La Cambra de Comerç de Barcelona ressuscita el túnel d’Horta

El túnel d’Horta, la Interpolar sud, l’ampliació de la C4 de Renfe o un nou túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat entre Barcelona i el Vallès apareixen entre les 23 infraestructures viàries i ferroviàries que la Cambra de Comerç de Barcelona considera clau per al desenvolupament econòmic i social de la regió metropolitana i de les quals denuncia la seva mancança.

La Cambra barcelonina va establir al 2006 un paquet de 28 infraestructures viàries i ferroviàries que considerava claus per al territori. 12 anys després denuncia que només cinc estan en funcionament i que hi ha 23 que no s’han iniciat o estan paralitzades, algunes d’elles afectant directament Cerdanyola i la comarca del Vallès Occidental

Entre aquestes infraestructures que reclama la Cambra de Comerç de Barcelona, les principals afecten directament Cerdanyola. Així, la Cambra destaca, entre les infraestructures per a la xarxa bàsica, dos projectes polèmics a Cerdanyola ja que compten amb defensors, però també amb diverses instàncies públiques i privades que venen reclamant la seva desprogramació per considerar-les obsoletes, com són el túnel d’Horta, amb un cost de 340 milions, o la Interpolar sud, amb 140 milions de pressupost.

Xarxa viària

Detall de l'informe "L’evolució de la mobilitat metropolitana durant els últims 12 anys" de la Cambra de Barcelona

Xarxa ferroviària

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, l’organisme barceloní reclama un nou túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat a travès de Collserola entre Barcelona i el Vallès amb un cost plantejat de 450 milions d’euros, l’ampliació de la C4 Cerdanyola-Sabadell de 50 milions o la posada en marxa d’intercanviadors ferroviaris a la nostra zona amb un cost de 20 milions d’euros.

Detall de l'informe "L’evolució de la mobilitat metropolitana durant els últims 12 anys" de la Cambra de Barcelona

Increment dels usuaris de transport públic

L’informe de la Cambra subratlla que aquestes inversions han estat  paralitzades mentre que el número d’usuaris del transport públic a l’àmbit metropolità experimenta una tendència alcista. Així, mentre la xarxa de rodalies gestionada per Renfe ha registrat un descens acumulat d’usuaris del 7,2% entre 2006 i 2017, el metro ha crescut el 10,5% en el mateix període, l’autobús el 8,6% i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat el 8,1%.

Pel que fa a les cinc infraestructures que sí estan en funcionament, són dues a la xarxa viària -el tercer carril de l’autopista C-32 i la Ronda Oest de Sabadell- i tres a la xarxa ferroviària de rodalies -el perllongament a Terrassa, el perllongament a Sabadell i l’ampliació del Metro del Baix Llobregat-.