La col·lecció del museu de Ca n’Oliver segueix creixent

Aquests dies, coincidint amb el final de curs, han tornat al museu de Ca n’Oliver els materials que durant aquest any han estat restaurats per l’alumnat de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. També s’ha restaurat per part del personal del museu la peça central d’un escut. Tots el materials pertanyen a època ibèrica, en concret a finals del segle III aC i inicis del II aC.

Aquests dies, coincidint amb el final de curs, han tornat al museu de Ca n’Oliver els materials que durant aquest any han estat restaurats per l’alumnat de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. També s’ha restaurat per part del personal del museu la peça central d’un escut. Tots el materials pertanyen a època ibèrica, en concret a finals del segle III aC i inicis del II aC.

Pel que fa a les produccions es tracta d’una olla i una tapadora de ceràmica obrada a mà d’ús culinari, dues peces de ceràmica grisa i dues peces de ceràmica fina, de les quals una és un plat de vernís negre procedent de l’antiga colònia grega de Roses i l’altre un petit recipient del tipus conegut com de “parets fines” procedent de la península Itàlica.

Els materials procedien de les excavacions que es realitzen anualment al jaciment i en un parell de casos, eren donació de la família Padrós. Una de les peces donades, part d’una olla de ceràmica gris, enganxava amb una altra part trobada en les excavacions. Donat l’interès d’aquesta forma (no en teníem cap de completa com aquesta) va ser portada a l’escola de restauració com les altres, però en aquest cas, va servir per realitzar un treball de final de grau a càrrec de l’alumna Núria Costa.

Aquesta col·laboració amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya fa molts anys que dura i ha fet possible la conservació d’una part importantíssima de les col·leccions d’arqueologia del museu de Ca n’Oliver i la formació de diverses generacions d’alumnat restaurant aquests materials.

Pel que fa a la peça central d’un escut de guerrer o “umbó”, va ser localitzat al fossat del poblat durant la darrera campanya d’excavació. En aquest cas la restauració de la peça va ser assumida per la Xus Montoya que és responsable d’algunes de les restauracions del museu. El procés ha estat llarg i minuciós però el resultat és magnífic.

Aquests peces són excepcionals en contexts no funeraris, i a més venen a engruixir la important mostra d’armament (llances, piques, dards, espases, peces d’escut, projectils de fona...) que es conserven al museu i que són un dels conjunts més importants d’aquest tipus conservats a Catalunya.

En un futur proper algunes de les peces passaran a formar part de l’exposició permanent pel gaudi públic mentre les altres passaran a ser conservades al magatzem per a futurs usos expositius o didàctics.