La ciència ho confirma: els diners no fan la felicitat

Un estudi de l'ICTA-UAB i la Universitat McGill mostra que les societats on els diners juguen un paper mínim presenten nivells molt alts de felicitat.

Un estudi recent dirigit per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat McGill de Canadà suggereix que hi ha bones raons per qüestionar aquesta suposició habitual de que el creixement econòmic suposa una forma segura d'augmentar el benestar de les persones en els països menys desenvolupats.

 La investigació, publicada recentment a la revista PLOS ONE, analitza com les persones qualifiquen el seu benestar subjectiu en les societats on els diners juguen un paper mínim i que generalment no s'inclouen en les enquestes globals de felicitat. Segons els resultats, la majoria dels seus ciutadans expressen nivells de felicitat notablement alts, un fet especialment rellevant en les comunitats amb els nivells més baixos de monetització, on els diners juguen un paper mínim per obtenir béns i serveis ja que aquests s'obtenen a través de l'economia de subsistència. En aquestes comunitats, els autors de l'estudi van trobar que els ciutadans manifesten un grau de felicitat comparable al dels països escandinaus, que obtenen la qualificació més alta del món. Els resultats suggereixen que es poden aconseguir nivells alts de benestar subjectiu amb una monetització mínima, desafiant així la percepció que el creixement econòmic produeix un augment automàtic de la satisfacció vital entre les poblacions menys desenvolupades econòmicament.

Meteodologia de treball

Per analitzar com la monetització afecta la sensació de benestar, els investigadors van conviure amb petites comunitats pesqueres amb diversos graus de monetització, a les Illes Salomó i a Bangladesh, dos països amb ingressos molt baixos. Durant uns mesos, amb l'ajuda de traductors locals, van entrevistar a 678 persones amb edats compreses entre els 20 i els 50 anys (mitjana d'edat de 37 anys), residents tant en àrees rurals com urbanes. Les entrevistes van ser dissenyades per obtenir informació sobre el que significava la felicitat per a ells, així com per conèixer millor els seus estats d'ànim, el seu estil de vida, les seves activitats domèstiques i relacionades amb la pesca, els seus ingressos i el nivell d'integració en el mercat.

Els investigadors van descobrir que a les comunitats on els diners s’utilitzaven més, com en les zones urbanes de Bangladesh, els residents expressaven nivells de felicitat més baixos.

Les fonts importants de felicitat no estan relacionades amb la producció econòmica

Sara Miñarro, investigadora de l'ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, explica que “en els llocs menys monetitzats, veiem que les coses que els fan sentir més feliços són passar el major temps possible amb la seva família i estar en contacte amb la natura”. No obstant això, apunta la investigadora, a mesura que augmenta la monetització, els factors socials i econòmics més reconeguts en els països industrialitzats juguen un paper més important. Així, Miñarro indica que  “la monetització, especialment en les seves primeres etapes, en realitat pot ser perjudicial per a la felicitat”.

Curiosament, mentre que investigacions prèvies han determinat que la tecnologia i l'accés a la informació sobre societats llunyanes amb estils de vida diferents, a l’oferir-los estàndards amb els que comparar les seves vides, poden afectar a l’avaluació de les persones sobre els seu propi benestar, això no succeeix en aquests països.

Eric Galbraith, professor de Departament de Ciències Planetàries i terrestres de McGill i coautor de l'estudi manifesta que l’estudi apunta possibles formes d'aconseguir la felicitat que no estan relacionades amb els alts ingressos i la riquesa material. Galbfaith indica que això és importants perquè “si repliquem aquests resultats en altres llocs i identifiquem els factors que contribueixen al benestar subjectiu, podria ajudar-nos a eludir alguns dels costos ambientals associats amb l'assoliment del benestar social en les nacions menys desenvolupades”

En aquest sentit, Chris Barrington-Leigh, investigador a la McGill's Bieler School of the Environment.  Afegeix que, quan les persones se senten còmodes, segures i lliures per gaudir de la vida dins d'una comunitat forta, “són feliços, independentment de si guanyen diners o no”. Per tant, les fonts importants de felicitat “no estan, en principi, relacionades amb la producció econòmica”.

A prop del 85% dels participants de l'estudi eren homes, una xifra desequilibrada a causa del fet que les normes culturals a Bangladesh dificultaven l'entrevista de dones. A les Illes Salomó, les respostes d'homes i dones no van ser significativament diferents, mentre que, a Bangladesh, els autors consideren que serà necessària més investigació per determinar si les normes socials relacionades amb el gènere influeixen en les associacions trobades en l'estudi.