lliures.  Pablo Agüero firma una d’aquestes caceres de bruixes a Akelarre, un relat feminista que va obtenir cinc estatuetes -sobretot en les categories anomenades tècniques- a la passada cerimònia dels Goya, i que manté vigència en l’actualitat masclista.  El cicleclub Xiscnèfils la projecta a l’Ateneu aquest 22 d’abril a les 20 hores.

País Basc, 1609. Els homes de la zona s'han anat a la mar. Ana -extraordinària Amaia Aberasturi- participa en una festa en el bosc amb altres noies del llogaret. El jutge Rostegui -Àlex Brendemühl-, encomanat pel Rei per a purificar la regió, les arresta i acusa de bruixeria. Decideix fer el necessari perquè confessin el que saben sobre el akelarre, cerimònia màgica durant la qual suposadament el Diable inicia a les seves servidores i s'aparia amb elles.

L’inquisidor Rostegui -inspirat en el real Pierre de Rostegui de Lancre i en els reals processos de bruixeria de Labort- diu a la pel·lícula: “no hi ha res més perillós que una dona que balla”. El personatge d’Ana explica en un altre moment del film: “els homes tenen por de les dones que no els tenen por”. La persecució d’una dona lliure al segle XVII i el masclisme que pateixen encara al XXI és el que denuncia Akelarre, un conte de terror que retrata una tragèdia real.

Els Xiscnèfils projecten Akelarre aquest 22 d’abril a les 20 hores, al teatre Ateneu, seguint tots els protocols sanitaris contra la pandèmia.